menstruació vaccí

El vaccí contra la covid-19 pot produir alteracions menstruals? És un dels dubtes sobre la vaccinació que més s’ha repetit aquestes darreres setmanes. Moltes usuàries han explicat a la xarxa que han notat símptomes inusuals després de la primera dosi o la segona, com ara l’avançament de la menstruació o el retard. De moment, no s’han trobat proves que aquestes alteracions siguin causades directament pel vaccí, però hi ha estudis en curs que ho investiguen més a fons. Parlem sobre la qüestió amb la doctora Carme Valls, endocrinòloga i especialitzada en medicina amb perspectiva de gènere. Fa una crida a la calma i explica que aquestes petites alteracions es poden produir per l’estat de nervis o l’estrès que pot causar la vaccinació, però considera positiu que sigui investigat. “Està bé que es faci un estudi, però està malament que no s’hagi fet ja”, comenta.

A banda el vaccí, parlem també sobre les diferències entre homes i dones quant al coronavirus en qüestions com ara la covid persistent, més habitual entre les dones. Valls insisteix en la seva denúncia habitual com a experta: encara costa massa que els estudis clínics i la recerca tinguin en compte les diferències entre sexes i processos com ara la menstruació i l’embaràs. Un mateix tractament, explica, pot generar resultats diferents en homes i en dones, i especificar aquestes diferències és important a l’hora de lluitar contra qualsevol malaltia, també la covid-19.

Aquests dies s’ha parlat molt sobre si el vaccí contra el coronavirus pot causar alteracions a la menstruació. Què en sabem, de moment?
—Per ara tan sols sabem que algunes dones han notat algun retard o avançament a l’aparició de la menstruació després de posar-se la primera dosi o la segona, però encara no tenim cap estudi que ens en doni més informació. De moment, tan sols s’han notificat casos espontàniament. La llevadora Laura Cámara ha recopilat les respostes de set mil dones, però això no és un estudi. Ara és en marxa un estudi a la Universitat de Granada, encapçalat per la doctora Enriqueta Barranco. Cal saber quin dia del cicle ha estat vaccinada la dona. Si et posen el vaccí abans de l’ovulació, és possible que el cicle s’escurci. Si te’l posen després, és possible que s’allargui i vingui la menstruació més abundant, però al cap de trenta-cinc dies o quaranta. Però això passa també si et fan una punxada que fa molt de mal. Hi ha hagut casos de trastorns de la menstruació després de puncions a l’estèrnum. Qualsevol situació d’estrès biològic pot canviar l’ordre del cicle. També pot ser que es tinguin petits trastorns de la menstruació simplement per l’angoixa o la por que pot causar vaccinar-se. Un trastorn de la menstruació es pot produir pels nervis d’uns exàmens o per un disgust.

Durant molt de temps? 
—Seria complicat si això fos un canvi que s’allargués mesos, com va passar amb el vaccí contra el papil·loma humà. Hi va haver noies que van deixar de tenir la menstruació durant un any, dos o tres. Però els casos que jo he atès després del vaccí contra el coronavirus s’han normalitzat el mes següent, tot i que això no té valor científic perquè parlo tan sols dels casos que jo he vist. Fa tres mesos o quatre que vaccinem gent que té la menstruació i ara podrem començar a veure-hi més coses. Però no hi ha motius per a espantar-se o pensar que hi haurà efectes a llarg termini. Està bé que es faci un estudi, però està malament que no s’hagi fet ja… Quan apliquem teràpies o vaccins continuem sense valorar el cost diferencial d’homes i dones.

No s’ha fet bé, això, amb els vaccins? 
—S’han fet els assaigs clínics amb homes i dones, però per tal d’evitar problemes sembla que les dones seleccionades prenien anticonceptius. Per tant, no se sabia què passaria amb les que no en prenien. Hauria estat més lògic fer un assaig clínic també amb dones que no en prenien. D’això ens podem queixar, però segons que hem vist no serà una reacció tan estranya com la que vam veure amb el vaccí contra el papil·loma, sinó tan sols alguns casos en què s’han detectat alteracions. Està bé que siguem sensibles a aquestes qüestions. No en parlàvem mai, de la menstruació, i ara de cop i volta existeix!

“Pot ser que es tinguin petits trastorns de la menstruació simplement per l'angoixa que pot causar vaccinar-se”

I quant a l’embaràs i el vaccí? 
—Ara també hi ha assaigs clínics amb dones embarassades, però no s’havien fet fins ara. Les dones tenen la menstruació i s’embarassen. Per tant, per què quan apliquem un producte no ens mirem això en tota l’extensió? Anem tenint resultats bons i sabem que els anticossos passen als nens amb la llet materna, tant si les mares han tingut la covid-19 com si estan vaccinades.

Algunes dones també han explicat que s’han notat els pits més inflats després del vaccí. Què se’n sap? 
—Passa en qualsevol situació d’estrès. Sempre que hi ha una ovulació incorrecta, en què tens poca progesterona, s’inflen els pits. S’inflen per excés d’estrògens. Moltes noies que tenen excés d’estrògens, que no han ovulat bé, que han tingut estrès, tenen menstruació amb dolor als pits i els tenen més inflats. Si tens un accident o un espant, aquell mes no ovularàs bé ni amb el mateix equilibri hormonal i pots tenir aquestes molèsties. Però si no coneixem aquesta fisiologia del cicle menstrual, aquestes coses corren per internet i les dones pensen que tindran un càncer. Això crea una angoixa que no hauria de ser-hi, cal saber de què parlem.

Quan em posaran la segona dosi del vaccí? Quants dies m’hauré d’esperar?

S’ha registrat un percentatge baixíssim de casos de trombes després del vaccí, però s’ha pogut veure que afecten més les dones que els homes. Per què? 
—Ha passat més en noies joves perquè la reacció del trombe ha estat una reacció autoimmune. Les dones fem més reaccions autoimmunes que els homes precisament perquè tenim més defenses contra les infeccions. En tenir més defenses, no morim tant d’infeccions, com s’ha vist amb la covid-19, però en canvi podem fer més reaccions adverses autoimmunes. La proporció de trombes que hi ha hagut ha estat de nou dones per cada home. Això també passa amb les malalties autoimmunes, com ara lupus i artritis. La tendència és genètica, però als assaigs clínics no hi ha molta gent. En canvi, quan vaccinem un milió de persones ens podem trobar alguna que per predisposició genètica té més tendència a l’autoimmunitat. Les reaccions al vaccí, com ara ronxes grans, urticàries i al·lèrgies, també les han tingudes més les dones que no els homes. Però són reaccions menors.

A la darrera entrevista a VilaWeb vau explicar que els homes morien més de covid-19, però que les dones s’infectaven més perquè hi ha feines, com ara la sanitat, que estan molt feminitzades. Què més se’n sap de les diferències entre homes i dones amb la covid-19?
—Ara veiem que la covid persistent és superior entre les dones. També hi ha homes que s’han quedat amb símptomes de fatiga o de no poder respirar, però afecta més les dones.

Per què? 
—Sóc part del grup que coordina l’estudi al Ministeri de Sanitat i en lliurarem els resultats el novembre. Sabem que les dones queden amb més cansament i més alteracions al sistema digestiu. Moltes dones han començat la malaltia amb símptomes de diarrea, més que no respiratoris. Hi ha hagut una simptomatologia diferent. Les diferències s’han estudiat relativament poc. Tan sols el 4% d’assaigs clínics fins el juliol del 2020 diferenciaven per sexe. Però una doctora danesa, Sabine Oertelt-Prigione, ho va denunciar. L’assaig clínic sobre la hidroxicloroquina, per exemple, es va aturar perquè no anava bé. Però a qui no anava bé? A tots dos sexes? Més a l’un que a l’altre? Si no diferenciem per sexes, no veurem mai res!

Per què el coronavirus és més letal en homes que no en dones?

A part dels símptomes relacionats amb el sistema digestiu, quina simptomatologia diferent entre homes i dones s’ha estudiat?
—El cansament, el maldecap i la pèrdua de memòria i de capacitat de concentració són més freqüents en dones. I després hi ha la simptomatologia de la gent que no ha tingut la covid-19, però que han viscut la pandèmia.

“La covid persistent és superior entre les dones”

Ho dieu per la salut mental. Com pot afectar de manera diferent les dones?
—Hi ha una sobrecàrrega de treball entre les dones causada per la dificultat de criar els nens, fer les tasques de la llar, treballar… I fer-ho tot alhora. Mentre tots treballàvem a casa, molts homes treballaven mentre que moltes dones, a més de treballar, havien d’atendre els nens i rentar la roba. El repartiment de les tasques no ha estat equilibrat. Això seria l’angoixa social, però també estudiem el cansament, les dificultats per a tornar a la feina i els casos de metgesses, per exemple, que tenen dificultats per a tornar a treballar perquè no recorden allò que han de recordar. El cansament ja l’havíem vist en unes altres malalties virals. La síndrome de fatiga crònica s’havia vist relacionada amb el virus de la mononucleosi infecciosa. Un altre virus, com la covid-19, també pot donar síndrome de fatiga. Esperem que no sigui crònica…

Per últim, també explicàveu que les dones tenen més tendència a anar a l’atenció primària per les característiques de les malalties que presenten amb més freqüència. Ara que està col·lapsada, com els pot afectar?
—Malament. Deixaran de ser ateses de coses que els poden passar. Hi ha càncers que no es van diagnosticar bé durant els mesos que vam estar confinats i ara tenim malalties que tampoc no es diagnostiquen bé. Si els sanitaris estan col·lapsats, no poden escoltar i palpar bé, que és bàsic per a detectar-les. Hi ha visites que no es poden fer en línia… I no és culpa de la primària. Si els diners públics no es destinen a l’augment de les plantilles, no anirem bé. No els podem dir als metges que doblin el torn i que potser no tindran vacances, tan esgotats com estan. Ja no poden més. No poden atendre bé amb ràtios de cent pacients per metge! Quan arribes al malalt número cinquanta en un dia ja no el pots atendre en les mateixes condicions. No ens podem tornar a equivocar deixant sortir la gent de festa quan la cosa no està del tot resolta… S’ha de vigilar molt com hem de treballar les pandèmies en un futur. Qui va pressionar perquè ho obrissin tot? El lleure nocturn? Sigui qui sigui, no pot tornar a pressionar.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.