Camil Ros i Matías Carnero repeteixen com a secretari general i president de la UGT de Catalunya

  • El congrés del sindicat ha aprovat una resolució que demana al govern espanyol que concedeixi l'indult als nou presos polítics.

VilaWeb
ACN
17.12.2020 - 19:40
Actualització: 17.12.2020 - 19:42

El congrés de la UGT ha aprovat avui la candidatura continuista que torna a situar a la cúpula del sindicat a Camil Ros, com a secretari general i a Matías Carnero, com a president. El 79,37% dels delegats que han anat al Palau de Congressos de Barcelona han donat suport a un nou mandat de Ros i Carnero que van accedir al càrrec el 2016 en una assemblea a Terrassa. En total, s’han emès 354 vots, dels quals 277 han estat a favor i 72 en blanc. El congrés s’ha celebrat de manera presencial i amb un format reduït amb quatre-cents delegats i amb poca presència institucional per respectar les mesures de prevenció de la covid. En l’acte de cloenda es preveu que hi participi el vice-president del govern, Pere Aragonès.

Altres càrrecs que repetiran quatre anys més a la direcció del sindicat són Nuria Solé, Jordi Caballonga, Núria Gilgado, Enriqueta Duran, José Antonio Pasadas o Eva Gajardo.

Camil Ros (Vallromanes, 1972) va arribar a la UGT després de formar part de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC). Al sindicat, va cofundar el moviment Avalot i amb vint-i-sis anys es va posar al capdavant de la UGT a les comarques gironines, fins al 2008, quan va entrar al secretariat nacional, primer com a encarregat de Política Sectorial. Posteriorment, com a responsable de Política Sindical i de l’Àrea Externa. El 2016 va succeir Josep Maria Álvarez –l’actual secretari general de la UGT a l’estat espanyol – al capdavant del sindicat.

Matías Carnero (Barcelona, 1968) va començar a treballar com a operari de muntatge a Seat amb dinou anys. Al cap de tres anys, és triat delegat al comitè d’empresa de la fàbrica de la Zona Franca. El 2003 va esdevenir president del comitè d’empresa de l’automobilística a Martorell, càrrec que encara ocupa. El 2009 va entrar a formar part del secretariat de la UGT a Catalunya i d’ençà del 2016 n’és el president.

Durant la primera jornada de congrés, Ros va fer balanç del primer mandat en un discurs en el qual va prometre que l’arribada de la pandèmia no farà que “renunciïn” a les reivindicacions d’acabar amb la reforma laboral i del sistema de pensions del PP o de reclamar la reducció de la setmana laboral i la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) com a “política de reactivació econòmica”. Durant el seu discurs, Ros va treure pit del paper de la UGT durant el procés independentista i va demanar que s’enceti un nou cicle polític a Catalunya, que prioritzi l’agenda social.

Petició d’indult

L’acte de cloenda ha començat amb una intervenció de la consellera Dolors Bassa. “M’hauria agradat participar perquè us porto sempre al cor”, ha dit Bassa, que va gravar aquest missatge poc abans de tornar a entrar a la presó del Puig de les Basses a principis de mes, després que el Tribunal Suprem espanyol li revoqués el tercer grau.

Precisament, el congrés ha votat per “aclamació” una resolució que demana al govern espanyol que concedeixi l’indult als nou presos polítics. “Volem la nostra companya lliure i al carrer”, ha reclamat l’encarregada de llegir, la portaveu nacional de l’Avalot-Joves de la UGT, Elena Àlvarez, que ha lamentat que “com a organització no hem fet prou per ella”.

Els delegats han exigit que es deroguin de forma immediata les reformes laborals del PP, que s’apugi el salari mínim fins al 60% del sou mitjà i es redueixi per llei a trenta-dues hores la jornada laboral setmanal. El congrés també ha alertat en una moció de la demagògia feixista i franquista” que ha engegat una “campanya infame” que titlla d’il·legítim el “govern democràticament elegit” a l’estat, que “representa una gran esperança pels treballadors”.

A més, també s’ha votat un document que reclamava aturar l’extrema dreta durant les eleccions catalanes t i un altre contra l’augment del període de cotització de les pensions.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any