Cal prohibir el programari espia a tot el món, o tots en serem víctimes d’ací a molt poc temps

  • L'existència d'aquestes eines, combinada amb les grans capacitats de computació i la intel·ligència artificial, fa que els estats puguen vigilar permanentment tots els ciutadans

VilaWeb

Edward Snowden ho advertia ahir amb la màxima solemnitat: la indústria del programari espia (spyware) simplement no hauria d’existir. És una indústria i una pràctica que haurien de ser prohibides mundialment i sobre les quals caldria establir immediatament una moratòria comercial dels productes existents al mercat. Perquè si no es fa la humanitat sencera entrarà en un túnel fosquíssim on la privadesa deixarà d’existir, després de mil·lennis de definir la nostra vida i les nostres relacions.

L’afirmació de Snowden, segurament el més gran heroi dels nostres temps, arriba com una reacció a les novetats que s’han sabut aquestes darreres hores sobre l’espionatge de governs d’uns quaranta estats, primer amb el programari israelià Pegasus i ara amb Candiru, també israelià.

Spyware o programari espia és una denominació que es fa servir per a identificar un programari maliciós creat amb la voluntat d’entrar dins l’ordinador o el mòbil d’una persona, de qualsevol, per accedir a tot el contingut però també per convertir, especialment el mòbil, en una càmera i un micròfon controlats amb capacitat d’escoltar a l’acte o enregistrar tot allò que fan els espiats. El preu d’aquestes eines és desorbitat i les empreses que les desenvolupen només les venen a governs i estats. Segons rumors, alguns grups i organitzacions de caràcter criminal també han arribat a comprar-ne, però és cosa segura que solament un grup molt reduït controla aquest mercat i decideix per tant qui pot tenir-hi accés i qui no.

El programari espia és creat per infiltrar-lo en els aparells de qui és espiat de manera que siga molt difícil de detectar i per tenir accés, aleshores, als correus electrònics, les fotografies, les converses de WhatsApp i Signal, o per a saber on és en tot moment gràcies a les eines de geolocalització, o bé escoltar què diu tothora. Aquests darrers anys les empreses tecnològiques han aconseguit d’enfortir molt el xifratge de punt a punt, de manera que és molt difícil d’interceptar la informació enviada, per exemple amb WhatsApp, mentre viatja per internet. Precisament van ser les revelacions d’Edward Snowden sobre la NSA, el 2013, que van fer que la indústria informàtica prengués consciència del perill i activàs mecanismes de protecció per als usuaris, que en general han funcionat molt bé fins ara.

Tanmateix, paradoxalment, el xifratge dels missatges de punt a punt per a garantir la privadesa ha obert la porta a aquest programari. Com que no es pot interceptar el que viatja per internet, ara l’atac s’adreça sobre les màquines des d’on s’envien o es reben els missatges i els continguts; el vostre mòbil, per exemple, el que feu servir per a llegir aquest article. Però aquesta nova tecnologia d’intrusió s’ha configurat com un mercat volgudament reduït de pocs clients, que asseguren, gràcies a l’exclusivitat d’ús, guanys milionaris als autors, especialment l’empresa NSO, creadora de Pegasus. NSO diu que té tan sols seixanta clients, en trenta-cinc estats. Clients que paguen per tenir l’avantatge d’exercir contra els qui consideren que són els seus enemics una capacitat d’intrusió i espionatge que aquells no poden ni somiar.

I per això, malgrat les declaracions oficials de les empreses creadores del programa, que diuen que hi ha mesures per a controlar com es fa servir i per a què, la realitat és que el programari espia l’usen els estats més autoritaris del món, molt particularment contra la dissidència. Contra qualsevol mena de dissidència. Per això, els agredits amb aquest programari solen ser, com es va veient en les investigacions que es fan públiques, defensors dels drets humans, periodistes, polítics –com ara el president Roger Torrent– i en general la societat civil organitzada.

És un problema gravíssim i val més que entenguem que ens afecta tots. No solament els dissidents, sinó tothom. Perquè l’existència d’aquestes eines, combinada amb les grans capacitats de computació i la intel·ligència artificial, fa imaginable en un futur no molt allunyat que els estats puguen vigilar permanentment tots els ciutadans, fins en els moments més íntims.

Per a aturar aquesta gravíssima amenaça, doncs, haurem de combinar molts elements. L’escàndol polític internacional i la protesta política que creix de dia en dia. La tasca d’organitzacions com The Citizen Lab, que encapçala la lluita per a fer eixir a la llum aquestes fosques maniobres. Els interessos, també, de les empreses informàtiques, que saben que si no poden assegurar la privadesa dels clients tindran dificultats greus. Fins i tot haurem de canviar, ben segur, els hàbits personals, aquest costum de dur sempre el mòbil al damunt. Però Snowden, com tantes vegades, té raó: cal prohibir completament aquesta indústria, per la mateixa raó i amb la mateixa força amb què són prohibides la proliferació nuclear, les bombes de dispersió o la manipulació de l’ADN humà.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any