“D’on sigui, menys dels Estats Units”: farts de Trump, els canadencs es giren d’esquena als productes nord-americans

The Washington Post · Joanna Slater

Toronto, Canadà. Un bon matí, fa poc, Francine Piché s’assegué al seu escriptori, en una ciutat situada a l’extrem oest del llac Ontario, i es posà a redactar una carta de comiat.

No era pas la primera volta que es manifestava públicament en contra de les amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, d’annexionar-se el Canadà i convertir-lo en el cinquanta-unè estat del país. Piché ja havia jurat no tornar als Estats Units; també havia anul·lat la subscripció a Amazon. Fins i tot ha trobat un substitut per al seu xampú de fabricació nord-americana, i revisa religiosament cada producte que compra al supermercat per assegurar-se que no vingui del veí del sud.

Tan sols li quedava un producte a substituir: la mescla per a coques sense gluten de la marca Bob’s Red Mill. Però amb les tensions entre els Estats Units i el Canadà a l’alça –i més encara després de l’ordre executiva de Trump que canvià la designació oficial del llac Ontario pel de “llac Amèrica”–, Piché decidí que també havia arribat el moment de dir adeu a la mescla per a coques.

“Aquests productes ja no entraran a casa meva”, escrigué Piché en un correu electrònic enviat a Bob’s Red Mill el primer de setembre. La carta expressa la voluntat de tornar a ser clienta de la marca algun dia, però promet que això no passarà fins que la relació entre ambdós països s’estabilitzi i “el vostre president entengui que el Canadà és un país sobirà”.

Piché no és pas l’única canadenca que pensa així. A tot el país, com més va més ciutadans prometen de fer tot allò que puguin per distanciar-se del seu veí del sud, i recorren a la cartera per palesar el seu descontentament amb les polítiques comercials i l’agressivitat diplomàtica del govern Trump envers el Canadà.

Tot plegat és un microcosmos dels envits a què haurà de fer front el Canadà a l’hora de reduir la dependència dels Estats Units després de dècades de relacions fluides en l’àmbit comercial i diplomàtic. Per a aquests consumidors, prescindir dels Estats Units no és pas fàcil, i sovint és pràcticament impossible.

Tanmateix, l’animadversió contra els Estats Units és tan forta que alguns canadencs estan disposats a intentar-ho. “Compraré, primer, productes canadencs i, en segona instància, qualsevol cosa que no vingui dels Estats Units; tan sols compraré productes nord-americans si no em queda més remei”, diu Piché.

La guerra retòrica entra ambdós països s’ha agreujat aquestes darreres setmanes. Trump ha titllat el Canadà de “desagradable”; el secretari del Tresor dels Estats Units, Scott Bessent, ha comparat el país amb un “gosset que borda”, i el secretari de Defensa, Pete Hegseth, ha publicat una fotografia a les xarxes en què sembla que es riu de l’exèrcit del país. El primer ministre canadenc, Mark Carney, per la seva banda, ha alertat que el país està “sota atac”.

Dimarts, Carney dedicà unes paraules a tall d’homenatge a tots els canadencs que han adaptat els seus patrons de consum durant el discurs en què explicava la decisió del seu govern d’imposar aranzels de represàlia a uns 20.000 milions de dòlars d’importacions provinents dels Estats Units.

“Les mesures més contundents les heu preses vosaltres, tots aquells que heu decidit de comprar productes canadencs i visitar el Canadà”, digué Carney. “Parlem de decisions preses a casa, no pas als despatxos.”

Aquest juny, els canadencs viatjaren un 25% menys als Estats Units en comparació amb el mateix mes del 2024, segons les darreres dades oficials. La campanya ciutadana contra els productes nord-americans també es comença a notar a les dades, segons una anàlisi del Banc del Canadà de començament d’any, que descrigué la tendència com a “modesta, però clarament visible”.

Els primers boicots als productes nord-americans ja començaren a proliferar pel Canadà l’any passat. I a mesura que les tensions entre ambdós països han tornat a empitjorar, la febrada pels productes nacionals ha ressorgit. “Votar amb la cartera fa sentir bé, tant si és eficaç com si no”, diu Aaron Ettinger, politòleg de la Universitat de Carleton, a Ottawa.

“Els canadencs se senten molt ferits per les decisions preses pel govern nord-americà”, explica Avery Shenfeld, economista cap de CIBC Capital Markets a Toronto. “Quan hi ha alternativa [canadenca], molta gent s’hi decanta per una qüestió de deure patriòtic.”

A Facebook, un grup anomenat “Made in Canada” serveix com a aparador comercial i cercador de productes. A començament de l’any passat, el grup tenia menys de 300.000 membres. Ara en té més d’1,4 milions, dels quals un 90% són canadencs, segons que explica Jayne Little, una de les moderadores del grup. Little reconeix la ironia d’haver de fer servir una plataforma tecnològica nord-americana, però assenyala que és l’única opció que garanteix un abast massiu.

Entre els articles fabricats al Canadà que més cerquen els membres del grup, hi ha cremes facials, barretes de proteïna, menjar per a animals domèstics, sabates de golf, roba interior de cotó, videojocs, collarets per a gossos, raquetes de pickleball, esponges, guitarres i bacó.

Christina Templeton, una metgessa de St. John’s, de l’illa Terranova, acudí fa poc al grup a la recerca d’una alternativa canadenca de l’espessidor de cafè de sabor d’avellana que tant agrada al seu pare. En un primer moment, explica Templeton, els seus pares li digueren que deixar de comprar productes nord-americans era una ximpleria: ateses les diferències entre ambdues economies, li digueren, evitar els productes nord-americans no tindria cap efecte en l’economia dels Estats Units.

Però llavors Trump decidí de canviar el nom del llac Ontario, compartit entre el Canadà i els Estats Units, pel de “llac Amèrica”. “Vam escridassar-nos una mica”, reconeix Templeton. El seu pare li digué que tant li feia si no servia de res; simplement no volia que el seu cafè dels matins li fes pensar en Trump.

Els canadencs delerosos d’afegir-se al boicot comercial antiamericà disposen de pàgines web específiques, aplicacions mòbils, extensions per al navegador i, fins i tot, un qüestionari sobre la nacionalitat dels propietaris de cada marca comercials.

La febrada antiamericana no ha estat exempta de polèmiques. Alguns supermercats del país han estat acusats d’etiquetar com a canadencs productes estrangers (una pràctica coneguda com a maplewashing). Quan Loblaw, una important cadena de supermercats canadenca, anuncià fa poc que deixaria d’especificar el país d’origen de les seves verdures i hortalisses en algunes províncies, els clients es declararen en peu de guerra; l’empresa acabà fent marxa enrere.

Little, la moderadora del grup de Facebook, treballa de consultora de seguretat informàtica. Solia anar molt als Estats Units per feina, i té família a l’estat de Wisconsin, però diu que no ha travessat la frontera d’ençà que Trump tornà a la presidència, el gener del 2025.

Durant aquest darrer any, Little s’ha esforçat per substituir els productes nord-americans de la seva llista de la compra per béns canadencs, tot comprovant les etiquetes una per una i investigant a internet.

Una tarda assolellada d’aquest mes, Little –una apassionada de la jardineria– s’aturà en una botiga d’alimentació ecològica prop de Cambridge, a la província canadenca d’Ontario. Tragué una cistella de plàstic plegable del maleter cotxe i començà a omplir-la de galetes salades, salses i truites de fabricació local. En un prestatge trobà un pot de salsa de tomàquet. Que era d’origen canadenc? El propietari de la botiga, Tim Barrie, li digué que era una importació italiana.

Little el ficà a la seva cistella i somrigué. “D’on sigui, menys dels Estats Units, oi?”

Barrie, un pagès de quarta generació que també fa els seus propis condiments i torra cafè, explica que la demanda pels productes de la seva botiga s’ha disparat aquest darrer any. Cada volta que Trump apuja la retòrica contra el Canadà, com ha estat el cas d’aquestes darreres setmanes, les botigues de queviures i els supermercats l’inunden amb comandes, diu.

A l’abril, Barrie llançà al mercat una línia de galetes de mantega; ara ven un centenar de caixes la setmana. “És una bogeria”, diu, mentre assenyala la fulla d’auró –el símbol nacional per excel·lència del Canadà– que apareix la part posterior de l’envàs. “Crec que això és el més important.”

Alguns canadencs han dut el boicot més enllà dels viatges o la compra. A començament d’any, Petra Kassun-Mutch, una escriptora de Toronto, començà a recopilar una llista d’alternatives a les plataformes tecnològiques nord-americanes, que anomena “Pla Tecnològic Sobirà”. Trobà alternatives europees (i canadenques) a plataformes com Adobe, Google Workspace, Zoom i Mailchimp, entre més. “Cal fer una mica de recerca, però les alternatives hi són”, diu.

Una tarda d’aquest setembre, Angela Allt sortí de la feina a Guelph, a Ontario, i s’encaminà a fer la compra. El passadís dels formatges estava decorat amb banderetes canadenques que indicaven els productes de fabricació local; les prestatgeries de diverses varietats de Doritos destacaven el fet que el producte –per nord-americà que pugui semblar– es fabrica a Ontario.

Allt, treballadora social, ha canviat dràsticament els seus hàbits de consum. “Vaig haver de canviar de detergent per a la roba, cosa que em va tocar força els nassos: a qui no li agrada el Tide?”, exclama. En els darrers mesos, explica, ha descobert fajols en conserva, salses per a amanides i productes de neteja de fabricació local.

En alguns casos concrets, Allt admet que ha hagut de resignar-se a la inevitabilitat. El raïm, que li encanta, gairebé sempre procedeix dels Estats Units. Passa igual amb l’api. I després hi ha el cas de la sacarina de marca Splenda: el seu marit no ha trobat un substitut que li agradi tant. “No et queda més remei que aguantar-te i comprar-ho”, diu Allt.

L’estiu passat, ella i el seu marit anul·laren un viatge que tenien programat a Nova York. “Quan tot això esclatà, ambdós vam dir-nos: ‘No, ni parlar-ne'”, explica Allt, que afegeix que cap dels dos no tornarà als Estats Units en un futur pròxim: “Ni parlar-ne, de cap manera. No hi tornarem fins que les coses no canviïn.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb