Cabezas desvincula Argimon del retard en la vaccinació de policies espanyols

L’ex-subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, ha atribuït el retard en la vaccinació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil a la suspensió cautelar del vaccí d’AstraZeneca entre el 15 i el 22 de març de 2021 i ha desvinculat Josep Maria Argimon de qualsevol decisió sobre la qüestió. “No era competència de Salut Pública”, ha dit en la tercera sessió del judici a l’Audiència. També ha defensat que, una volta es va reprendre la campanya, es prioritzessin les persones més grans de seixanta-cinc anys per criteris mèdics, sense deixar de vaccinar col·lectius essencials. L’ex-delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, ha fit que va demanar de mantenir la vacunació dels agents i que Salut mai no li va indicar problemes de dosis ni retards en censos.

Cabezas ha explicat que el vaccí d’AstraZeneca es va incorporar a l’estratègia de vaccinació espanyola destinada inicialment a persones d’entre 18 anys i 55, d’acord amb l’evidència científica disponible en aquell moment i també perquè les dosis arribaven de manera limitada i no se sabia quin seria el ritme de subministrament. Per aquest motiu, es va reservar al grup 6 de l’estratègia de vaccinació, integrat pels col·lectius essencials, entre els quals hi havia la policia espanyola, la Guàrdia Civil, els Mossos d’Esquadra, els bombers, els serveis d’emergències i el personal docent.

Segons que ha declarat, Salut Pública va començar a preparar la vaccinació d’aquests col·lectius a principi del febrer del 2021. Ha dit que el 6 de febrer va enviar a la Direcció de Serveis del Departament de Salut un document amb informació sobre el vaccí, la necessitat de disposar dels censos de personal i la documentació necessària per a organitzar la campanya. I ha afegit que la Direcció de Serveis va traslladar aquesta informació al Departament d’Interior i, en el cas de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, també a la delegació del govern espanyol. Després d’haver rebut resposta a aquests correus electrònics, va entendre que les instruccions “ja s’havien comunicat i que el procés seguia el seu curs”, perquè la convocatòria dels agents i l’organització de les vaccinacions no depenien de Salut Pública.

La situació, ha explicat, va canviar el 15 de març quan uns quants països europeus van notificar casos poc freqüents de trombosi venosa greu que podrien estar relacionats amb el vacció d’AstraZeneca. Arran d’aquestes sospites, el Ministeri de Sanitat espanyol va decidir de suspendre cautelarment l’administració del vaccí entre el 15 i el 22 de març mentre l’Agència Europea de Medicaments n’avaluava la seguretat. Durant aquells dies es van fer reunions tècniques i de la Comissió de Salut Pública, fins que l’organisme europeu va concloure que els beneficis del vaccí continuaven essent clarament superiors als riscs i la vaccinació es va reprendre.

Prioritzar persones d’entre 60 anys i 65

Cabezas ha dit que, una vegada es va reprendre la campanya, es va fer una reunió del Consell Interterritorial del Sistema de Salut espanyol el 22 de març: la Comissió de Salut Pública va reforçar el criteri de prioritzar les persones d’entre 60 anys i 65 perquè “concentraven la major part dels ingressos a les unitats de cures intensives i de les defuncions per covid”. Segons que ha indicat, el 23 de març més del 70% dels pacients ingressats i el 96% de les persones mortes per la malaltia tenien més de 60 anys.

En aquest context, ha admès que el 23 de març va rebre un missatge de Judith Viñales, membre i assessora del gabinet de la consellera Alba Vergés, en què se li comunicava que, de moment, s’havia decidit de no continuar vaccinant els col·lectius essencials i que, en el cas de les forces i cossos de seguretat, es vaccinaria solament per criteri d’edat. Cabezas ha assegurat que va respondre el missatge defensant que s’havien de vaccinar tots els agents prevists perquè, en cas contrari, es generaria “un problema de desigualtat amb unes altres comunitats autònomes i amb els altres cossos de seguretat” i, a més, caldria desplaçar-se més vegades als centres per completar la vaccinació.

Aquell mateix dia, la membre del gabinet li va comunicar que havia parlat amb Vergés i amb el secretari general de Salut, Marc Ramentol, i que tots dos consideraven que només s’havien de vaccinar els agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola de més de 60 anys. L’endemà, el 24 de març, va rebre un nou missatge en què se li traslladava que la consellera demanava de “parar” la vaccinació dels dos cossos. Cabezas ha admès que els missatges de WhatsApp a vegades “poden estar mal expressats”, però ha remarcat que formen part de la instrucció i ha dit que “són els que són”.

Cabezas ha assegurat que, amb aquests missatges, va parlar per telèfon amb Josep Maria Argimon, que era secretari de Salut Pública, i que tots dos van coincidir que es tractava d’una decisió que es podia “malinterpretar” i que, per aquest motiu, “havia d’arribar per correu electrònic i procedent d’un càrrec amb prou rang dins el Departament de Salut que pogués transmetre aquesta instrucció”. Per això, ha dit que va sol·licitar instruccions escrites a Marc Ramentol que va demanar de “prioritzar persones més grans de 60 anys i col·lectius essencials d’aquesta edat”.

L’ex-subdirectora ha reiterat durant la declaració que sempre va ser partidària de “compaginar la vaccinació per criteri d’edat amb la dels col·lectius essencials”. Ha remarcat igualment que Salut Pública ocupava una posició jeràrquica inferior i no coordinava les vaccinacions dels cossos i forces de seguretat de l’estat ni els equips d’infermeria encarregats d’administrar les dosis.

També ha explicat que els col·lectius essencials es van incloure en les primeres estratègies de vaccinació perquè eren “indispensables per al funcionament de la societat” i perquè, “pel fet de mantenir un contacte més freqüent amb la població, es considerava que podien tenir un risc més elevat de contagi”. Tot i això, ha afegit que estudis posteriors van mostrar que aquest risc “no era superior al de la població general”, amb l’excepció del personal sanitari.

Quant a la suspensió de vaccinacions concretes, com la prevista a l’aeroport o unes altres desprogramacions posteriors, Cabezas ha insistit que Salut Pública no prenia aquest tipus de decisions. El seu departament, ha declarat, s’encarregava de “definir els criteris de salut pública i garantir la disponibilitat de les dosis, però no coordinava la logística de vaccinació dels cossos i forces de seguretat de l’estat ni decidia les convocatòries o les anul·lacions”, que corresponien als responsables jeràrquics competents del Departament de Salut.

L’assessora de Vergés nega que la consellera demanés no vaccinar policies espanyols

Per la seva banda, Judith Viñales ha negat que la consellera de Salut d’aleshores li hagués donat instruccions per a aturar la vaccinació de la Guàrdia Civil i la policia espanyola. Ha explicat que la decisió responia a l’acord adoptat al Consell Interterritorial del Sistema de Salut espanyol del 22 de març, que establia la priorització de la vaccinació de les persones d’entre 60 anys i 65, també dins els col·lectius essencials.

Ha assegurat que, aels missatges de WhatsApp afirmava que “no ho podríem argumentar”, es referia al fet que continuar vaccinant els agents més joves de la Guàrdia Civil i la policia espanyola “hauria suposat apartar-se del criteri pactat a la reunió interterritorial i d’allò que s’aplicava a la resta de col·lectius essencials”. Ha afegit que la vaccinació d’aquests cossos es va reprendre posteriorment.

També ha explicat que les referències específiques a la Guàrdia Civil i a la policia espanyola en les converses internes es devien al fet que aquests cossos disposaven d’una operació de vaccinació pròpia, diferenciada de la resta d’essencials. Segons que ha dit, les noves directrius aprovades el 22 de març van obligar a refer aquest dispositiu, que havia quedat “obsolet”, per adaptar-lo al nou sistema de priorització. En canvi, amb la resta de col·lectius essencials les noves regles es van poder aplicar de manera més directa.

La testimoni també ha dit que la recomanació de vaccinar prioritàriament les persones de més de 60 anys es va adoptar al Consell Interterritorial del 22 de març i ha dit que no recordava si el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, hi va assistir.

Retard en el cens

A la sessió d’avui també ha declarat el director de Sistemes d’Informació del CatSalut i coordinador general de la STIC del Departament de Salut, Pol Pérez. Ha explicat que el cens complet dels Mossos d’Esquadra es va rebre el 8 de febrer de 2021 i, en canvi, els primers censos de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola no van arribar fins al 12 de març. També ha dit que no va rebre cap instrucció, ni directa ni indirecta, de la consellera de Salut per a retardar el registre dels censos dels agents estatals, i ha remarcat que les incidències tècniques als fitxers comportaven retards “mínims”, d’hores, perquè la càrrega es feia de manera pràcticament immediata.