20.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 20.07.2026 - 21:45
The Washington Post · Steve Hendrix
Londres, Regne Unit. Andy Burnham –que aquests darrers nou anys ha exercit com a batlle del Gran Manchester, la segona àrea urbana més gran del Regne Unit– es convertí ahir en el sisè primer ministre del Regne Unit d’aquesta darrera dècada, tot agafant el timó d’un executiu laborista que arribà al poder ara fa dos anys gràcies a una victòria electoral aclaparadora, però que d’aleshores ençà ha perdut la confiança d’un públic descontent amb els problemes econòmics que fa anys que el país arrossega.
En declaracions a la premsa abans d’entrar per primera volta al número 10 de Downing Street com a primer ministre britànic, Burnham prometé de posar punt final a la inestabilitat que havia definit la política britànica aquesta darrera dècada.
“Sóc plenament conscient que sóc la sisena persona en aquests darrers deu anys que ocupa aquest càrrec. No ho hem fet prou bé”, digué Burnham.
Burnham substitueix Keir Starmer, que dimití després de mesos de registrar una de les xifres de popularitat més baixes que ha rebut mai un primer ministre britànic, amb l’esperança que una cara nova pugui revifar l’entusiasme pel govern laborista –o, si més no, fer-li guanyar una mica de temps i paciència– per a les pròximes eleccions generals, previstes el 2029. El traspàs de poder tingué lloc poc després del migdia d’ahir, en una cerimònia supervisada pel rei Carles III.
Poc abans del nomenament oficial de Burnham, Starmer pronuncià un discurs de comiat davant el 10 de Downing Street, l’oficina i residència del primer ministre britànic, i tot seguit recorregué la distància que separa l’edifici del palau de Buckingham, on presentà oficialment la dimissió davant el rei.
“Fins ací ha arribat la meva feina”, declarà Starmer davant una multitud de simpatitzants, que l’aplaudiren mentre el primer ministre sortint destacava els èxits del seu govern a l’hora de reduir l’arribada d’immigrants al país, escurçar les llistes d’espera a la sanitat pública, impulsar el creixement econòmic i augmentar la despesa en defensa –quatre iniciatives que, tanmateix, no han aconseguit de fer remuntar el vol a l’executiu.
“Ara que passo el testimoni a Andy Burnham, li desitjo tot l’èxit del món”, digué Starmer. I afegí: “Té tot el meu suport.”
Burnham, acompanyat de la seva dona Marie-France van Heel, es personaren amb Starmer al palau de Buckingham a fi que el rei el convidés a formar govern. L’ex-batlle del Gran Manchester es convertí en primer ministre en el moment en què acceptà l’encàrrec del rei: Burnham és el tercer primer ministre britànic que Carles III investeix en menys de quatre anys de regnat.
Una volta nomenat pel rei, Burnham es dirigí a Downing Street, on pronuncià el seu primer discurs com a primer ministre i començà a definir el seu gabinet.
A diferència de molts altres països, al Regne Unit no existeixen les investidures com a tals: en el sistema parlamentari britànic, els electors voten un partit, no pas un primer ministre concret, cosa que significa que qui s’encarrega de decidir el relleu d’un primer ministre una volta començada la legislatura no és pas la Cambra dels Comuns, sinó el partit que ostenta el govern.
En el seu primer discurs com a primer ministre, Burnham presentà el seu programa polític, que defensa l’intervencionisme econòmic, la descentralització política i la millora de la qualitat de vida dels britànics a peu de carrer.
A terme més immediat, Burnham prometé que avui –el seu primer dia sencer al càrrec– anunciaria un paquet de mesures per a alleugerir l’impacte de la crisi del cost de vida, que afecta milions de britànics, i afegí que una de les primeres mesures del seu govern seria combatre el sensellarisme.
Burnham també deixà clar que el seu govern no dubtaria a distanciar-se de les polítiques que els seus predecessors –tant al Partit Conservador i com al Partit Laborista– havien seguit durant dècades.
“Als anys vuitanta, aquest país cometé alguns errors”, digué ahir. “El poder polític se centralitzà, el poder econòmic es privatitzà, i parts del nostre país es desindustrialitzaren: moltes encara no se n’han recuperat.”
Més enllà de l’acolliment que tingui entre els ciutadans britànics, Burnham arriba al govern amb el suport de la gran majoria de membres del seu partit.
Tots els altres candidats a succeir a Starmer es retiraren de la cursa quan Burnham fou elegit diputat aquest juny, un requisit indispensable per a poder ser nomenat primer ministre. Burnham fou proclamat oficialment com a cap del Partit Laborista divendres passat, quan obtingué el suport de 379 dels 403 diputats laboristes.
“Els farem recuperar l’esperança”, afirmà Burnham en el congrés extraordinari del partit, dut a terme a Londres, en què definí la seva elecció com a primer ministre com “el canvi més significatiu” que s’havia vist a la política britànica “en els darrers quaranta anys” i prometé “creixement econòmic a tot arreu del país”.
Burnham arriba al càrrec amb la promesa de descentralitzar el país i reforçar el poder dels governs locals i municipals, en detriment de Londres.
El nou cap dels laboristes ha passat aquestes darreres setmanes visitant ciutats de tot el Regne Unit, i ha dit que passaria part de la seva setmana laboral en una oficina satèl·lit a Manchester, en compte del número 10 de Downing Street.
“Agafarem el poder de Westminster i Whitehall [els centres neuràlgics del govern britànic] i el farem arribar allà on viviu”, declarà divendres.
Segons que han explicat els seus assessors, Burnham encara es troba en procés de definir la composició del seu gabinet, per bé que tot apunta que ja ha triat alguns membres clau del seu equip.
S’espera que la ministra d’Interior, Shabana Mahmood, sigui nomenada ministra d’Hisenda, el càrrec econòmic més important del govern britànic. El fet que Mahmood hagi estat elegida per al càrrec en detriment del ministre d’Energia, Ed Miliband, considerat un dels grans favorit per a esdevenir el ministre d’Hisenda de Starmer, és una victòria per als sindicats i els grups empresarials que n’havien demanat el nomenament: molts analistes i membres del partit, de fet, han interpretat la tria com un intent de Burnham d’apaivagar els inversors que temien que el seu govern virés en excés a l’esquerra.
S’espera que a Miliband li ofereixin el càrrec de ministre d’Afers Exteriors. Angela Rayner, ex-vice-primera ministra britànica, ha estat vinculada amb el càrrec de ministra de Sanitat. És previst que els primers membres del gabinet de Burnham es reuneixin avui mateix.
Burnham adoptà un to sobri i mesurat durant el seu primer discurs com a primer ministre, en què instà a “un moment de reflexió” sobre els problemes polítics i econòmics que afligien el Regne Unit.
L’ex-batlle, un polític carismàtic de tarannà populista, és conegut per la seva destresa a l’hora de seduir votants descontents amb la política tradicional. De fet, en les eleccions en què fou elegit diputat al parlament britànic, Burnham aconseguí de recuperar el suport de gran part dels votants que en eleccions anteriors s’havien decantat per Reform UK, el partit d’ultradreta que encapçala Nigel Farage.
Farage, esquitxat per un escàndol d’irregularitats financeres, ha dimitit del seu escó al parlament amb l’objectiu de tornar-se a presentar a les eleccions al seu escó i rebre un vot de confiança dels seus votants. La resta de partits s’ha negat a presentar candidat als comicis, que es faran a mitjan agost: l’únic rival de perfil més o menys alt a què Farage haurà de fer front, de fet, és el comte Binface, un candidat satíric que es presenta a si mateix com un extraterrestre amb un cubell d’escombraries com a cap.
Farage fou un dels grans artífexs del Brexit, que agreujà els problemes econòmics del Regne Unit i acabà empenyent el Partit Conservador a la desfeta electoral del 2024, després de catorze anys seguits al govern. Alguns votants han instat Burnham a optar pel reingrés del Regne Unit a la UE, però, ara com ara, aquesta hipòtesi és extremadament improbable.
Burnham ha descrit el Brexit com a perjudicial per al Regne Unit, però també s’ha compromès a no revifar el debat sobre la pertinença a la UE, que ha turmentat el país durant anys, i ha dit: “El Regne Unit no alçarà el cap si no fem sinó discutir-nos constantment.”
Més enllà de la qüestió europea, Burnham ha promès que tornarà a posar sota control o titularitat pública unes quantes empreses que van ser privatitzades durant les darreres dècades del segle passat, començant per Thames Water, l’empresa d’aigües més important del país, que fa anys que arrossega un deute milmilionari.
El nou primer ministre també s’ha compromès a mantenir les estrictes normes d’endeutament establertes per la ministra d’Hisenda sortint, Rachel Reeves, i a complir la promesa del Partit Laborista de no augmentar cap dels tres imposts més importants del sistema impositiu britànic. Això, en principi, li deixarà ben poc marge per a augmentar la despesa pública i fer realitat el seu ambiciós programa polític.
Com a nou primer ministre, Burnham té l’envit de trobar l’equilibri entre el seu programa electoral, que defensa un rol més actiu de l’estat en l’economia, i la necessitat d’aplacar les pors dels inversors i, alhora, impulsar el creixement econòmic. L’ex-batlle del Gran Manchester ha insinuat que podria ampliar l’extracció de petroli i gas natural a la mar del Nord, tot i que en el passat s’hi havia mostrat contrari.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
