Carta oberta al senyor Josep Enric Millo i Rocher, delegat del govern del Regne d’Espanya a Catalunya

  • «Si vostè no n’és conscient, senyor Millo, potser no és digne del càrrec que ocupa. I, si se n'ha adonat –tal com intueixo–, potser no és digne ni del càrrec... ni de la majoria de virtuts que ens caracteritzen com a persones civilitzades»

Jaume Aulet
15.02.2018 - 22:00
VilaWeb

Benvolgut senyor:

Només voldria deixar-li clara una obvietat: en un país civilitzat, un referèndum mai no destrueix la convivència. Divideix l’opinió de la societat, sí, però això no és cap problema si el fonament que sustenta la vida en comú és autènticament democràtic.

Allò que la destrossa, la convivència (i de manera irreversible per a un parell de generacions, com a mínim), és ESTOMACAR votants indefensos, NEGAR després aquesta estomacada, CONDECORAR posteriorment els agents que la perpetraren i, per postres, ACUSAR les víctimes d’un delicte d’odi. No deu ser casualitat que siguin just aquests elements els que han desfermat la idea d’impunitat en la qual els poders espanyols s’estan movent a Catalunya (i que ja ha deixat entreveure brots explícits de violència que, casualment, vénen tots de la mateixa banda perquè es produeixen per concomitància afectiva amb l’actuació d’aquests poders).

No costa gaire adonar-se’n, de tot plegat. Si vostè no n’és conscient, senyor Millo, potser no és digne del càrrec que ocupa. I, si se n’ha adonat –tal com intueixo–, potser no és digne ni del càrrec… ni de la majoria de virtuts que ens caracteritzen com a persones civilitzades. Em temo que, en aquest darrer cas, se situaria al nivell del senyor Diego Pérez de los Cobos quan va afirmar, literalment, que la llei està per damunt de la convivència. Una afirmació que, val a dir-ho, és el fonament ideològic per a justificar barbaritats que poden arribar a l’altura del genocidi.

I és que la dignitat, senyor Millo, és el principal dels valors a preservar. Perquè és el respecte a la dignitat i a les opinions de la gent allò que realment fa possible la convivència. I tingui present també, si us plau, que tenim memòria i que hi ha coses que no s’obliden mai.

Atentament i amb tot el respecte que es mereix (i que no m’atreveixo a mesurar),

Jaume Aulet
Membre del Col·lectiu Pere Quart i del seu CDR (Cultura, Democràcia, República).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any