Bunyols de fruita: nespres

  • No hi ha res com fer un bon bunyol! · Una recepta de la nutricionista Dolors Borau dins la sèrie "Fruites de primavera"

VilaWeb
Dolors Borau
16.04.2021 - 21:50
Actualització: 16.04.2021 - 22:03

Els bunyols

Aquesta menja flonja, de forma irregular i boteruda és el resultat de la necessitat i la recerca del plaer. Els bunyols es feien amb productes bàsics (molt preuats) com la farina, els ous, el sucre i el llard. La gràcia del bunyol és que, un cop pastada la massa, es fregeix amb oli abundant i el resultat és el d’un producte no gaire vistós però exquisit. En època de Quaresma es feien per fer més agradables l’abstinència i l’austeritat imposada. Després, s’han anat fent bunyols que no són únicament dolços (de bacallà, de carxofa…) i el resultat sempre és el mateix: un producte cruixent, agradable al paladar, de forma peculiar i cadascun únic i diferent. Despectivament, quan una cosa ens surt malament, diem que hem fet un bunyol, perquè la forma irregular i poc definida ens convida a trobar-los lletjos, fins que ens els duem a la boca i els trobem deliciosos.

Els bunyols es poden menjar per esmorzar, per berenar, per acabar els àpats, a mig matí… Són un caprici festiu ideal.

La nespra

Aquesta fruita en forma de baldufa de color taronja, jo sempre l’havia anomenada en masculí, el nespre, però he descobert que s’ha d’anomenar en femení: la nespra. És el fruit del nesprer (en alguns llocs també en diuen nisprer o nyisprer), un arbre que es troba en molts jardins com a planta ornamental. És originari del Japó (Eriobotrya japonica) i s’ha adaptat molt bé a la conca mediterrània. El fruit es recol·lecta al principi de la primavera i dura poques setmanes. No es conserva gaire bé ni a temperatura ambient ni a la nevera.

És ric en tanins i, per això, té un gust aspre al paladar que minva quan la fruita madura. Com que també té pectina (com la poma, i per això la polpa s’enfosqueix de seguida quan rep un cop), també té propietats antidiarreiques.

Com totes les fruites de color groc o taronja, conté betacarotens, que dins l’organisme es transformen en vitamina A, indispensable per al manteniment de la pell, les mucoses i els cabells. Ens aporta potassi (un mineral imprescindible per a regular l’equilibri dels fluids dins les cèl·lules i reduir la hipertensió arterial) i magnesi (implicat en el bon funcionament dels budells, els músculs i la formació de dents i ossos).

A la zona del Sarre (la frontera entre França, Alemanya i Luxemburg), es fa servir per fer un aiguardent molt preuat pels habitants d’aquestes contrades, l’Schnaps.

Bunyols de nespra

He pensat a fer aquests bunyols perquè les nespres són molt delicades i de seguida es maquen i es fan malbé. Pot ser una bona manera d’aprofitar-les i de fer-les conèixer a les criatures.

De fet, després d’aquesta experiència tan gustosa, he pensat que podria fer bunyols de moltes altres fruites: de poma, de pera, de plàtans (quan maduren i ningú se’ls vol menjar), de raïm, d’albercoc, de préssecs…

Preparar la massa dels bunyols i pelar la fruita pot ser una bona excusa per a fer participar nens i joves a la cuina. El resultat s’ho val.

Massa per a fer bunyols

–125ml d’aigua
–125g de farina
–4 ous sencers
–80 g de mantega
–1 culleradeta de cafè plena de sal
–1 culleradeta de cafè plena de llevat
–3 cullerades soperes d’anís
–sucre llustre per a enfarinar
–10 nespres
–oli de gira-sol per a fregir

Preparació

Poseu l’aigua al foc amb la mantega i la sal.

Remeneu-ho perquè la mantega quedi ben fosa.

Quan arrenqui el bull, afegiu-hi la farina, la culleradeta de llevat i remeneu-ho bé.

Quan estigui ben barrejat, retireu-ho del foc.

Ja fora del foc, aneu-hi afegint els ous un per un barrejant-los bé cada vegada.

Poseu-hi les tres cullerades d’anís per a aromatitzar.

Peleu les nespres, traieu-ne els pinyols i talleu-les a daus.

Passeu els daus de nespres pel sucre llustre.

Afegiu les nespres a la massa.

Prepareu una paella de poc diàmetre (24-28 cm) i ompliu-la d’oli de gira-sol fins a la meitat o més.

Escalfeu l’oli i, quan sigui calent, aboqueu-hi mitja cullerada sopera de massa.

Poseu-ne tres o quatre alhora, no en poseu més, per poder girar-los amb facilitat.

Amb una escumadora, doneu-los la volta.

Quan s’hagin daurat per totes dues bandes, deixeu els bunyols damunt d’un plat amb paper absorbent.

Aneu posant els bunyols en una safata i neveu-los tirant el sucre llustre per damunt amb un colador de reixeta de forat petit.

Observacions

To i que l’oli d’oliva és l’oli més recomanat per a consumir, quan es tracta de fer pastisseria, jo prefereixo utilitzar oli de gira-sol, perquè té un gust més neutre i no domina tant sobre els altres ingredients.

Quant a l’anís, penseu que quan es fregeix la massa, tot l’alcohol s’evapora i només en queda el perfum, per tant, aquests bunyols són aptes també per a criatures. I si no us fa gràcia posar-ne, també se’n pot prescindir.

És una recepta que val la pena de fer alguna vegada a la vida.

Interpretació de la taula

Els càlculs els he fet repartint tots els ingredients de la massa entre els bunyols que em van sortir.

En el meu cas, crec que hi vaig posar una mica massa d’aigua i per això la massa era un pèl líquida i els bunyols van quedar més plans, però així i tot, eren deliciosos.

Cada bunyol feia uns 30g, perquè eren grossos, i per tant, entren tres peces per 100g.

Un bunyol d’aquests grossos aporta unes 70Kcal, i 100 g de bunyols aportarien al voltant de 200Kcal.

Si es mengen amb mesura, són una menja festiva deliciosa.

Valoració nutricional d’un bunyol (uns 30 g) Font: Taula de composició d’aliments, CESNID-Publicacions de la Universitat de Barcelona 2002

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any