Carlos Carrizoza, ahir a Barcelona (Foto: ACN)

Carlos Carrizosa (1964) és el candidat de Ciutadans a les eleccions del 14 de febrer. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (UB), el partit l’ha nomenat candidat a la Generalitat de Catalunya, tot i que Lorena Roldán havia guanyat les primàries. Roldán ha acabat anant-se’n al PP. En aquestes eleccions Ciutadans lluita contra les enquestes, que li vaticinen una caiguda enorme, i la fuga de votants cap a Vox. Passarien de ser el primer partit a ser un dels darrers. Ahir, Carrizosa va ser el convidat de les entrevistes organitzades per l’Agència Catalana de Notícies (ACN), i va acceptar les preguntes d’un grup de mitjans de comunicació, entre els quals VilaWeb. Aquest és el resultat de l’entrevista coral:

Ignacio Garriga (Vox) ha manifestat la seva voluntat de replicar a Catalunya l’efecte Andalusia: pactes entre PP, Cs, i Vox. Ciutadans està disposat a participar en un govern amb Vox o facilitar-lo?
—Un govern amb Vox no es troba en absolut en les nostres intencions, i no el volem. Ja hem dit que voldríem un govern constitucionalista. I la nostra preferència és amb el Partit Socialista. Aquesta intenció de tenir un govern constitucionalista és per a donar un canvi a la societat catalana. I no tornar a tenir el mateix: un govern independentista o un tripartit amb ERC.

Les enquestes pronostiquen una caiguda de Ciutadans. L’atribuïu a cap actitud?
—La caiguda es refereix als resultats dels trenta-sis diputats que vam treure el 2017. I des de l’ensopegada de fa un més d’un any al congrés dels diputats, la intenció de vot no ha deixat de créixer. Esperem revalidar, i sortim a guanyar. Les enquestes sempre ens han donat un resultat per sota del final. Cap enquesta del 2017 ens donava guanyadors en vots i escons, i al final ho vam ser. Hi ha un 36% d’indecisos. Aspirem a una bona participació i que els indecisos acabin inclinant-se per Ciutadans.

No atribuïu la caiguda a una oposició molt dura? A la política espectacle amb els cartells i a accions al parlament? Això ha penalitzat? Canviareu, fareu autocrítica?
—Som un partit liberal, de centre, moderat. En el camp social podem pactar amb l’esquerra o la dreta per aplicar mesures per als ciutadans, que estan molt angoixats per la crisi econòmica. La nostra ubicació ideològica és ben clara. Som a la família liberal, també a Europa. Voldríem per a Catalunya i la resta d’Espanya grans acords amb la família conservadora, socialdemòcrata i liberal. És el que s’ha fet a la resta d’Europa. I no sé per què aquí no. És veritat que aquí a Catalunya, amb el context que hem tingut de política populista nacionalista, ens hem distingit per la nostra fermesa en la defensa de la democràcia. I per la denúncia dels excessos populistes. Nego que tinguem en absolut un discurs dur. És un discurs clar en la defensa de la democràcia, les nostres institucions, l’estat de dret, el Parlament de Catalunya, la constitució espanyola. Aquesta és la nostra posició ferma. No hem donat cops a la democràcia. No ens abracem amb terroristes. No aplaudim terroristes al parlament. Això va passar. La nostra denúncia va ser contundent. Al parlament vam patir una manca de llibertats, fins i tot se’ns va trepitjar els nostres drets com a diputats, cosa que hem denunciat davant el Tribunal Constitucional i hem guanyat els recursos d’emparament. Tot això demostra que hem estat ferms en la defensa de la llibertat dels catalans i les nostres institucions.

A què atribuïu la caiguda, doncs? Si no feu autocrítica, com us ho expliqueu?
—A la polarització. Creiem que hi ha una polarització molt gran, a Espanya. I a Catalunya, també. Tenim uns partits que des del populisme tenen el control absolut dels mitjans de comunicació públics. I des d’allà tensen la societat i creen divisió. I després, a l’empara del populisme, n’han sortit uns altres, de populismes, de dretes. I nacionalistes, però de l’altre signe. I nosaltres ens hem trobat una mica al bell mig d’aquesta polarització de la política. La defensa de les nostres institucions, les nostres llibertats, no pot ser mai classificada com a radical. Els radicalismes són aquells que tensen la societat i la divideixen. I és el que hem sofert aquí a Catalunya. Quan els extrems creixen, el centre s’encongeix una mica. Aspirem a eixamplar aquest centre, i a la moderació. I per això demanem el vot a qui no se sent de dreta radical, d’esquerra ni radical nacionalista. I tenir governs centrats en la moderació, la sensatesa, el seny i la reconstrucció de Catalunya.

En la vostra defensa de la democràcia, si l’independentisme supera el 50%, com diuen algunes enquestes, acceptaríeu la independència?
—Aquesta trampa del 50%, i que si el supera poden assolir la independència, posa davant el mirall com han trepitjat la nostra democràcia aquells que mai no han arribat al 50%. I feien una declaració unilateral d’independència. Evidencia que fins ara tot el que han fet és trepitjar drets, institucions i no respectar la democràcia. I el populisme més descarnat. Evidentment, si tenim una participació tan minvada, una societat tan trencada… En unes circumstàncies com aquestes i en unes eleccions autonòmiques, pensar que si superen el 50%, vol dir tenir el suport per a fer una declaració unilateral d’independència, és ignorar allò que estableixen els ordenaments jurídics democràtics del nostre entorn. Del món occidental. Deveu saber que per a modificar una coma del nostre estatut calen dues terceres parts del nostre parlament. Normes institucionals que ens les vam donar els catalans mateixos. Per tant, que ara hi hagi una part de la població que doni suport a una opció que digui que declararà la independència és absolutament antidemocràtic, per molt que en aquest moment treguin el 50% dels vots. No té cap sentit democràtic.

Per què dieu que sou centrat i moderat, si a Andalusia i Madrid heu fet pactes amb la ultradreta racista de Vox? No creieu que la diferència entre un liberal europeu i un liberal espanyol és que l’europeu no negocia amb la ultradreta i l’espanyol sí?
—Em feu la pregunta punyent que si nosaltres pactaríem amb la ultradreta racista. Nosaltres abominem del racisme, el classisme, la xenofòbia i la hispanofòbia. Per això nosaltres reneguem, també, de tot aquest discurs que tenen dirigents polítics de Vox, que fa fàstic. Jo us ho dic clarament: abominem del discurs racista de Vox, ens fa fàstic. Però de la mateixa manera a mi em fa fàstic el discurs hispanòfob de bona part de les candidatures nacionalistes, i en concret de Junts per Catalunya. I em fa fàstic, i em va fer fàstic, tenir un president de la Generalitat amb escrits que havien estat qualificats de supremacistes, racistes i xenòfobs pels tres grans partits europeus: conservador, socialdemòcrata i liberal. Aquí a Catalunya ja sofrim aquesta mena de discursos que diuen que hem de fer fora els espanyols. Que els espanyols són colons. Que els vinguts de fora de Catalunya van ser instruments involuntaris de colonització lingüística, tal com van signar les dues darreres conselleres de Cultura que hem tingut al govern de Catalunya. Per tant, anem amb compte amb aquests fenòmens que, efectivament, busquen enemics, diferència, que són xenòfobs. Nosaltres combatrem en el futur qualsevol actitud en aquest sentit. Combatem la del senyor Torra i la combatrem si la mostra Vox. Sense cap complex.

Si us fa fàstic Vox, per què hi arribeu a acords d’investidura a Madrid i Andalusia?
—No vam arribar a acords amb ells. Nosaltres hi governem amb el PP. I també us dic que, malgrat les nostres diferències abismals amb altres partits del Parlament de Catalunya, hem acceptat vots de tots: de la CUP a Junts per Catalunya, passant per tot l’arc. I en aquest sentit, quan tenim uns objectius polítics que són bàsicament fer que la població tingui un govern que s’ocupi dels problemes reals, i deixi de banda tot el procés, dins aquests objectius, i combatent tota la resta, nosaltres podem votar tothom i rebre vots de tothom, evidentment. No farem cap cordó sanitari al Parlament de Catalunya amb ningú. En allò que decideixin els catalans, hi jugarem. Prioritzarem donar un canvi a Catalunya i defensar la convivència i la reconstrucció i fer un govern que deixi de banda el procés.

Al programa electoral prometeu que els presos i els exiliats, fins i tot indultats, no es puguin presentar com a càrrecs públics a les eleccions. Com ho teniu pensat, legalment, per aconseguir-ho?
—Sempre hem estat en contra dels privilegis, dels indults, que donin polítics d’altres companys polítics. I ens oposarem a qualsevol forma de deixar sense contingut la sentència que va condemnar aquestes persones per haver donat un cop a la democràcia. Per dividir els catalans, per malversar els fons públics.

No és cap reforma legal, doncs, com vau fer amb Puigdemont i la LOREG?
—No. Des del Parlament de Catalunya no impulsarem reformes que són competència del congrés dels diputats.

El concepte ‘impedir’, doncs, és subjectiu.
—Nosaltres exigirem, si cal davant dels tribunals, que les sentències judicials es compleixin. Exigirem que si la condemna preveu la inhabilitació, es compleixi. I la inhabilitació té tot el sentit del món. Els delictes pels quals van ser condemnats (sedició i malversació) són delictes greus per als servidors públics. I la inhabilitació, adient. Persones que no s’han penedit, ni demanat perdó, i que continuen dient que ho tornarien a fer.

Com combatreu la llei Celaá des del Parlament de Catalunya?
—Aquesta qüestió va ser una cessió intolerable del govern de Pedro Sánchez i Podem a ERC i per a facilitar un pacte del pressupost. Això ens demostra que ja hi ha un pacte i pagaments a compte d’un futur tripartit: si es van posar d’acord per a treure l’espanyol de les aules de tot l’estat, Catalunya inclosa (on ja no era llengua vehicular), podem anticipar un acord de tripartit entre PSC i ERC. I jo us dic: és clar que volem un ensenyament en les tres llengües vehiculars, català, castellà i anglès. La immersió lingüística és una forma de transmetre el coneixement d’un idioma que ja està superada. Fa quaranta anys que la suportem i ja és hora de donar a tots els catalans l’oportunitat de tenir una educació trilingüe, com la tenen els col·legis privats que paguen molts dels dirigents independentistes, que després volen per a la resta una immersió només en català. Volem per a tot Catalunya el mateix que tenen els col·legis que paguen molt sovint fins a mil euros el mes per tenir una educació de qualitat. És una proposta de la qual estem molt orgullosos. I creiem que no tenir-la a Catalunya ens fa perdre el coneixement de tres llengües tan importants per als catalans: castellà, català i anglès.

La divergència en aquest punt seria un problema per a un acord amb el PSC?
—Crec que, dins el marge de negociació que tenim tots els demòcrates, hem de fer avenços per a un govern constitucionalista a Catalunya. I dins les qüestions a negociar amb el PSC sense dubte hi hauria aquesta important revolució educativa que tindríem a Catalunya, amb un mètode avançat d’aprenentatge que és el trilingüisme.

Sobre pactes, opteu pels socialistes. De Vox ja ens heu dit que no fareu cordons sanitaris, però que no els negaríeu el suport. Quin paper tindria el PP en aquest govern, considereu el seu suport?
—Tant el PP com Vox hauran de decidir si volen veritablement un canvi en els governs de Catalunya. I tenir allò que mai no hem tingut a Catalunya: un govern sense forces nacionalistes o independentistes. El socialisme sempre ha governat amb companyia d’ERC. I ha escorat la política catalana sempre cap a la mateixa banda. Nosaltres optem per un canvi absolut de paradigma. Espero que el PSC s’avingués a un govern. I que el PP i Vox no tinguessin cap opció que no fos donar suport a un govern de canvi. Per a tenir aquest govern, és importantíssim que es mobilitzi la població de Catalunya que vol un canvi. I que es mobilitzi votant Ciutadans. Només si Ciutadans és fort, i suma amb el PSC, hi haurà aquest canvi. Si no obliguem el PSC a pactar amb Ciutadans, ja van dient que els socialistes pactaran amb Podem, i ja sabem amb qui pactaran tots dos si sumen amb ERC. El veritable canvi implicarà tenir un Ciutadans fort, i que la resta de partits constitucionalistes siguin responsables i donin suport a un canvi a Catalunya.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.