—Ahir a l’assemblea general de l’AMI vau dir que el municipalisme independentista tindria un paper decisiu en el procés. En què consistirà aquest paper?
—Els municipis seran la primera línia administrativa i pràctica en què es plasmarà el full de ruta. És a dir, el moment en què el govern de la generalitat i el Parlament de Catalunya prenguin decisions, nosaltres serem els primers d’encarregar-nos d’anar-les aplicant i de què es tradueixin a la vida quotidiana dels nostres municipis. Aplicarem el full de ruta per fer la desconnexió i que ens porti a l’estat independent. L’estratègia l’anirem definint amb l’ACM i el govern.

—L’última gran ciutat a unir-se a l’AMI ha estat Reus. El repte d’ara és incorporar els grans municipis que queden?
—Sens dubte. L’objectiu és incorporar totes les ciutats del país. A nivell de municipis no ens en queden molts perquè ja en tenim més de 700, però queden els més grans. Allà on sigui possible intentarem que s’aprovi l’adhesió a l’AMI. Per això hem fet l’apel·lació a Barcelona. De moment, molts municipis on ara han passat a tenir batlles favorables al procés, s’han posat en contacte amb la secretaria de l’AMI i sabem que en els pròxims plens prendran l’acord per adherir-se. Esperem que abans del 27-S incrementem el número.

—Dieu que heu apel·lat a Barcelona. Però igual d’urgent és ara que abans, quan governava Convergència.
—Creiem que ara hi ha un compromís d’explorar la possibilitat que Barcelona entri a l’AMI i sembla que es podria articular una majoria raonable. El què teníem clar en el mandat anterior és que per anar a perdre mocions, millor no presentar-les. En canvi si ara hi ha una majoria doncs ho hem d’intentar. Avui a l’assemblea general han vingut en Xavier Trias, l’Alfred Bosch i en Gerardo Pisarello. Per tant, déu n’hi do la representació que hi havia de l’Ajuntament de Barcelona. Entenc que hi ha una voluntat seriosa per estudiar aquesta possibilitat.

—Què implicaria pel procés que Barcelona s’incorporés a l’AMI?
—Jo crec que si Barcelona se suma a l’AMI, serà definitiu pel procés. El municipalisme català té Barcelona com la gran capital, una de les ciutats més importants del món. Si aquesta icona manifestés de manera solemne la seva adhesió a l’AMI, seria un discurs de cara enfora i de cara endins. En el moment que Barcelona prengués la decisió seria una notícia d’abast internacional. És un procés que depèn en gran mesura de la seva internacionalització. Pels municipis petits i mitjans, aquest suport, aquest escalf de comptar amb Barcelona seria importantíssim.

—Des de l’AMI com interpreteu l’acord que hi ha hagut a Lleida entre PSC i Ciutadans?
—A nivell d’AMI no l’hem debatut, però òbviament és un acord que ens preocupa molt i ens decep. Bàsicament pel què afecta la llengua catalana. Hi ha clarament una voluntat de no continuar la línia de defensa activa en favor de la llengua. I per tant, això és una regressió que no ens podem permetre. A mi personalment em sap molt greu i em dol. M’estimo molt Lleida i sé de la importància que té per la nostra llengua.

—L’acord per una candidatura conjunta independentista ens farà arribar abans a la independència?
—Ens hi farà arribar. Aquesta és la llista per guanyar. Prefereixo guanyar el 27-S que no una fórmula que ens hagués portat a una derrota i haver de confiar la victòria a més endavant.

—Però s’està debatent de retallar els terminis del període per proclamar la independència.
—Tots tenim clar que el ‘turbo’ que el president Mas l’altre dia assenyalava que estava un punt apagat s’ha tornat a activar. I que s’obren molts escenaris. Tenim il·lusió i esperances per la victòria, i si és rotunda, intentarem fer les passes el més ràpid possible perquè aquest país sigui independent. Si hem d’identificar independència com l’instrument per poder construir un país millor i poder donar respostes a la gent, òbviament com més aviat el tinguem aquest instrument millor per tots plegats.

—Lluís Llach seria un bon candidat per la llista de Girona?
—En Lluís Llach és molt bo per moltes coses. Ja va ser candidat per Girona si no recordo malament l’any 1980. Va tancar la llista de Nacionalistes d’Esquerra encapçalada per Santiago Vilanova. Així que, candidat per Girona ja ho ha estat.

—Per tant, no descarteu que ho torni a ser…
—El número u i el número dos pertoquen a les entitats sobiranistes i s’ha de veure. Ja han sonat noms extraordinaris per Girona. No anem faltats de candidats.