—Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?
—Perquè no hi ha cap altre instrument que ens permeti de sobreviure com a país, com a societat, com a cultura i com a projecte col·lectiu. Ja no podem existir com a catalans tal com ho havíem fet fins ara. Si no ho canviem, que només pot ser a través de la independència, s’acabarà la idea de catalans. Jo no accepto ni em resigno a aquest futur. No hi veig cap més camí que no passi per la independència. I, de fet, ja els hem intentats tots, els altres camins.

Sempre he estat independentista, sempre ho he vist clar. Però ara tinc el convenciment que la nostra generació ho pot aconseguir. L’esgotament de totes les alternatives que s’han ofert durant els darrers trenta anys i l’agreujament de la situació de Catalunya ha fet urgent que com a país donéssim una resposta a aquest atzucac històric. No pot ser resolt d’una altra manera que no sigui a través d’un estat propi.

—Què creieu que una Catalunya independent pot aportar al món?
—La independència no és només un projecte de portes endins, sinó també un projecte de portes enfora. Tradicionalment, Catalunya ha fet aportacions al món. Si ens fixem en Girona, hi ha hagut grans cabalistes. O, pel que fa a la gramàtica jueva, hem aportat el gramàtic de Tortosa, per posar-ne alguns exemples. Catalunya ha fet aportacions al món des de sempre, però ara aquestes aportacions es ressenten seriosament de les circumstàncies que vivim. Si volem continuar fent aportacions no tenim cap més manera que no sigui a través d’un estat. Un estat català al món contribuiria a engrandir el concert de nacions compromeses amb els valors fundacionals de la democràcia, de la pau, de la solidaritat. Crec que Catalunya té més a aportar que no a rebre.