Caps d’antiavalots espanyols contradiuen Nieto i Cobos i deixen al descobert l’actuació policíaca de l’1-O

  • Quatre inspectors que comandaven grups declaren al jutjat com a investigats · Admeten que les càmeres es podien apagar i encendre 'quan volien'

VilaWeb
Redacció
09.12.2019 - 16:25
Actualització: 09.12.2019 - 23:14

Els inspectors en cap dels grups de la policia espanyola que van intervenir l’1-O a Barcelona van rebre criteris concrets sobre com actuar als col·legis, sobretot quant a detencions, comunicacions i factibilitat de l’actuació. Ho han admès avui quan han declarat com a investigats al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, on han reiterat, com van fer dijous quatre inspectors, que havien rebut l’ordre d’anar als col·legis abans no obrissin i abans de saber si els Mossos d’Esquadra hi actuaven o no.

Aquestes declaracions contradiuen la versió del secretari d’estat del Ministeri de l’Interior espanyol, José Antonio Nieto, i del coronel de la Guàrdia Civil i cap de l’operatiu, Diego Pérez de los Cobos, que sempre han sostingut que no s’havia donat donar cap ordre concreta d’actuació.

Els policies que han declarat van dirigir les operacions al centre educatiu Joan Fuster, a les escoles Trini Jove i Estel, al Projecte Montserdà i Infant Jesús i finalment el que va intervenir a l’escola els Horts i l’institut Joan Boscà.

Els quatre inspectors han declarat d’una manera semblant als seus col·legues de dijous passat, però hi han aportat algun detall més. Han explicat que el divendres 30 de setembre de 2017 van reunir-se amb el cap de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP), els antiavalots de la policia espanyola, el comissari José Miguel Ruiz Iguzquiza, amb indicatiu policial ‘Marte’. Allà els van passar la llista d’escoles de què s’encarregaria cada grup comandat per un inspector si els Mossos no actuaven. L’endemà, dissabte, al matí cada inspector va supervisar la situació i les condicions físiques de cada col·legi electoral que li havia estat assignat.

A la tarda es va tornar a fer una reunió amb ‘Marte’ per acabar de donar detalls. Per exemple, es va ordenar que en general no es fessin detencions excepte en casos molt greus, i s’indicà que les comunicacions es podien fer per telèfon mòbil si la xarxa d’emissora de ràdio se saturava de converses. Aquests inspectors també han explicat que hi havia ordres genèriques sobre l’ús de la porra per part dels agents. Així, alguns van dir que es carregués, i alguns altres van indicar que no s’usessin les defenses si no hi havia una agressió directa d’un votant cap a un agent.

Lluís Mestres, advocat de tres víctimes, ha explicat que un dels inspectors ha reconegut que les càmeres subjectives que cada cap de grup portava al pit o al casc es podia apagar i engegar a volunta de l’agent. Això també contradiu algunes declaracions prèvies. El jutge instructor ha demanat més d’una vegada totes les imatges disponibles a la policia, però el cos només ha enviat alguns vídeos curts de les actuacions, no pas les actuacions senceres.

La sessió d’avui ha estat la primera en què l’Ajuntament de Barcelona no ha pogut comparèixer com a acusació popular, perquè dijous va ser-ne expulsat, seguint el criteri marcat per l’Audiència de Barcelona. L’advocada d’Irídia, també acusació popular, Anaïs Franquesa, ha lamentat que justament ara s’unifiquin criteris i s’expulsi el consistori, que és el que més ha impulsat la causa, ‘tot i que ho havia d’haver fet la fiscalia’.

Aprofundint la investigació

Aquestes declaracions al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona es fan a petició de l’Audiència de Barcelona, que el febrer va demanar que ‘s’aprofundís la investigació’ per esbrinar les ordres concretes que havien emès els responsables de l’operació.

En la interlocutòria, l’Audiència de Barcelona deia que s’havia d’esbrinar si les ordres als agents s’havien donat ‘de manera genèrica o bé des del centre escolar o al voltant en vista de l’aglomeració de persones’ als centres. Per a l’Audiència, ‘la investigació concreta dels responsables de l’operatiu i de les consignes als agents permetrà a l’instructor de ponderar si l’ús de la força o les ordres donades es va ajustar a la situació plantejada allà o no’. A més, considera que d’aquesta manera es podrà concloure si a aquests responsables se’ls podien imputar les lesions ocasionades a ciutadans que hi havia als centres.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any