22.08.2026 - 10:18
|
Actualització: 22.08.2026 - 22:01
La dona més vella del Principat, Carme Noguera, ha fet cent dotze anys avui. Va néixer el 1914 a Olot, al començament de la Primera Guerra Mundial, i, més d’un segle després, encara recorda que, quan era petita, solament hi havia un senyor amb cotxe a la capital de la Garrotxa. Segons que explica en una entrevista a l’ACN, el mitjà de transport més habitual d’aleshores era la tartana, un petit carro de dues rodes.
Després de passar la infantesa amb la família a Olot, a dinou anys va formar part de la primera promoció de l’Escola d’Infermeria de la Generalitat republicana i va fer d’infermera durant la guerra del 1936-1939. Nou dècades després, solament té una setantena de persones davant seu en la classificació mundial de longevitat, segons el portal especialitzat LongeviQuest.
L’abril del 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, el primer embrió d’autogovern català modern d’ençà del 1714. El juny d’aquell any, l’arxiduc d’Àustria Francesc Ferran va ser assassinat a Sarajevo. En aquell context català i mundial, el 22 d’agost va néixer Carme Noguera a Olot. És la catalana de més edat d’ençà de la mort d’Angelina Torres, l’any passat.
Més d’un segle després, en una entrevista a l’ACN, demana que la tutegin. “Així no em fas sentir vella”, ironitza, llevant importància al fet d’haver arribat a una edat tan avançada. “He anat fent, menjant, dormint i treballant com tothom”, diu per explicar la seva longevitat.
També destaca els cent disset anys que va viure Maria Branyas, que no tan sols va ser la catalana de més edat, sinó també la persona més vella del món durant l’any i mig anterior a la seva mort, el 2024. Noguera va voler conèixer-la quan totes dues ja eren centenàries i Branyas vivia en una residència d’Olot. Finalment, es van trobar.
Des de casa seva a Taradell, on viu amb la filla, Noguera encara recorda que durant els primers anys de la seva vida pels carrers d’Olot circulaven sobretot carros. “Nosaltres anàvem d’Olot a Santa Pau amb tartana”, explica. El telèfon encara no havia arribat a les cases i ningú no tenia ràdio fins que un veí en va comprar la primera.
Infermera al Clínic durant la guerra
El 1933, a dinou anys, es va traslladar a Barcelona per formar part de la primera promoció de l’Escola d’Infermeria de la Generalitat. Va cursar els estudis a l’Hospital Clínic.
El 19 de juliol de 1936 tenia previst d’anar al centre mèdic per continuar l’activitat acadèmica, però la guerra havia esclatat aquell matí i no ho va poder fer. L’endemà sí que hi va anar i explica que ja van guarir molts ferits dels primers combats a la ciutat. Recorda el cas d’un home ferit per una bala que havia travessat el matalàs amb què havia provat de protegir-se.
Durant la guerra del 1936-1939 va fer d’infermera al Clínic. Cada dia, un soldat acompanyava les professionals de la residència on vivien fins a l’hospital, una situació que va durar molt de temps. Com que solament anaven del centre mèdic a la residència, diu que no s’assabentaven de res sobre l’evolució de la guerra. A més, no els era permès de sortir al carrer a passejar.
Noguera explica que durant aquells anys no els va faltar mai menjar perquè la Generalitat les mantenia i l’alimentació era gratuïta. En canvi, els seus pares sí que van passar penúries i encara recorda que una vegada va portar-los una maleta plena de patates de Barcelona a Olot.
Durant la guerra va treballar al servei d’urgències del Clínic i al sanatori del palau del comte de Fígols, amb malalts de tuberculosi. Acabat el conflicte, va continuar exercint d’infermera fins que es va casar, el 1951. Va tenir tres fills i ara també té dues nétes i un besnét.
La seva longevitat ja fa anys que és notòria. Quan va fer cent anys, va demanar un ordinador de regal. Fins a cent cinc anys es feia el dinar, es valia per ella mateixa i estudiava anglès i francès. Fins fa pocs mesos també cantava en una coral.
Fa dos anys va ser operada del fèmur a l’Hospital de la Vall d’Hebron. L’any passat també va ser intervinguda per una infecció a la cuixa i es va recuperar satisfactòriament.
Més de 3.000 persones centenàries
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), durant el primer semestre d’enguany hi havia 3.139 persones de cent anys o més al país, una xifra rècord que no para de créixer. La sèrie històrica va començar el 1981, quan solament n’hi havia 140.
Carme Noguera és la més gran de totes. Entre els 534 homes centenaris, el més vell és Joan Escudé, de cent deu anys.
A mitjan juliol, la Generalitat ja havia lliurat 470 medalles centenàries aquest 2026, una de les quals a Pepita Bernat, a cent set anys. És un reconeixement que l’administració concedeix a les persones de més de cent anys, amb una sol·licitud prèvia de la família.
Durant tot el 2025 se’n van lliurar 847: 683 a dones i 164 a homes. La xifra va representar un augment del 21% respecte del 2024.
