Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

És una notícia –o un greuge– que es repeteix periòdicament, cada vegada que hi ha eleccions, siguin municipals, al Parlament de Catalunya, al congrés espanyol o al Parlament Europeu. El vot exterior és una de les potes coixes de la llei de règim electoral (LOREG) que en cada votació causa el maldecap de milers de votants que resideixen a l’exterior. És un procés amb una logística feixuga que grinyola per uns quants punts: retards en la tramesa de les butlletes de vot, terminis molt ajustats, poques facilitats per a lliurar els vots i manca de transparència del consolat. Enguany s’hi han afegit les incògnites que envolten la data de les eleccions, un entrebanc més en un procés gairebé analògic que fa perdre els nervis a qui vol emprendre’l.

El problema s’origina el 2011, fa deu anys, quan el congrés espanyol canvia la LOREG i estableix un nou sistema de vot exterior amb l’objectiu de combatre les sospites de frau electoral que hi havia per culpa d’un cens d’estrangers farcit d’errors. És aquí quan neix el sistema anomenat vot pregat, és a dir, que és l’elector qui ha de demanar de votar si vol exercir aquest dret. Els qui resisteixen de manera permanent a l’exterior s’han d’haver inscrit al CERA i són uns 255.000; en canvi, els residents temporals a l’estranger, que conformen la llista de l’ERTA, van ser 2.100 a les darreres eleccions al congrés espanyol.

“L’obstacle principal és que, si vols votar, d’alguna manera ho has de fer dues vegades. La primera, per a sol·licitar el vot, i la segona, per a votar. Si tu apliquessis aquest sistema, posem per cas, a Barcelona, et trobaries que molta gent ja no passaria el primer tall per múltiples causes i ja ni respondria a la primera sol·licitud de voler votar”, resumeix Antoni Montserrat, vocal de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC).

Procediments i terminis per a votar des de l’exterior

Aquesta entitat ha elaborat un calendari del vot exterior, perquè enguany les dates han anat canviant arran de l’ajornament de les eleccions pel govern i, més tard, la suspensió cautelar del TSJC. “El dia 15, quan la Generalitat va signar el decret d’ajornament de les eleccions del 14 de febrer, a l’exterior tots ens ho vam prendre seriosament. Fins i tot l’INE, que va inhabilitar la web per a fer les altes telemàtiques a la sol·licitud de vot”, recorda Montserrat.

Més tard, la Junta Electoral espanyola (JEC) va ampliar fins ahir, 26 de gener, el termini de sol·licitud del vot, i també va ajornar el termini per a enviar el vot per correu o per a votar presencialment als consolats. Però els residents a l’estranger consideren que la pèrdua d’aquests quatre dies ha perjudicat encara més el procés, perquè ha afegit més dubtes sobre un procés que ja és complicat per si. Montserrat considera que tot plegat encara ha desorientat més. “No sabem si servirà per a recuperar nivells normals de vot”, afegeix.

L’obstacle del correu postal

Una vegada feta efectiva la sol·licitud de vot, el votant ha d’esperar que li arribin les butlletes i el certificat de votació. Aquest és el primer gran obstacle, per dir-ho d’alguna manera. Les candidatures no es van proclamar fins divendres, arran d’un seguit d’impugnacions. Això vol dir que les butlletes, anant molt bé, es van començar a imprimir ahir; i no serà fins a mitjan setmana o a final de setmana que s’enviaran als països de destinació.

“Potser no rebrem la documentació fins d’aquí a quinze dies. Els qui vivim a Europa, encara, però imagineu-vos la resta”, explica Mireia Domènech, periodista especialitzada en vot exterior que viu de fa anys a Suïssa. Rebuts les butlletes i el certificat de votació, cal enviar-ho tot al consolat de més a la vora. “Si vius a prop d’un consolat, molt bé. Jo visc a Berna i m’és fàcil. Però hi ha països molt grans amb molt pocs consolats. Llavors, l’única solució és enviar-ho per via postal, un sistema dificultós quan el temps et va en contra”, afegeix Domènech.

La dificultat de rebre les butlletes de vot, la sap prou bé Sergi Marzabal, creador de la web ‘Catalans al món’, que actualment viu als Països Baixos: “Per votar depenc del correu espanyol i del correu neerlandès, que poden ser seriosos. Però no a Mèxic, per exemple, on vaig viure. Allà el 50% dels enviaments no t’arriben, especialment si són compres. És un país amb un sistema de correu nefast i quan hi vaig viure no em van arribar mai les butlletes. Dependre del correu local, segons en quin país del món estiguis, és un maldecap dels grossos.”

Aquesta és una altra gran demanda dels residents a l’estranger. Volen poder-se imprimir ells mateixos les butlletes de vot i el certificat de votació, tal com es permet als votants que viuen a Catalunya. Això estalviaria un pas important en la cadena, però la Junta Electoral espanyola ho ha refusat.

Per si no n’hi hagués prou, els terminis tampoc no hi ajuden. Els qui tinguin la sort de rebre les butlletes, caldrà que les enviïn abans del 10 de febrer. Això en el cas dels residents temporals a l’estranger inscrits a l’ERTA, que no tenen l’opció de votar presencialment. Els del CERA, en canvi, si no poden anar a un consolat poden enviar els documents abans del dia 13 de febrer. Això sí, rebre les butlletes el dia 11 o 12 es pot convertir en una autèntica gimcana per tal d’assegurar-se que la documentació arriba al consolat. De fet, molts opten per pagar i tramitar el correu amb urgència.

Una cosa que no sabran mai és si el seu vot ha estat rebut pel consolat i s’ha enviat a Espanya en valisa diplomàtica. “Tu pots haver fet tots els esforços per complir els terminis, però no sabràs mai si aquell vot que has enviat per correu és comptabilitzat finalment. Com tampoc no estan obligats a publicar el nombre de vots registrats. No es treballa per la transparència dels consolats”, afegeix Domènech.

Una participació escassa

Evolució de la participació en el vot exterior en les eleccions al Parlament de Catalunya. Font: Oficina del Cens Electoral de l’INE.

Tot plegat fa que la participació sigui molt baixa. A les últimes eleccions al Parlament de Catalunya només van votar un 12%, una xifra alta si la comparem amb les precedents. “Va ser el rècord absolut i és impossible que es repeteixi. Les circumstàncies eren especials: s’havia destituït el govern, s’havia aplicat el 155 i veníem de l’1-O. Ara no em sorprendria que hi hagués la meitat de participació”, diu Antoni Montserrat. A les últimes eleccions al congrés espanyol, el 2019, la participació va ser del 9,3% i a les europees del mateix any, del 4,9%.

“És un escàndol que sempre hi hagi menys del 10% de participació tenint en compte que hi ha 255.000 catalans registrats al CERA. I encara és més escandalós veure com ha augmentat exponencialment la corba de catalans residents a l’estranger i que la participació fins i tot hagi caigut. Hi ha més catalans que mai i més interès polític que mai, però la participació va de baixa. És un greuge democràtic gravíssim”, diu Marzabal.

En l’horitzó hi ha l’esperança que s’aboleixi o es reformuli el vot pregat. De fet, el mes passat, ERC va registrar un projecte de llei al congrés espanyol per a derogar-lo. Proposa una modificació de la LOREG en virtut de la qual l’administració passaria a enviar d’ofici la documentació relativa a les eleccions (butlletes i sobres) als residents a l’estranger, que ja no les haurien de demanar expressament. Una via alternativa és que el Parlament de Catalunya elabori una llei electoral pròpia, però això dóna per a un altre article.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.