Andrea Camilleri (Porto Empedocle 1925-Roma 2019) s’ha mort aquesta matinada després de ser ingressat per una aturada cardíaca. Camilleri ha estat un dels escriptors més prolífics de la literatura contemporània, i sens dubte el més traduït de la novel·la negra de la segona meitat del segle XX, a l’altura de Simenon o d’Agatha Christie. És autor d’un centenar llarg de títols, dels quals una quarantena corresponen a les aventures del comissari Montalbano, famós arran de la sèrie televisiva produïda per la RAI. Les altres dues sèries on s’aplega la majoria de la seva producció són la contemporània, protagonitzada generalment per arquetipus femenins de caràcter fort i dominant, i sobretot la històrica, considerada pels especialistes la veritable literatura camilleriana. Es tracta d’una vintena llarga d’històries ambientades entre el segle XVII i la primera meitat del XX, com ara Il birraio di Preston (L’òpera de Vigata, en la versió catalana) i Il re di Girgenti, i en què l’escriptor sicilià porta a l’extrem la seva vocació de narrador.

Camilleri: Un escriptor de masses, un autor d’excessos

Home de formació teatral, el debut literari li va arribar força tardanament (passats els cinquanta), ja que va treballar fins a la jubilació com a director i adaptador de textos teatrals per a la Radiotelevisió Italiana. I no va ser un debut fàcil: segons que explica ell mateix a l’encara inèdit Ara parla’m de tu, durant deu anys les editorials li rebutjaven El curs de les coses ‘a causa del llenguatge emprat’. Aquest llenguatge que feia servir Camilleri no era sinó l’alternança d’italià i sicilià, un fet inaudit per a un país amb una consciència d’unitat encara tendra i molt rebec a acceptar la dissidència lingüística. Però amb el temps, i a mesura que el nombre creixent de lectors (mig milió d’exemplars venuts de cada montalbano, només a Itàlia) s’anava avesant a llegir un ‘dialecte’ d’existència eminentment oral, s’ha convertit en la marca de fàbrica de l’autor, juntament amb els jocs de paraules. Aquesta particularitat n’ha fet una rara avis, fins al punt que hi ha un circuit de congressos universitaris dedicats en exclusiva a tractar aquesta qüestió, així com les dificultats d’adaptar-ho a les nombroses llengües a què és traduït.

Al moment del traspàs Andrea Camilleri ha deixat sis títols llestos per a publicar, tres dels quals d’imminent aparició en català a Edicions 62: l’esmentada Ara parla’m de tu i Exercicis de memòria, autobiogràfics, i tot seguit L’altra punta del fil, de la sèrie policíaca. L’últim inèdit de sortir serà Riccardino, darrer episodi de la sèrie Montalbano, que l’autor té escrit (i lliurat a l’editor Sellerio) des de fa deu anys.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb