La pregunta, formulada d’una manera més completa, seria si una llei així milloraria la situació actual del català, que és el que, en definitiva, ens interessa. Pensant globalment en les comunitats polítiques espanyoles que comparteixen la nostra llengua (Catalunya,  País Valencià, Illes Balears, Franja d’Aragó i, fins i tot, el Carxe, a la regió de Múrcia), la resposta seria afirmativa. És clar, en el supòsit que aquesta llei partira de la reforma de l’article 3 de la constitució espanyola, que consagra una jerarquia de llengües al capdamunt de la qual hi ha al castellà i on “les altres” ni tan sols són dignes de ser esmentades. Per tant, caldria que el nou article 3 fera tres coses: anomenar les llengües diferents del castellà que ara són cooficials (a part de la nostra, el basc i el gallec), especificar de quins territoris és pròpia cadascuna i, finalment, equiparar-les jurídicament. En el cas del català, això suposaria entrar en la qüestió dels dos noms que rep i que tanta polseguera ha alçat en els alts tribunals espanyols: la presentació formal del doblet “català-valencià” seria la millor solució. Certament, hi hauria moltes forces vives de les dues comunitats principals (Catalunya i el País Valencià) que no quedarien contentes amb la solució, però ja se sap que arribar a consensos té això: que sempre hi ha descontentament per ambdues parts. I ens conformaríem amb el reconeixement i l’oficialització del nom doble? És clar que no: el català-valencià hauria de ser “llengua d’estat”, com el castellà. Hauria de ser una de les quatre llengües “pròpies” del cap de l’estat (no entrem ara si rei o president republicà), de totes les institucions i organismes estatals i, per tant, també de la Unió Europea. Dit amb altres paraules: el català-valencià deixaria de ser una llengua merament “autonòmica” i experimentaria un ascens d’estatus en la percepció dels seus parlants, que sentirien una (major) seguretat en el seu ús. A partir d’aquí no és que tot absolutament fóra més fàcil per al futur del català però sí que s’hauria aplanat el camí per a esdevenir una autèntica llengua nacional de (gairebé) tot el seu territori.

Brauli Montoya Abat
Universitat d’Alacant


VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.