La llegenda fundacional de Castelló explica que els primers pobladors vivien dalt del turó de la Magdalena i que van decidir de baixar a la plana una nit molt fosca. Per això, mentre en davallaven, s’il·luminaven amb fanalets i es recolzaven en canyes. I aquests dos elements han esdevingut els símbols més distintius de la festa major de Castelló, que arrenca aquest cap de setmana. La festa sempre s’escau el tercer diumenge de Quaresma i dos dels actes més destacats en són la romeria de les canyes, que recorda el descens del puig de la Magdalena, i les gaiates, uns monuments il·luminats que són una evolució dels fanalets que duien els primers castellonencs.

Les festes comencen dissabte a migdia amb una gran mascletada. Al vespre es fa la cavalcada del pregó, una desfilada que es compon de diverses comparses i carrosses i que explica el mite fundacional de Castelló. També hi participen les reines de les festes i el pregoner, que va cantant uns versos. L’acte acaba amb l’anomenada ‘enfalorada del Fadrí’, un espectacle pirotècnic que es fa al campanar de la plaça Major. I diumenge hi ha la romeria de les canyes, una caminada popular que surt del centre de la vila per arribar a l’ermita del puig de la Magdalena. Tal com explica la llegenda, cada participant tragina una canya guarnida amb una llaçada verda, perquè el mite fundacional explica que els primers pobladors van lligar els seus infants amb un fil perquè no es perdessin durant el descens nocturn.

Finalment al vespre s’encenen les gaiates, uns monuments il·luminats amb bombetes que fan uns sis metres d’alçada i són mòbils. Hi ha qui creu que són una influència de les falles de València, però també hi ha qui les vincula amb la llegenda fundacional de la vila, com una evolució dels fanalets que feien servir per il·luminar-se. Quan es fa fosc surten totes plegades en una desfilada pel centre de la ciutat i després són exposades i es van encenent progressivament. Representen els diversos sectors de Castelló i, durant la resta de festes, són traslladades als barris respectius, on presideixen tots els actes.

Però la festa no s’acaba pas aquí: s’allargarà fins l’11 de març, amb actes de tota mena. Hi haurà revetlles, concerts i mostres de cultura popular –com ara espectacles pirotècnics i mostres de dansa… De fet, hi ha moltes activitats perquè cada gaiata té al darrere una comissió de festes que organitza un programa d’actes.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb