La carta als Reis de Rodalia: Paneque presenta el pla per al 2040 (sense finançament)

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha presentat avui el pla de serveis ferroviaris 2030-2040. És a dir: tot allò que ella i el seu equip voldrien canviar del servei de Rodalia, avui neulit i precari, durant la dècada vinent. És una carta als Reis. No s’ha parlat encara del finançament, indispensable. “Ara no hi entrarem, en això. Avui presentem la visió”, ha deixat caure la directora general de Transports i Mobilitat, Susi López, al final de l’acte. Els diners depenen, principalment, de Madrid, i són, doncs, qüestió espinosa. Per això el departament se centra, ara com ara, en allò que es pot fer de Barcelona estant: planificar. 

El document que s’ha presentat avui és participatiu i encara hi poden fer aportacions els ciutadans individuals o les associacions que ho vulguin. En línies generals, el departament vol que aquest pla serveixi per a duplicar els passatgers diaris de Rodalia –avui, 455.000; d’ací a quatre anys, 600.000; i el 2040, un milió. Paneque ho ha vinculat amb l’evolució demogràfica de Catalunya, amb la perspectiva d’un creixement poblacional. “Tenim Catalunya preparada per a sis milions però resulta que ja som més de vuit els qui vivim aquí”, ha dit. La consellera ha evitat d’esmentar l’horitzó dels deu milions, que algunes altres vegades havia fet explícit.

Segons el departament, l’objectiu del milió d’usuaris diaris seria la constatació que la xarxa de Rodalia ha esdevingut la infrastructura fiable i estructural que no és avui, de manera que, si es vol assolir la xifra, caldrà fer-hi canvis profunds. Caldran, per exemple, més trens (187, entre els nous i els renovats). Caldrà més personal (419 maquinistes i 266 interventors). Caldran més línies. Caldran més competències. Caldran canvis en la gestió, diu el document, per bé que durant l’acte de presentació les mencions al traspàs del servei han estat escasses. El fet que la nova empresa, Rodalies de Catalunya, continuï dins del Grup RENFE condiciona aquesta planificació. 

El nou mapa de Rodalia preveu quatre nodes elementals: Barcelona Sants, Lleida, Maçanet i Sant Vicenç de Calders, que esdevindrien estacions més grans, amb bones interconnexions i on s’hauria de poder canviar d’andana de pressa. La intenció és que, a mesura que es vagin consolidant les millores en connectivitat, als serveis de llarg radi s’arribi a la freqüència d’un tren per sentit cada hora; en els serveis de rodalia, cada mitja hora; i, com a novetat particular, que les àrees suburbanes més denses tinguin un tren cada quinze minuts. Això s’aplicaria, per exemple, als trajectes fins a la Garriga, Martorell, Castelldefels, Olesa, Terrassa, Granollers Centre i la Universitat Autònoma de Barcelona. 

El pla també preveu que la Generalitat assumeixi la gran velocitat per a fer-la arribar fins a Perpinyà i Castelló de la Plana. A més, seguint aquest principi de transgressió dels límits del Principat, pretén desenvolupar la connexió amb l’Aragó amb una línia que arribi a Montsó. “La mobilitat no entén en fronteres”, ha dit un enginyer. És un canvi a llarg termini, amb l’horitzó del 2040. Amb aquest mateix càlcul temporal, el pla preveu que entri en servei la primera fase de la línia orbital (en el tram entre Terrassa i Granollers), que la R11 (la línia de Portbou) arribi fins a l’aeroport del Prat, i no solament fins a Sants, i que la RT1 es perllongui fins a Montblanc i Valls.

Més a mitjà termini, amb l’horitzó del 2030, el document també reorganitza i amplia les línies existents. Per exemple, la R1 es perllongaria fins a la Universitat Autònoma, i la RT2, fins a Vilafranca del Penedès. Els trens de la R4 arribarien tots a Manresa, en un sentit, i, en l’altre, a Vilafranca o a Sant Vicenç de Calders (fins ara arriben tan sovint a Martorell). Els trens de la R8 arribarien, també, fins a Vilafranca, i abans del 2030 s’implantaria el nou servei regional de Reus a Girona sense passar per Barcelona. Tots aquests canvis s’afegirien al més palpable de tots, que és el rellançament de la R3 (de l’Hospitalet de Llobregat a la Tor de Querol), on ara hi ha el macrotall per a les obres de desdoblament.

Per una altra banda, el pla no preveu grans mesures per a la separació dels trens de mercaderies i dels trens de passatgers, que a Catalunya fan servir sovint les mateixes vies. Segons uns quants experts, aquesta coincidència –tota una anomalia europea– pot dur el sistema a la saturació ben aviat, atès que és previst que augmentin els passatgers, com reconeix Paneque, i alhora Brussel·les reclama que creixi el transport ferroviari de mercaderies –avui, a la vora d’un 5%, i que hauria d’arribar al 30% segons els objectius europeus. L’equip d’enginyers de Territori ha dit que, després d’estudiar-ho, consideren que de moment el model actual és viable si s’hi apliquen “petites mesures” quirúrgiques.