El calvari dels presos del 23-S, un mes després

  • L'Audiència espanyola ja ha aixecat el secret de sumari · Els presos, tots en mòduls separats, tenen grans dificultats per a rebre cartes i trucades

VilaWeb
Presó de Soto del Real (fotografia: Albert Salamé).
Arnau Lleonart
22.10.2019 - 21:50
Actualització: 23.10.2019 - 14:23

El jutge de l’Audiència espanyola Manuel García Castellón ha aixecat el secret de sumari de la causa dels independentistes detinguts el 23-S. Així ho ha confirmat a VilaWeb l’advocada Montserrat Vinyals, que ha precisat que encara no han pogut consultar la documentació. Tot i el secret de sumari, durant els primers dies des de les detencions es van publicar a la premsa suposats detalls de la causa, fins a l’extrem que els advocats han de guiar-se per allò que es publica en uns determinats diaris. Les defenses dels presos van presentar un escrit davant l’Audiència espanyola en què demanaven que s’obrís una peça separada per a investigar les filtracions del sumari. La fiscalia de l’Audiència espanyola va afegir-se a la petició, però va considerar que a qui corresponia d’investigar-ho era a un jutjat d’instrucció madrileny.

Justament, avui fa un mes que agents de la Guàrdia Civil van irrompre a primera hora del matí a domicilis de Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sant Pere de Torelló i Sant Fost de Campsentelles. Era el començament de l’operació Judes, l’operació de la Guàrdia Civil ordenada per l’Audiència espanyola contra independentistes de base que acabà amb la detenció de nou persones. Segons el Ministeri d’Interior espanyol, ‘preparaven accions violentes’; per això el jutge els va acusar de terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius. Set van ser empresonats a Soto del Real, però dos van restar en llibertat amb càrrecs. Són David Budria i Clara Borrero, que de llavors ençà han estat molt actius per a denunciar la causa que ha dut a la presó els altres set. ‘No s’entén que a les sis del matí sigui un terrorista i a les sis de la tarda surti en llibertat amb càrrecs. Penso molt en ells’, va dir Budria a VilaWeb en la primera entrevista després de l’operació.

García Castellón va dictar presó sense fiança per a Jordi Ros, Xavier Duch, Germinal Tomàs, Eduard Garzón, Ferran Jolis, Txevi Buïgas i Alexis Codina. Segons que va denunciar Alerta Solidària, tots són en règim FIES 3BA, el que s’aplica a suposats membres d’organitzacions armades. Aquest tractament implica que els intervenen totes les comunicacions escrites: en fotocopien les cartes i n’enregistren totes les comunicacions orals. Després, el material s’envia a funcionaris de presó que en registren i avaluen el contingut. També els intervenen tots els llibres i revistes per a censurar què poden llegir i què no poden llegir. El que es considera no adequat s’envia al coordinador de seguretat de la presó amb les dades del remitent. A més, els funcionaris mantenen un control estricte del dia a dia del pres, incloent-hi amb qui parla, per on es mou, què llegeix, els hàbits higiènics… Tot això inclou el control i possible enregistrament de les converses amb els advocats, apuntant-ne les visites. Als set independentistes, a banda les restriccions genèriques del règim FIES, els han limitat a només dues cartes setmanals.

David Garzón, germà de l’Eduard, explica que dimecres va poder parlar amb ell i li va dir que encara no ha rebut cap carta. ‘Per culpa del FIES els escannen les cartes, les tradueixen, les envien a Madrid… És un procediment bastant llarg’, lamenta. Tampoc no poden parlar per telèfon perquè abans de fer-ho ell ha de comunicar una llista de números de telèfon, i necessita acreditar el titular de la línia amb factures. ‘Fins que des de l’exterior no li arribi la documentació no podrà fer res’, diu.

A causa d’aquest protocol, Germinal Tomàs tampoc no ha pogut parlar amb la família. Ho va explicar el seu pare, Manel Tomàs, en una entrevista a VilaWeb: ‘En teoria ha de trucar ell, i no truca i no sé què passa, si és que no li ho deixen fer. Perquè pugui trucar, et demanen que presentis una documentació amb els telèfons a nom teu. Ho vaig enviar per correu certificat i no sé si ha arribat o no.’

La vida a la presó

Malgrat tot, la família de Garzón pot veure’l periòdicament i li ha explicat les mobilitzacions de suport que s’han fet, que ell agraeix. ‘El meu germà és molt fort mentalment i s’adapta bé. Ell no ens ho diu, perquè no ha de ser fàcil, però per l’aspecte i per la manera com parla estem tranquils’, explica. L’Eduard és en un mòdul de respecte, i per tant no ha tingut problemes amb els altres presoners. Amb qui no té contacte és amb els altres detinguts del 23-S, perquè els han disseminats en mòduls diferents. ‘De tant en tant veu algú que és en un altre mòdul, per un vidre, però de relació personal i contacte res’, diu.

Xavier Pellicer, portaveu d’Alerta Solidària, explica a VilaWeb que, en general, anímicament estan bé, però que els afecta el fet de ser a la presó madrilenya de Soto del Real, a 650 quilòmetres de casa. Tanmateix, diu que és diferent segons la persona. Un cas especialment greu és el de Ferran Jolis, de qui diu que ‘ha tingut problemes importants’. En un primer moment, Jolis no va poder tenir l’advocat d’Alerta Solidària designat per la família, sinó que el seu cas el va portar un advocat d’ofici. ‘Fins la setmana passada no va poder parlar amb el seu advocat de confiança. Això és gravíssim perquè no ha pogut parlar amb una persona que pogués situar-lo i preguntar-li quin tracte ha rebut’, explica Pellicer.

En una entrevista a TV3, la seva parella, Mireia Bosa, i el seu pare, Ferran Jolis, van denunciar que se sentien indefensos. Bosa explicava que l’endemà de la detenció Jolis li havia trucat a les sis del matí i li havia explicat que havia declarat des de les 11 de la nit. ‘He agafat l’advocada d’ofici, sembla molt maca. Estic col·laborant i fent el que ells volen’, li va dir. El pare explica que no va agafar l’advocat designat per la família perquè el van coaccionar i li van dir que perseguirien la seva família. A més, li ha dit que té ‘llacunes’ i que creu recordar que durant el trasllat li van posar alguna cosa a l’aigua. Pellicer, d’Alerta Solidària, afegeix a VilaWeb que la llum de la cel·la no funciona bé i que habitualment, a l’hora de repartir el menjar, fan que sigui l’últim. Els familiars han denunciat que Jolis ha estat sancionat sense poder comunicar-se amb el pare i la parella a causa d’aquesta entrevista. Vegeu-la ací:

Al començament, Jordi Ros tampoc no va agafar l’advocat designat per la família. El seu oncle, David Ros, va explicar a TV3 que, abans de detenir-lo, la Guàrdia Civil també va entrar a casa del germà d’en Jordi. Abans no se l’enduguessin, en Jordi va poder parlar amb el seu germà, qui li va demanar que col·laborés perquè els agents li havien dit que si no ho feia, els pegarien a ells i detindrien tota la família. Ros suposa que, com que no tenia contacte amb ningú del seu entorn, el van enganyar perquè designés un advocat d’ofici en comptes d’aquell que volia la família. Vegeu-ho ací:

Com que passaven els dies i Ros continuava sense l’advocat que volia la família, l’oncle es va posar en contacte amb un advocat penalista que coneixia i els va ajudar a resoldre la situació. Finalment, aquest advocat és el que, d’acord amb Alerta Solidària, ha assumit el cas. Excepte Ros, tots els presos han pogut tenir advocats d’Alerta Solidària.

Mòdul d’aïllament

A més del règim FIES, Jordi Ros i Xavi Duch són al mòdul d’aïllament, cosa que implica una condició especialment restrictiva. Segons que explica Pellicer, fins fa poc no havien pogut telefonar a les famílies ni rebre cartes, però ara sembla que comença a ser possible. A més, la direcció de Soto del Real els ha limitat el temps de pati a tres hores. Això vol dir que la resta del dia estan sols a la cel·la, fins i tot durant els àpats.

La parella de Duch, Anna, va explicar en una entrevista a VilaWeb que no havia pogut tenir cap contacte amb ell perquè no són casats. Sí que l’han pogut veure els familiars directes, que li han dit que el veuen ‘bé, fort i segur’. ‘Alguns tenen dret de fer tallers, alguns altres no… No sé ben bé què li deixen fer i que no, però està sol en una cel·la i té estones que comparteix amb un parell de companys’, va explicar.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any