Cal aturar el partidisme

«Cada vegada que es barallen un diputat d'un partit i un d'un altre, a Madrid repiquen totes les campanes, conscients que al procés independentista li fa més mal això que no pas les seues amenaces i avisos judicials»

Vicent Partal
Vicent Partal
12.04.2017 - 05:21
Actualització: 12.04.2017 - 07:21
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Jordi Sànchez va reaccionar ahir d’una manera molt dura a una informació del diari Ara sobre la tensió per la compra de les urnes del referèndum. Segons l’Ara, el vice-president Junqueras i la consellera Borràs s’han discutit per l’ordre d’adquisició de les urnes, que el vice-president dóna oralment i Borràs la vol per escrit. Hores després, també la consellera de la presidència Neus Munté desmentia que el govern hagués estudiat la possibilitat de crear una borsa de desocupats per organitzar el referèndum, com fan alguns ajuntaments. La idea l’havia avançada la coportaveu de Junts pel Sí, Marta Rovira, que havia aclarit que era una proposta d’ERC.

Mentre això passava, la consellera, juntament amb el president Puigdemont i el vice-president Junqueras, rebien una altra notificació-advertiment del Tribunal Constitucional espanyol i Òmnium i l’ANC rebien una altra multa enorme per un concepte gairebé esotèric. La resposta a la repressió, que havia d’haver estat nítida i potent, es convertia en un cafarnaüm decebedor gràcies al soroll de fons.

És prou sabuda la tesi que circula per Madrid i pels cercles unionistes de Barcelona. Diuen que el referèndum no es farà i que hi haurà unes eleccions autonòmiques. Diuen que el president Puigdemont està molt afeblit perquè la CUP fa perdre votacions contínuament a Junts pel Sí, però sobretot perquè ERC i PDECat s’han abocat a una guerra soterrada, un dels objectius de la qual és evitar les inhabilitacions d’alguns dirigents, molt particularment d’Oriol Junqueras. I això perquè Junqueras seria l’home triat per a aturar el procés d’independència, després de guanyar unes eleccions que substituirien el referèndum i de formar un tripartit entre ERC, els comuns i la CUP, amb el suport del PSC si calgués.

Els aparells mediàtics de l’unionisme van donant forma a aquesta idea cada dia, i la fiquen en el cap de la gent, amb la fruïció de qui sap que és una jugada a la desesperada, però també amb el convenciment que és creïble precisament perquè tots sabem que el partidisme és el pitjor mal del procés cap a la independència, el que més dificultats ens ha creat i el darrer recurs que podria fer-lo descarrilar. Lamentablement, és cert que no s’ho inventen tot i que hi ha comportaments que avui ja són inexplicables, de gent d’Esquerra i de gent del PDECat. Però ells lliguen les seues cartes d’una manera tan intencionada i descarada que transformen el significat de les coses. A posta i procurant que la divisió –que és cert que sempre n’hi ha hagut, somorta, dins Junts pel Sí– esclate pels nervis dels uns o dels altres. Per alguna provocació.

I és precisament per això que cal més unitat que mai. Especialment sobre el referèndum. La unitat parlamentària, tal com van les coses, és gairebé impossible. La CUP vota en les qüestions essencials al costat del govern i prou. En la resta, es comporta com l’oposició que vol ser. És cert que els seus continus enfrontaments amb Junt pel Sí fan mal, però no s’hi pot fer res.

Tanmateix, al govern sí que li hem d’exigir unitat. I una unitat a prova de bomba. Dur a terme el referèndum serà molt complicat, perquè Espanya està disposada a fer tant com calga per impedir-lo. De manera que no hi ha ni un mil·límetre de terreny que els puguem regalar per la frivolitat, el càlcul electoral o el partidisme. Cada vegada que es barallen un diputat d’un partit i un d’un altre, a Madrid repiquen totes les campanes, conscients que al procés independentista li fa més mal això que no pas les seues amenaces i avisos judicials. Ells ho haurien de saber i haurien d’evitar-ho. Però, per si de cas algú no sap llegir el moment que vivim, crec que els qui no som de cap partit però volem la independència hauríem de ser tan contundents com poguéssem a reclamar que es deixen de banda completament les diferències, els noms, les llistes, les hipòtesis electorals i els càrrecs. El procés ha funcionat perquè la pressió del carrer ha empès els polítics i ara segurament cal més que mai que aquesta pressió la noten i la noten clara. I si hi ha ningú que no està disposat a fer allò que toca, val més que ja faça un pas enrere.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Antoni Dalmases
Antoni Dalmases
11.04.2017  ·  23:57

Completament d’acord. Hi ha coses imperdonables i la pitjor deu ser trair les espectatives de la gent. Hi ha molts votants de la CUP emprenyats i decebuts del seu paper. Ara els votants de JxSí també s’han de sentir burlats? Quina mena d’indecència és, aquesta? Serà qüestió d’anar guardant els diaris, amb els noms dels que participen en aquesta indignitat…

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
12.04.2017  ·  01:10

És veritat que hi poden haver diferències entre dos partits tan
diferents com ERC i PDECat però segur que són temes menors i que
davant del repte unitari i superior de la independència cal reduir-les
encara més fins a fer-les desaparèixer. Prou batalletes i capelletes!
Ja ho farem després això, perquè ara no toca. Cal imperativament una
unitat d’acció entre aquesta dos partits i exigim a la CUP que no
torni a posar pals a les rodes i repeteixi votacions amb els
unionistes tot fent el paper d’oposició al govern. La seva ideologia
també la podrà fer conèixer i serà valorada després del referèndum
quan hi hagi eleccions constituents republicanes però ara no.

Si hi ha algú que dins del bloc independentista no està disposat a
anar a totes, a fer el que el poble català majoritàriament demana, que
se’n vagi i que el substitueixi algú que tingui el valor i
l’experiència suficient per fer-ho. No podem perdre més el temps en
batalles internes i en dilacions. Cal pactar acords des de dins del
govern i mostrar a fora una d’unitat d’acció clara i unívoca. Tampoc
podem encantar-nos, perquè el govern espanyol i el bloc unionista
aprofitarà cada escletxa per afirmar que el procés s’afebleix i que el
referèndum no se celebrarà. Anem alerta amb el tema dels infiltrats i
quintacolumnistes i anul·lem-los. És tan evident que fins un cec no ho
veuria, que només amb la força de tot l’independentisme actuant
conjuntament i consensuadament, amb l’ajut imprescindible de la
societat civil, aconseguirem la República. A veure si ens despertem!

Josep M. Armengou
Josep M. Armengou
12.04.2017  ·  01:11

D’acord amb ľeditorial. Es perd un temps preciós que s’ha ďemprar a explicar de manera pràctica com serà el país que prefigurem. Tanta xerrameca va en contra de ľobjectiu de democràcia i benestar que albirem.
També és fonamental que el biaix de ľstatu quo a què es referia Salvador Cardús ahir a ľARA no faci més potent el desig de quedar-nos on som que traspassar la frontera ďuna realitat il.lusionant de llibertat que el dia a dia actual matxaca per tonteries de la majoria parlamentària que ens avorreixen fins a la nàusea.
Moltíssima gent som enllà de JxS i la CUP, amb els Comuns i a ďaltres llocs, i disposats a no fer cap marxa enrere en ľalliberament nacional.
Però avorrits de la cançó de la primavera. La de ľestiu podria ser pitnor ?.

Josep Maria Camps
Josep Maria Camps
12.04.2017  ·  01:11

Si per comprar les urnes ja tenen aquests problemes què passarà quan les coses es compliquin més? Cada dia que passa ho veig més clar: només es podrà portar a terme un referèndum unilateral si l’independentisme està radicalment unit. I potser només serà possible amb una eina com la llista sense president, que exigirà aquesta unitat, aparcant els partidismes, i que proporcionarà un marc legal inatacable, llegiu el seu relat si no us ho creieu: De la derrota aparent a la victòria contundent http://bit.ly/2m9q23j

Octavi Monsonís
Octavi Monsonís
12.04.2017  ·  01:12

No fer el referèndum perquè es té por de ser inhabilitat és d’una curtesa de mires que aquest país i aquest poble no es mereixen.
En aquest moment crucial els polítics que han de conduir el país a la independència no poden comportar-se de manera tan mesquina.
Especialment, perquè si ara intenten una maniobra com l’apuntada a l’editorial el poble no els ho perdonarà, els dos milions d’independentistes certificaran amb el seu vot la mort política d’aquesta gent.
I ells ho saben, els dirigents d’Esquerra i del PdCat estan immersos en el dilema de seguir endavant, portar el país a la independència, ser inhabilitats per l’estat i organitzar el nou estat, o aturar el procés per evitar la inhabilitació i desaparéixer com a polítics perquè la gent no els ho perdonarà.
De manera que ja poden anar triant, però que tinguen ben present que la gent els demana generositat i valentia, els demana que arriben fins al final, els demana fins i tot que se sacrifiquen, si cal, per tal d’aconseguir la independència.
I ells bé que ho saben.

Ramon Perera
Ramon Perera
12.04.2017  ·  01:15

Completament d’acord amb l’editorial. Si algun partit independentista fa càlculs electorals, que s’ho tregui del cap: a) per que si el referèndum no es pot fer, Espanya no deixarà res de l’autonomia i el govern que surti governarà les escorrialles i b) el poble català els castigarà votant una altra opció o amb l’abstenció.

Josep Selva
Josep Selva
12.04.2017  ·  01:16

Hauria estat tan potent un referendum deixant de banda calculs partidistes…. però es demanar la lluna.
Ahir mateix deia en Rufian en una emisora que si es guanya el referendum es feran eleccions constituents, i si no, eleccions autonòmiques.
Així doncs cal pensar que alguns o molts diputats estan mes preocupats per una possible inhabilitació que els estronqui la carrera política a España que no pas en guanyar el referendum.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
12.04.2017  ·  01:16

I, podem afegir, qui es mogui només per interessos personals i/o partidistes ha de tenir molt clara la patacada electoral que patirà. Catalunya no és Espanya, i encara menys en això. I dit això, dues preguntes incòmodes: per què l’Ara publica notícies així? I quina és la seva posició política?

Esteve Figueres
Esteve Figueres
12.04.2017  ·  01:17

Segurament hi ha mancances per part de tots dos partits del govern, però la realitat es que d’inhabilitats només ni ha d’un partit.

Francisca Sol
Francisca Sol
12.04.2017  ·  01:18

Gràcies per aquesta reacció contundent. Feia falta. Aquestes disputes nervioses palesen el cansanci i la tensió dels ultims mesos, potser una certa por pel que fa al futur. No sé com caldria dir a tots aquests dirigents que els necessitem, que hem posat a las seves mans la oportunitat de fer lliure un pais, que els hi hem encarregat l’organització d’aquest període i que hem confiat en ells. No ens poden decebre. Cal tornar a concentrar tots els esforços en aquesta empresa i avançar units.

ESTEVE TORRUELLA
ESTEVE TORRUELLA
12.04.2017  ·  01:23

Que sol es deu sentir el president!!!!

Que trist tot plegat.

Això sí que és un viacrucis.

Antoni Oller
Antoni Oller
12.04.2017  ·  06:49

Em preocupa que algú tan informat com Jordi Sànchez reaccioni d’aquesta manera: “deixem d’especular amb eleccions”; això és la prova més fefaent de que efectivament, els polítics als quals hem confiat l’etapa final, la més decisiva i també la més difícil, no cal dir-ho, ens estan decebent, per no dir traint, amb l’ajuda dels nervis i la tensió acumulats els darrers mesos. Davant d’això els ciutadans de peu només podem fer que combinar l’amenaça (“ja poden anar triant” com diu l’Octavi Monsonís) i la comprensió (“No sé com caldria dir a tots aquests dirigents que els necessitem, que hem posat a las seves mans la oportunitat de fer lliure un país, que els hi hem encarregat l’organització d’aquest període i que hem confiat en ells. No ens poden decebre”, que genialment ha escrit la Francisca Sol); però en tot cas el que hem de fer sí o sí, amb l’actitud i l’acció cívica de base és demostrar que els estem vigilant amb lupa. Això que va publicar ahir l’Ara, que encara no tinc clar si la pròpia publicació va ser un element positiu o negatiu, va ser un fet tan greu (i afegit a la indiscreció de la Marta Rovira), que va motivar que el President Puigdemont cridés a l’ordre a les forces vives polítiques del procés a la Casa dels Canonges per la tarda. Espero ferventment que hagués servit d’alguna cosa.

Josep Segura
Josep Segura
12.04.2017  ·  08:01

El més greu no és que “cada vegada que es barallen un diputat d’un partit i un d’un altre voltegen totes les campanes de Madrid”. La meseta se’ns en fot. Es la gent del carrer la que no perdona. Jo recordo un cop quan era molt jove, però que ja podia votar, en un míting de Nacionalistes d’Esquerra (Jordi Carbonell, Magda Oranich, Josep Huget, etc.) vaig dir-los directament que jo no els votaria mai mentre els independentistes estiguessin barallats (merders amb el BEAN, ERC, PSAN). Crec que va ser el gran fracàs d’aquella formació i de l’independentisme en general. Pels comentaris d’aquesta secció i pel què diu en general la gent del carrer, sembla mentida de que no se’n adonin.

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
12.04.2017  ·  09:21

El que passa es que a mesura que s’aproximen els moments decisius (l’hora de la veritat) els nervis i les tensions de tothom van en augment, en especial dels que han de prendre decisions. Podríem recordar (ja ho he escrit alguna altra vegada) que en situacions de molta tensió, el esser humà es fa molt imprevisible en les seves reaccions; la potencia dels sentiments (tot sovint contradictoris) s’imposa al raciocini, és allò de: “quant les emocions entren per la porta, la raó escapa per la finestra”. I els nostres dirigents també son essers humans.

El nostre president, Puigdemont, va dir al inici, més o menys textualment o en sentit figurat, que ja no era moment de febleses, que calien valenties per als temps que vindrien, que es fessin a l’idea els dirigents o que s’apartessin, si algun no s’hi veia amb prou cor; que no serien temps per a porucs. I fins ara, el mateix Puigdemont i alguns altres, no ens han decebut.

Amb tot, crec que hem d’ajudar i fins i tot, “estimular” als nostres dirigents (als que decideixin seguir amb el coratge que requereix el cas) a prendre les decisions valentes necessàries, i fer-los notar, amb bones maneres, però, també amb fermesa, que els exigim fortalesa d’ànim. I que nosaltres, molts, estem amb ells i disposats a recolzar-los, en tot el que calgui, que no els deixarem sols.

Ja no estem en la primeres fases de festives manifestacions diumengeres; també vàlides, es clar; ara ja estem en segones o terceres fases, poca broma. I cal que tots hi ajudem en la mesura de les possibilitats de cadascú. Ja anem enfilats directes a l’objectiu, el tenim molt a prop, nois i noies, “amunt i crits”.

Gemma Rafart
Gemma Rafart
12.04.2017  ·  09:53

Jo ja fa temps que veig partidisme per part d´esquerra, no m´agafa per sopresa.

Pep Agulló
Pep Agulló
12.04.2017  ·  10:03

Un xic de calma comentaristes ! Com més ens apropem a les dates creix la tensió i s’expresa en picabaralles… Blindem-nos del soroll. Els polítics independentistes es troben davant d’una certesa: la repressió implacable sobre qui es mogui en direcció a possibilitar el referèndum. I d’altra banda es troben en l’enorme incertesa de com imposar la nova legalitat, de fer rutllar les lleis de desconnexió i que aquestes deixin sense efecte les inhabilitacions, de quin suport tindran de la societat civil (de moment encara sense manifestar-se al carrer)… Ell també tenen por són humans. Exigir-los unitat a raig. La CUP que es redimeixi de votar la reprovació del director de TV3 només per la seva ideològia, encarregant-se de posar les urnes el dia D, demostrant que són la nostra força de xoc. Desobediència a raig companys.

Joan-Esteve Simó
Joan-Esteve Simó
12.04.2017  ·  10:22

Em sap molt de greu que molts es puguin creure aquest ‘rumors’ i puguin donar crèdit a aquest tipus d’informació.
Si un petit rumor exposat en un article per tres periodistes ha de provocar aquest enrenou, potser significa que no estem preparats els independentistes per assolir l’objectiu. 🙁
Llegir els comentaris del diari (més de 140) fan agafar ganes de plegar, i que fins hi tot VilaWeb se’n faci reso em fa molta pena.
Jo no penso fer-ne cas de cap dels rumors que ens intenten dividir i enfrontar.
El Govern, i Junts pel Sí tenen tota la meva confiança i el meu suport !!!

JOAN CORCOY
JOAN CORCOY
12.04.2017  ·  10:29

Oi que des de casa podem votar, pagar, expressar la opinió, etc. etc.?; doncs, ja que no ens deixen comprar urnes ni paperetes, ni obrir Colegis, etc. etc. Podríem demanar al govern que Convoqui ja el Referèndum per fer-lo electronicament i si es guanya que proclami la Independència !!
Jo el faria el dia el dia 22 i el 23 (St Jordi) tot-hom a BCN a la proclamació.
No perdem més el temps

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
12.04.2017  ·  10:31

Tornan a sortir els interessos de partit, el PDeCat, vol que ERC es mulli més i que també tingui inhabilitats i si es Junqueres en vistes a unas futures eleccións, doncs millor que millor donat que tot diu que guanyaria ERC, ERC per la seva part vol que tots agafin responsabilitat firmant junts en aquests darrers passos, i entre els interessos dels uns i els dels altres, es fan caqueta i no tenen valor per proclamar una DUI com el poble que els ha votat demana, oblidant Catalunya i posant per davant les seves pors o interessos de partit. Ja estem farts, ja s’ens acaba la paciencia, si fan figa, seran responsables, de la possible violencia dels frustrats sense poder politic que pugui venir després, perquè som molts que a aquestes alçades, no farem ni un pas enrere, no ens fa por si no hi hagués altre camí, un altre 1714,…..prou viure agonelláts, humiliats, vexats, i expoliats,….Quant Munte a desautoritzat en public a Rovira, a comes un greu error, tant com Rovira dient lo que correspon al govern….i per aquest camí, no anem be, i això acabarà com el rosari de l’Aurora….l’exercit” del poble necessita “Comandants” valents, amb coratge, bons estrategues, i si com sembla no en tenim, o els que tenim se els desautoritza en public, vol dir que quelcom grinyola…..estiguem preparats el poble, perquè caldrà tornar de posar “ferms”, als polítics a qui varem votar….

Joan Begué
Joan Begué
12.04.2017  ·  10:36

Bé, a aquestes alçades de la pel·lícula, que a Madrid repiquin les campanes, no ens ha de fer patir. Que els diferens grups que han apostat per aquesta República Catalana diguin la seva, tampoc. Si són els aturats o si són un altre cop els voluntaris els que están a les taules, amb aixó ja hi poden comtar. Si cal podem recollir aportacions per a les urnes.
Aixó els nostres polítics ja ho saben. El futur govern i el President de la República Catalana ja el deciderem posteriorment.
Per tant que no deixin de repicar les campanes de “Madrid” que el nostre destí el triem nosaltres, els ciutadans, i ja l’ hem decidit fa una estona llarga.
“President convoqui” que vindrem amb les urnes sota el braç si cal.

Joan Ventura
Joan Ventura
12.04.2017  ·  10:37

Alguns polítics fan penes momes pensen em la poltrona ,no poden esperar la independència,prefereixen perdre-la abans de perdre poder.I el poble comencem estar emprenyats , quan tinguem la independència mateu-se si voleu, però ara tots hem de fer pinya amb el nostre president

Salvador Pallarés
Salvador Pallarés
12.04.2017  ·  10:39

Ens cal apendre del andalusos de Gibraltar com que no fan cas d’Espanya. Els nostres politics haurien de fer un contraatac amb declaraciòns que fesin mal al regim del 78, i no ho saben fer. No obstanr valoro la tasca que fotem tots. Endavant!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
12.04.2017  ·  11:46

Tots els partits han actuat amb partidisme. Qui en senyali un de sol s’equivoca.
Cap ha volgut engrescar-nos amb propostes per la vida en llibertat de Catalunya. Només volen parlar d’un gris referèndum com si no hi hagués futur amb llibertat.
Insisteixo: tant partidisme hi ha a la CUP com a ERC i PDeCAT i els Comuns.
Sembla que no vegin que estem en un punt únic i especial en el qual mai Catalunya no havia arribat.

Parlant només de Referèndum i amb conflictes interns no es pot guanyar.
¿Es posaran les piles després de les paraules de Jordi Sànchez?

JOSE MANUEL PARRA
JOSE MANUEL PARRA
12.04.2017  ·  16:26

A tots els independentistes que són membres de partits polítics, de qualsevol filiació (“demòcrates”,”demòcrates europeus”,ERC, porcions més o menys grans dels aglomerats de la CUP i del futur “partit de la Colau”) els recomano de tot cor (vull dir també amb tota la raó) la lectura de l’Assaig sobre la lucidesa de José Saramago (edicions 62) i els dos breus llibrets de poques pàgines i elevat potencial crític de Carlo M. Cipolla (Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana, segona part del seu llibret Allegro ma non troppo) i de Simone Weil (la filòsofa i activista jueva morta el 1943) la seva “Note sur la suppréssion générale des partis politiques” del mateix 1943 i que forma part dels seus “Escrits de Londres”. Estem farts de comprovar cada dia que passa que la independència de Catalunya és massa important per deixar-la en mans de polítics sectaris i/o incapaços i/o estúpids i/o “creients”, en el sentit polític general expressat per Carl Hoffer en el seu llibre “El veritable creient”. I als independentistes independents, lliurepensadors sense carnet doctrinal, també ens farà profit, i molt, la seva (re-)lectura en aquests moments crítics. Tant per conèixer a fons i tractar de superar les nostres debilitats essencials com per no cometre més “errors no forçats”, i sovint no prou reconeguts, que ens poden dur a patir un “escac” o un “match-ball” en qualsevol moment. (text i comentari 06/11/2015 14:39 d’hemeroteca a consultar: http://www.ara.cat/opinio/Adeu-Artur-Mas-teva-vida_0_1462653770.html)

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies