Benvolguda Carme:

El passat dilluns 14 de maig es va triar nou president de la Generalitat, com ja deus saber. El Quim Torra és el nou Molt Honorable President, i estem contents que finalment es pugui posar fi al 155 i començar a recuperar la normalitat a les nostres institucions. Esperem que sigui així i no ens hàgim de lamentar novament de situacions arbitràries i injustes com les que hem patit aquests darrers mesos. Aquesta alegria, tanmateix, és molt relativa i respon a un moment molt puntual, ja que la tristor per la situació que viviu les persones empresonades i les qui són a l’exili és permanent. Just quan va acabar el ple, els serveis de protocol, diligents com sempre, van organitzar una fotografia amb els presidents de la Generalitat i del parlament que érem al nostre Saló de Sessions. Hi havia el president Torra i el president Torrent, acompanyats dels presidents Montilla i Mas, i de nosaltres tres, els teus predecessors en el càrrec. Hi faltaves tu, Carme, i també hi faltava el president Puigdemont, absències forçades i injustes. Per altres circumstàncies, tampoc no hi eren el president Maragall ni el president Pujol, però que tu no hi fossis ens feia mal al cor, molt de mal, i així ho vam comentar. I és que en la teva absència dolorosa som al teu costat Carme i compartim el teu patiment.

Anem tenint notícies teves per la teva família, per les cartes que aneu escrivint i que rebem o que gent que ens aprecia i sap que patim per tu ens les explica i ens en fa arribar fragments, o senzillament records que sempre s’agraeixen. Sabem de la teva fortalesa però també sabem que en aquests moments greus, cal alguna cosa més per poder superar el dia a dia de la presó, que –més d’un cop ho hem comentat– ha de ser horrorós per a una persona vital com tu, que sempre estaves a punt per ser a tot arreu, amb una energia infinita i encomanadissa. És per això que et volem dir que us tenim molt presents en els nostres pensaments, en el dia a dia, en tot allò que fem i que no podeu fer, i en allò que hauríeu de poder fer i no us deixen. Diuen que has comès un delicte tan horrible com el d’haver permès el debat, el debat democràtic a una institució com un parlament on, precisament, es tracta de fer servir la paraula per debatre, per confrontar posicionaments polítics. És tan incomprensible, Carme. És el que sempre vam fer tots nosaltres, donar la paraula i que els diputats i diputades, representants del poble sobirà, parlessin, debatessin, fins i tot discutissin, i al final votessin. És la base de qualsevol democràcia. I vet aquí que aquest és el teu delicte i per això et tenen segrestada a una presó grisa i trista, lluny de casa, lluny dels teus. Ets víctima de donar la veu al poble, allò elemental que acaba per definir la qualitat d’una democràcia.

Sabem que és molt fàcil de dir i de demanar-vos-ho, però que no és tan fàcil de fer i, malgrat tot, us ho demanem: sigueu fortes, resistiu. Pensa que milers i milers de ciutadanes i ciutadans del nostre país són conscients del sacrifici que feu i que formes part, amb tots els honors, de la seva memòria col·lectiva en el camí cap a la plena llibertat, en el camí cap a l’anhelada república. El groc, aquell groc que vau popularitzar a l’ANC quan tu la presidies, s’ha convertit en el símbol de la vostra llibertat. Quan et creues amb una persona que porta un llaç groc, una flor groga, un detall groc, un mocador groc, fins i tot una corbata groga, es genera una complicitat, invisible als ulls, que fa pensar que sou presents, de manera permanent, en el cap de moltes, de moltíssimes persones, que també pateixen per la vostra situació, que us voldrien lliures i que us voldrien amb tots nosaltres.

I això succeeix perquè l’esperança de Catalunya depèn del teu alliberament, de l’alliberament de tots els presos i preses i el retorn dels exiliats i exiliades. Aquesta llibertat és l’única resposta a una situació tan injusta com pot ser la presó provisional amb què us han castigat.

Carme, has de saber que és un privilegi compartir amb tu l’honor d’haver presidit la nostra cambra, el Parlament de Catalunya, i també has de saber que necessitem poder-te fer una abraçada ben forta, tant a tu com a la consellera Dolors Bassa, a qui et demanem que saludis de part nostra.

Gestionem una visita a Alcalá Meco, però tot costa molt, massa. Amb detalls d’aquesta mena ens adonem de la grisor de tot el que ara mateix t’envolta, de les dificultats per a exercir i poder gaudir d’una mínima normalitat. És ignominiós tenir presos polítics, però com a país és una vergonya que la presidenta del nostre parlament estigui privada de llibertat per haver facilitat que el poble i els seus representants decidissin el seu futur. És un insult a les nostres institucions i a la nostra història, que ara mateix identifiquem en la teva persona.

Molts ànims, Carme. Saps que estem amb tu i ens tens per tot allò que necessitis. Intenta evitar tant com puguis els moments difícils i tristos, que segur que hi són, i sàpigues que et necessitem activa, inquieta, incansable, et necessitem liderant i et volem a casa, amb els teus, amb tots nosaltres.

Molts ànims, molta força i una immensa abraçada.

Joan Rigol i Roig
Ernest Benach i Pascual
Núria de Gispert i Català
Presidents del Parlament de Catalunya, 1999 – 2015

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb