Cartes creuades: Barcelona i Pamplona, la batalla per dues batllies clau

  • Cada diumenge els directors de Berria i VilaWeb intercanvien una carta en els seus respectius diaris

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

En boca dels qui no sabem gaire de matemàtiques se sol sentir molt sovint l’expressió que l’ordre dels factors no altera el producte. És probable que així sigui en les matemàtiques, però no pas en la política. Navarra n’és un bon exemple. Allí té la mateixa conseqüència en l’elecció dels batlles i de la presidència del govern que primer es triï la darrera i després els primers o, al contrari, que primer es triïn els batlles i batllesses després la presidència?

El calendari ens diu que de primer cal triar els batlles i batllesses i després la presidència. En les eleccions municipals de Pamplona va guanyar Navarra Suma (UPN, PP i Ciutadans) amb tretze regidors; el segon, EH Bildu, que havia governat fins llavors, en va obtenir set; després, el PSN cinc; i Geroa Bai dos. Si el batlle no ha de ser de dretes, segons el resultat, hauria de ser elegit l’actual, Asiron, d’EH Bildu, amb els vots del PSN i Geroa Bai. Però els socialistes de Navarra ja han dit que de cap manera el faran batlle.

Navarra Suma també va guanyar les eleccions al Parlament de Navarra, però, al contrari que a l’Ajuntament de Pamplona, els socialistes van obtenir el segon lloc, i darrere Geroa Bai i EH Bildu. Tan aviat com va saber els resultats, la candidata socialista Chivite va anunciar que, si era nomenada presidenta, formaria un govern progressista. EH Bildu hauria d’abstenir-se perquè passés.

Si no hi ha cap sorpresa, el president o la presidenta de Navarra es triarà al llarg del juliol o l’agost, sempre unes quantes setmanes després de l’elecció, dissabte vinent, del batlle o batlessa de Pamplona. I els socialistes, que no estan disposats a donar suport al candidat d’EH Bildu, en canvi, en necessiten l’abstenció perquè Chivite sigui presidenta.

La pregunta és si el resultat d’aquesta operació matemàtica-política seria el mateix si abans hi hagués l’elecció del president o presidenta de Navarra i EH Bildu afavorís amb l’abstenció el nomenament de la candidata socialista i, després, al cap d’unes quantes setmanes, en justa correspondència, EH Bildu sol·licités el vot dels socialistes perquè Asiron fos batlle de Pamplona. L’ordre dels factors altera el producte?


Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

L’anunci d’Ada Colau en què afirma que presentarà candidatura a la batllia és d’una gran transcendència. Veurem com acaba tot, però segurament serà batllessa amb els vots de Barcelona en Comú, el PSC i Ciutadans i desbancarà la candidatura que va guanyar les eleccions, la d’ERC, que només rebrà els de Junts per Catalunya. El PP, l’altre grup polític present a l’ajuntament, ha dit que, si cal, aportarà també els seus vots a Ada Colau, que d’aquesta manera surt clarament coronada com la candidata del règim. Batllessa 155.

Realment és espectacular de veure els grans representants del règim del 78, no solament polítics sinó també econòmics i fàctics, abraçar la candidatura de Barcelona en Comú i proclamant que és la salvació de la ciutat i gairebé del país. La Realpolitik té aquestes coses. El desvergonyiment també.

Tal com es veu, ara s’obren dos grans interrogants. El primer és saber a quina escala arriba l’operació. El segon, saber si l’independentisme serà capaç d’aprendre de què ha passat o si no.

Sobre el primer punt, sembla que els pactes es reprodueixen en més ciutats. A Sabadell ja s’ha anunciat un pacte entre el PSC i els Comuns i sembla que el PSC podria mantenir la més que polèmica batllia de Tarragona gràcies als Comuns. Fins i tot es comenta que el PSC recuperaria la Diputació de Barcelona, ​​la gran màquina de moure diners.

I l’independentisme, especialment ERC, és en estat de xoc. Després d’una nit d’eufòria, ara mateix resulta que l’única gran capital que tenen assegurada els republicans és Lleida. Però més enllà dels detalls concrets, aquesta campanada unionista sembla que hauria de despertar un debat honest sobre els errors de la divisió. La famosa ampliació de la base ha portat els Comuns a encapçalar l’espanyolisme. I l’obsessió per a arraconar Junts per Catalunya a qualsevol preu pot ser que haja estat simplement contraproduent.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any