Pedro Sánchez, el president provisional del govern espanyol, va comparèixer a la Moncloa ahir, quan es va saber el contingut de la sentència. I ho va fer per afirmar –vegeu què va arribar a dir!– que amb aquesta sentència s’acabava l’amenaça (per a Espanya) d’un procés d’independència de Catalunya. Qualsevol persona mínimament sensata ja podia preveure què passaria durant el dia d’ahir. Era previsible aquesta extraordinària reacció del país durant hores i hores i que ja ha dut la confrontació amb l’estat espanyol uns quants graus més amunt d’allà on era. Amb gest falsament compungit, Sánchez va demostrar que viu en una realitat paral·lela. Continua més pendent d’apuntalar la mentida en què es mou Espanya d’ençà de la sentència contra l’estatut que no pas de gestionar la realitat de Catalunya, aquesta realitat que Espanya no vol veure d’aleshores ençà i encara menys després del referèndum d’autodeterminació.

No, Pedro Sánchez: el procés d’independència no s’ha acabat, ans al contrari. L’impuls que li ha donat aquesta sentència tindrà, sens dubte i com ha estat fàcil de comprovar en molt poques hores, unes conseqüències monumentals, immenses. En molts sentits i en moltes direccions, no tan sols en la relació de Catalunya i tots els Països Catalans amb Espanya, sinó també dins la realitat política catalana.

Aquest canvi enorme que es va viure ahir en l’actitud i la manera de fer de la gent, ben visible, obri una nova època. Una època que és el fruit acumulat, dia a dia, de l’enduriment macerat amb paciència aquests darrers dos anys. Però també de l’aprenentatge de tot allò que va passar després del referèndum d’autodeterminació, després del 3 d’octubre i després de la proclamació d’independència. Aquesta vegada això no serà igual. Això no anirà igual. El baix perfil de les reaccions de la classe política va ser molt significatiu i aclaridor del poc que podem esperar d’ells. Però ho va ser molt més el desbordament evident de la població als carrers, a les places, als aeroports, a les carreteres, a les vies de tren i a les autopistes. És la notícia que esperàvem, el senyal d’un nou inici.

Ara hi ha gent que es demana com es resoldrà això i què caldria fer políticament. I la resposta avui és el carrer, tota la resposta és al carrer. Allà on ens hem trobat sempre sense saber què vota o pensa el del costat. Allà on ens sabem molt forts i dignes. Allà on les mentides i les manipulacions no fan efecte. Ara cal encarregar-nos, tots plegats com a ciutadans actius, que això no s’ature. Que dure dies i dies, tants dies com siga possible, i que siga tan fort com puga ser.

Un sol dia de protestes, ni que siga tan emocionant i vigorós com va ser tot allò que visquérem ahir, no val, no n’hi ha prou. Molts dies seguits, que duguen a l’apoderament dels ciutadans i alhora la resposta autoritària d’aquest poder espanyol que en poques hores ja ha donat mostres palpables de no veure clar què passa, han d’obrir espais perquè passen coses en tots els àmbits. Dins el país i fora. També entre una opinió internacional que ahir es mirava la sentència incrèdula, encara sense entendre gaire bé què passa. Amb una incredulitat que només deixarà pas a la reclamació si nosaltres fem visible, d’una manera contundent i sostinguda, que ha començat la revolta contra la tirania. I en aquesta línia va ja el duríssim editorial de The Guardian, una de les capçaleres de referència al món.

Ara no hi ha, doncs, excuses, tot depèn de nosaltres. Hem de fer visible que ha començat la revolta contra la tirania, contra aquesta despietada tirania dels jutges que tant ens ha horroritzat amb la seua prepotència, contra aquesta tirania dels polítics espanyols que refusen el diàleg i la negociació, que neguen el dret d’autodeterminació del poble català. Sobretot sabent, com sabem, que aquesta és l’única manera d’eixir de l’espiral on ells mateixos ens van posar quan van destruir de manera prepotent l’estatut del president Maragall, potser pensant-se que la nació dels catalans no seria capaç de fer això que tots vosaltres, gràcies infinites, feu ara mateix.

 

Darrers editorials:
El ‘moment Txornòbil’ d’Espanya
Tres coses que sé sobre la reacció a la sentència, abans no arribe
El seu problema és que l’escorpí, la Guàrdia Civil, picarà
Estem sols?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb