Campins: “No podem salvar Setmana Santa com vam salvar Nadal”

Quan queda poc més d’un mes per Setmana Santa, la cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, Magda Campins, ha fet una crida a no relaxar mesures. “No podem salvar Setmana Santa com vam salvar Nadal perquè ja hem vist el preu que n’hem pagat“, declara a l’ACN. Campins alerta que si es fa, en un context amb més circulació de noves variants, la situació pot ser “crítica”. I és que, en línies generals, és partidària de “no relaxar més” i, en cas que es faci per motius econòmics, fer-ho de manera “molt mínima” i en allò “que impliqui menys contagis”. Campins recorda com va passar de la “incredulitat” del que passava a la Xina a l'”angoixa” en veure que la pandèmia de la covid era una realitat.

La doctora explica que fins fa quatre o cinc dies la situació epidemiològica era de davallada important de la tercera onada. Considera que, sense l’efecte de les noves variants, es podia pensar que en unes setmanes s’arribaria a una situació de control i si es feia una desescalada “molt lenta” i creixia el percentatge de vaccinats, a un moment “com el de l’estiu”. Aquest escenari, però s’allunya per la circulació de les noves variants.

Campins afirma que la circulació de la variant britànica és ja “molt alta” a Catalunya i ho relaciona amb el canvi de tendència de les dades epidemiològiques. Creu que en els pròxims dies la velocitat de propagació, la Rt, pot arribar a l’1 i llavors s’entrarà en una nova fase d’augment de casos. “Ens preocupa perquè són variants molt més contagioses i pel que fa a mesures a aplicar per intentar tallar les cadenes de transmissió no n’hi ha més”, apunta.

Veu “possible” la quarta onada

La doctora estén aquesta preocupació al fet de “si es podran mantenir les mesures restrictives durant molt de temps perquè l’economia està molt malmesa”. La seva visió és clara: “Si flexibilitzem les mesures per donar una mica d’aire a l’economia, tornarem a pujar, tornarem a tenir una quarta onada que pot ser més perillosa que la tercera“. Argumenta aquesta idea sobre el fet que la pressió assistencial és molt més alta ara i en la que jugarien un paper important variant més transmissible que les anteriors. “En la situació en la qual estem ara si això es produís, seria terrible”, insisteix.

Alerta que una situació així podria obligar suspendre cirurgies i deixar d’atendre determinades patologies, cosa que, assegura, els grans hospitals no han fet durant la segona i tercera onada.

Amb tot, veu possible aquesta quarta onada, tot i que no creu que pugui ser “tan terrible” com al Regne Unit, ja que a Catalunya ja hi ha mesures restrictives. “Però això no impedeix que hi puguin haver més casos i per això és molt important no desescalar”, repeteix.

De la incredulitat a l’angoixa

Quan fa un any dels primers casos de covid a Catalunya, Campins recorda com el desembre del 2019 mirava amb “incredulitat” el que estava passant a la Xina amb la covid i creia que era “difícil” que passés el mateix a Catalunya. “Pensava que s’estava exagerant el problema i que no havien detectat els primers casos a temps i se’ls havia anat de mare”, recorda. Quan l’epidèmia va arribar a Itàlia va ser conscient que era “qüestió de dies” que creués el Mediterrani.

D’aquesta incredulitat va passar a l'”angoixa” en veure que els protocols que tenien eren “de mínims i en absolut contemplaven la situació que venia”. “Anàvem darrere del virus”, resumeix. Nerviosisme és un altre dels sentiments que associa a aquelles primeres setmanes a veure l'”allau” de pacients, les dificultats per diagnosticar i com eren conscients que s’escapaven molts malalts i no es podien tallar les cadenes de transmissió.

Aquesta angoixa també era per la manca de material de protecció i de llits, especialment a les UCI, perquè Vall d’Hebron es va haver de dedicar en un 80% a la covid. “El que es va fer malament és no estar preparats, tot i que sabíem que en un moment o altre vindria una pandèmia”, explica.

En l’aspecte positiu destaca la “companyonia” i afirma que en un any de pandèmia s’ha après molt sobre el virus però també sobre organització i protocols. Reconeix que ara el sistema de vigilància epidemiològica i el rastreig són millors, destaca el paper de la recerca i valora el treball conjunt entre el sector públic i privat. Aquest darrer aspecte creu que s’hauria de mantenir després de la pandèmia, com la telemedicina per als assumptes més rutinaris, com poden ser els resultats d’una analítica.