Per això fem un recull de diverses peces musicals que canten contra els Borbons, algunes de manera més contundent i històrica, algunes de manera més humorística. Comencem per la de Valtònyc:

‘Eixiu tots de casa que la festa bull,/ feu dolços de nata i coques de bull./ Polimenteu fustes,/ emblanquineu els murs,/ perquè Carles d’Àustria ha jurat els furs’. Així comença el Cant dels Maulets d’Al Tall, aparegut al disc Quan el mal ve d’Almansa (1979) i que després van versionar els Obrint Pas a Terra (2002). I continua: ‘Vine, Pilareta, que et pegue un sacsó,/ els peixos en l’aigua i els amos al clot./ I si no l’empara el Nostre Senyor,/ tallarem la cua a Felip de Borbó.’ ‪

https://www.youtube.com/watch?v=m3AY0o0De5U

Obrint Pas també ha fet cançons sobre la batalla d’Almansa i la victòria de Felipe V. És el cas de ‘Avui com ahir‘ (2002): ‘Va ser a la tardor del 1707/ i encara volen cendres pels mateixos carrers,/ les classes populars contra les tropes del rei,/ les pedres ho recorden quan avui les prenem’. Una cançó que comença amb un discurs del rei Juan Carlos que deia: ‘Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano’. ‪

‬Aquell mateix any, Mesclat publicava un disc homònim amb la cançó popular ‘Si el rei vol corona‘ amb una tornada que fa: ‘Si el rei vol corona, corona li darem: que vingui a Barcelona i el coll li tallarem’. I si amb Mesclat en Francesc Ribera, Titot, cantava sobre el tall rodó, amb Brams cantava: ‘El que realment m’acollona,/ el que em té aclaparat,/ és que sigui la corona/ l’únic que brilla al teu cap./ Arribes a ser tan inepte,/ tan dropo i tan ignorant/ que quan el tinc més respecte/ és quan t’imagino cagant‘. ‪

‬També els Pets van cantar sobre els Borbons amb una cançó sobre la ganga de pertànyer a la monarquia, ‘Jo vull ser rei‘ (1994), d’una tornada que el públic la continua corejant als seus concerts: ‘Tan avorrit d’estar envoltat per una colla de llepons/ suant infal·libilitat/ com un cacic o un dictador./ Si és cert que som iguals davant la llei/ per què collons jo mai podré ser rei.’ ‪

‬‪’Elena’ és una cançó popular anònima que fa pocs anys va aixecar polseguera, quan la va cantar Joan Carles Villalonga, regidor de Maó i cantant del grup s’Albaida. La lletra comença així: ‘‬Allà a ses olimpiades,/ asseguda a sa tribuna/ allà n’hi havia una./ Cristo puta! com plorava!/ Son pare era un alcohòlic,/ sa mare era estrangera/ i s’àvia, pobre, s’àvia,/ ningú no sabia lo que era’. ‪

‬I una cançó força adient després de l’accident de Juan Carlos a Botswana és ‘El rei, senyors, ha caigut’, que Jaume Arnella ‪va fer arran d’una altra caiguda, fa uns quants anys, del monarca espanyol.‬