La calor no afecta tothom igual: la renda marca les diferències

La calor extrema és també una qüestió de desigualtat social. És la principal conclusió de l’informe Qui pot protegir-se de la calor? Respondre a la desigualtat davant la calor a la província de Barcelona, elaborat per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) amb el suport de la Diputació de Barcelona.

L’estudi, que analitza la situació dels 311 municipis de l’àrea de Barcelona, conclou que la possibilitat de protegir-se de les altes temperatures depèn principalment de la renda, de les condicions de l’habitatge i del territori on es viu. Segons els autors, Rubén Martínez i Eva Vilaseca, el canvi climàtic no crea unes desigualtats socials, que ja existeixen, sinó que les amplifica.

Nivell d’ingressos

L’informe alerta que l’accés als sistemes de refrigeració continua estretament vinculat al nivell d’ingressos. Si solament el 38,9% de les famílies amb menys de 1.000 euros mensuals tenen algun sistema de refrigeració, aquest percentatge arriba al 71,2% entre les que tenen ingressos superiors a 3.000 euros. La diferència, de més de trenta punts, es repeteix als principals municipis estudiats.

Els investigadors diuen que el perfil de més risc continua essent el d’una dona gran, amb problemes de salut, resident en un habitatge antic, en un barri de renda baixa i sense aire condicionat. Recorden que durant l’estiu del 2022 es va calcular que s’havien mort 1.772 persones per la calor a Catalunya, 1.327 de les quals a l’àrea de Barcelona.

L’estudi identifica trenta-nou municipis com a prioritaris per a les polítiques d’adaptació climàtica. Són ciutats metropolitanes com l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Cornellà de Llobregat i Sant Boi de Llobregat, on les nits tropicals i la densitat urbana agreugen el problema, però també municipis de l’interior, entre els quals hi ha Manresa, Cardona i Artés, més afectats pels episodis de calor extrema durant el dia.

L’informe també se centra en la distribució desigual del verd urbà. Els municipis més densos i vulnerables tenen menys espais verds per habitant, un element que contribueix de manera natural a reduir la temperatura sense augmentar el consum energètic.

Les solucions

Quant a les solucions, els autors consideren que l’aire condicionat és una eina necessària per a protegir la població més vulnerable, però adverteixen que, per si sol, no resol el problema. Defensen de combinar l’accés universal a la refrigeració amb la rehabilitació energètica dels edificis, l’increment del verd urbà i una transició energètica justa que garanteixi el confort tèrmic com un dret bàsic.

Entre les propostes, es destaca la creació d’un “fons climàtic provincial” que permeti de finançar les actuacions prioritàries i desplegar mesures de protecció immediata mentre s’executen les transformacions estructurals que demanen més temps.