El cap d’Informació dels Mossos desautoritza Parlon i refusa de demanar perdó per la infiltració als docents

El cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, Carles Hernández, ha defensat avui al parlament que dues agents del cos assistissin d’incògnit a una assemblea docent el passat mes de maig a Barcelona. Segons ell, aquesta actuació no constitueix cap infiltració, sinó una tasca operativa per a obtenir informació preventiva amb l’objectiu de garantir tots els drets. A més, ha anunciat l’arxivament de la investigació interna sobre el cas.

Hernández ha desautoritzat públicament la consellera d’Interior, Núria Parlon, que havia demanat perdó per aquesta intervenció en seu parlamentària. Ha admès que la feina es va planificar i executar de manera deficient, però ha dit que no demanava perdó per l’actuació, la qual considera legal. Ha afegit que es podia estudiar si calia mantenir aquests mètodes o revisar-los.

La consellera Parlon va reconèixer al parlament que la infiltració havia estat un acte desafortunat i una maniobra mal formulada. “La manera com s’ha fet no és l’adequada”, digué. Segons la consellera, la maniobra va dir que fou benintencionada, però mal formulada. Les dues agents van ser descobertes perquè dies abans eren en una manifestació amb uniforme. “S’han assumit riscs innecessaris, també per a la imatge del cos”, va dir Parlon a mitjan maig.

L’oposició, estupefacta amb les paraules d’Hernández

La defensa de l’actuació que ha fet Hernández ha sorprès ERC, Junts, els Comuns i la CUP, que han considerat que el seu punt de vista i relat no casaven en absolut amb les explicacions que havien donat Parlon i l’ex-director de la Policia Josep Lluís Trapero en seu parlamentària. Li han retret la manca d’autocrítica i la CUP s’ha dirigit a la nova comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà, i al nou director de la Policia, Ferran López, presents en la sala, per reclamar la destitució d’Hernández.

Francesc de Dalmases, de Junts, ha dit que s’havia quedat en “estat de xoc” per una intervenció que ha qualificat d’inacceptable, perquè considera que el comandament no havia tingut en compte que Parlon havia admès que la infiltració havia estat un error. Dalmases li ha recordat que el parlament va demanar la destitució de Parlon i Trapero arran d’aquella actuació i li ha preguntat si els criteris operatius havien d’estar supeditats a les directrius polítiques del govern o del parlament. També l’ha acusat d’haver “dinamitat la conselleria des de dins”. “És una vergonya, la imatge que ofereixen de la consellera”, ha afegit.

Laia Cañigueral, d’ERC, ha advertit que preservar els drets dels vaguistes o dels ciutadans afectats per les vagues no pot justificar la vulneració dels drets de reunió i de vaga. A més, ha assegurat que els Mossos haurien pogut obtenir la mateixa informació consultant les xarxes socials. Per part dels Comuns, Andrés García Berrio ha qualificat de “molt preocupant” el discurs d’Hernández i li ha preguntat si, d’ara endavant, caldrà posar persones a les portes de les assemblees de treballadors per impedir que hi entri la policia. També ha qüestionat que l’actuació tingués una habilitació legal clara.

Xavier Pellicer, de la CUP, ha situat les explicacions del comandament “fora de qualsevol marc jurídic i democràtic” i n’ha demanat la “destitució fulminant”, a més de reclamar una auditoria pública de la Comissaria d’Informació dels Mossos. Pel PSC, Christian Soriano ha reiterat que ni al seu partit ni a Parlon no els havia agradat aquella actuació. L’ha atribuïda a “inèrcies policials” de fa molts anys i ha assegurat que ja s’havien pres mesures perquè no es repetís.

Nega que fos una infiltració

Hernández ha negat que hagués desautoritzat la consellera i ha admès que va ser una “acció policial mal planificada i executada”. Tanmateix, ha tornat a defensar que l’objectiu era recollir informació per dissenyar el dispositiu policíac més adequat i garantir l’exercici dels drets.

El comandament ha refusat de qualificar els fets d’infiltració. Segons la seva versió, les dues agents es van limitar a “entrar sense mentir” a l’assemblea, en què els docents preparaven una vaga, i a escoltar sense interferir-hi. Ha sostingut que la informació que cercaven tenia un caràcter “operatiu” i “exclusivament preventiu”.

L’objectiu, ha dit, era conèixer riscos, avaluar possibles amenaces i anticipar alteracions de l’ordre públic o la presència de grups antagònics. “La informació és una eina de protecció dels drets”, ha afirmat. I ha afegit: “No s’obté informació per limitar drets, tot el contrari.”

Hernández ha assegurat que aquesta tasca es regia pels principis de legalitat, necessitat i proporcionalitat, i ha insistit que no implicava una investigació ni una infiltració. Ha assegurat que ni Parlon ni el director general de la policia aleshores, Josep Lluís Trapero, coneixien l’actuació. També ha negat que els Mossos haguessin rebut cap consigna política.

Malgrat l’arxivament de la investigació interna d’Interior, un jutjat contenciós administratiu de Barcelona investiga tres denúncies presentades per sindicats per una possible vulneració de drets fonamentals arran de la presència de les dues agents a l’assemblea.