Cartes creuades: Amb Puigdemont a Alemanya, s’acosten les setmanes més decisives

  • Cada diumenge els directors de Berria i VilaWeb intercanvien un article en els seus respectius diaris

Carta de Martxelo Otamendi a Vicent Partal

Fora de Catalunya, el procés català ha entrat en una fase molt interessant. Interessant i alhora preocupant, segons a quin costat caigui la moneda. I això tindrà conseqüències per al govern en l’exili.

Ara tenen el president Puigdemont en una cel·la d’Alemanya a l’espera que es decideixi sobre la petició d’euroordre que demana la justícia d’Espanya. Els impulsors del procés han fet un gran esforç perquè s’internacionalitzés. Ha estat un no parar, l’anar i venir dels diplomàtics, dels mitjans de comunicació i dels agents del procés, tant a Barcelona com a l’estranger. I s’escau que la part més important fins ara de la partida es juga i es jugarà en el terreny de la diplomàcia més important d’Europa.

Allò que consideri la justícia alemanya ‒esperem que sigui més independent que la d’Espanya‒ condicionarà molt el futur a curt termini del conflicte català. Si decideix de no lliurar Puigdemont a Espanya, és a dir, que pugui restar lliure a Alemanya, tindrà dues conseqüències: serà un enorme mastegot al govern i a la justícia d’Espanya, i impulsarà el govern a l’exili a continuar endavant.

Si la decisió, però, és enviar el president de Catalunya a Espanya, el mastegot serà per al procés, perquè allò que s’ha exposat als independentistes mitjançant vies diplomàtiques ara es ratificaria mitjançant vies jurídiques.

En tots dos casos, seria el missatge que enviaria la potència més forta d’Europa. I això fa extraordinàriament interessants les setmanes vinents. Puigdemont, exiliat i actiu, és molt important en la dimensió internacional de la causa independentista, perquè és molt útil per a fer conèixer la crua realitat que es viu a Catalunya. Però la imatge de Puigdemont en una presó d’Espanya reduiria el conflicte a la dimensió local de Catalunya.


Carta de Vicent Partal a Martxelo Otamendi

La detenció a Alemanya del president Puigdemont de nou ha canviat completament l’escenari. Si les noves detencions ordenades per Llarena i l’exili de Marta Rovira ja havien significat un canvi total en la percepció des de dintre de Catalunya sobre què passa, la detenció de Puigdemont ha situat la causa catalana al centre de la política europea i de manera irremeiable.

A dins de Catalunya el bloc del 155 es trenca cada dia una mica més. Dimecres, en el ple del parlament, el Partit Socialista es va desmarcar dels dos PP per primera vegada i no va votar a favor de la dimissió del president de la cambra. Els socialistes cerquen la manera d’apartar-se de les accions passades i comencen a tenir seriosos problemes interns una altra vegada ‒ajuntaments que voten a favor dels presos o contra el 155. El seu cinisme és denunciat sense embuts pel bloc independentista, però alhora tothom comenta que les seues maniobres constitueixen un bon indici.

Un bon indici que el bloc del 155 es trenca, especialment ara que l’escàndol ha saltat a Europa i que ja té una dimensió continental. Ningú no sap què pot passar. És previsible que Escòcia, Bèlgica i Suïssa neguen l’extradició i que Alemanya, en canvi, envie el president de la Generalitat a Espanya. No serà immediat ni serà fàcil, però segurament aquest serà el punt més crucial del procés. Les opinions públiques europees cada vegada es mostren més crítiques amb Espanya. I si Alemanya concedeix l’extradició però els altres estats no, la situació es tornarà molt difícil d’explicar per a Europa i especialment per a Merkel, que pot eixir de l’afer molt malparada i amb la imatge molt malmesa. La justícia europea, és veritat, no és com l’espanyola i no depén del govern, però costa molt creure que les (greus) consideracions polítiques del cas no siguen preses en compte.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any