El búnquer nazi que s’ha afegit al debat sobre l’habitatge a Berlín

The Washington Post · Maegan Vazquez

Berlín, Alemanya. Si no fos per un panell informatiu que passa fàcilment inadvertit, l’indret on es va morir Adolf Hitler es podria confondre amb qualsevol altre aparcament de la ciutat.

El 1999, uns obrers van desenterrar accidentalment parts del búnquer on Hitler es va suïcidar. La troballa va revifar un debat que fa dècades que persegueix Alemanya: com cal tractar les relíquies de l’era nazi.

Ara, més de vint-i-cinc anys després, un projecte d’obra nova sobre un búnquer nazi pròxim ha tornat a obrir la qüestió de la preservació de la història sense glorificar-la.

Al solar que és al centre de la polèmica –una parcel·la de gran valor immobiliari prop de Potsdamer Platz i del luxós centre comercial Mall of Berlin– hi va haver, en el seu moment, la Nova Cancelleria del Reich de Hitler, un edifici administratiu construït al final dels anys 1930. Segons el diari alemany Bild, el govern municipal va concedir permís fa poc a una promotora d’Hamburg per a construir-hi un vast complex de pisos i oficines. La promotora, SMV Berlin, no ha respost les preguntes de The Washington Post per a escriure aquest article.

Els edificis que s’erigien sobre el terreny de l’antiga cancelleria foren destruïts després de la Segona Guerra Mundial, però els defensors de la memòria històrica creuen que el búnquer nazi que és al subsol del terreny s’hauria de conservar: l’equipament, un dels darrers vestigis del poder nazi, roman intacte.

L’any passat, el Consell Estatal de Monuments de Berlín va expressar preocupació per la demolició del búnquer i va demanar a les autoritats competents que reconsideressin si l’emplaçament havia de gaudir de protecció històrica. El consell va afirmar que el complex de la cancelleria fou “el punt de planificació i de partida de la Segona Guerra Mundial i també simbolitza el final catastròfic del règim nazi”.

La promoció, tanmateix, té el suport de Christian Gaebler, senador del parlament de Berlín encarregat de Desenvolupament Urbà, Construcció i Habitatge. En una ciutat que fa anys que arrossega un problema greu d’escassetat d’habitatge, Gaebler “ha deixat clar que prioritza la construcció residencial en aquest indret”, segons Martin Pallgen, portaveu del Departament de Desenvolupament Urbà de Berlín. Pallgen, en aquest sentit, explica que fa anys que es va presentar el pla d’urbanització del solar i que el búnquer no és un monument protegit.

El maig passat, una anàlisi de l’empresa immobiliària CBRE va revelar que l’augment del preu dels lloguers a Berlín es devia a “l’excés significatiu de demanda i la manca d’habitatges disponibles”. La població de la ciutat ha crescut de més de mig milió de persones d’ençà del 2010, però la construcció residencial no ha seguit el ritme de la demanda.

Dietmar Arnold –president de Berliner Unterwelten, una entitat que es dedica a documentar els jaciments històrics subterranis de la ciutat– diu en un comunicat que no s’oposa a la construcció d’habitatges nous, però sí que desitja que es conservi l’emplaçament del búnquer.

Durant la Segona Guerra Mundial, explica Arnold, el complex va servir de búnquer per a mares i fills i d’hospital de campanya d’emergència.

“Construir sobre el búnquer no hauria de ser difícil, atès que els murs fan més d’un metre i mig de gruix”, detalla Arnold, que el va visitar per darrera volta el 2007. No obstant això, afegeix, “l’emplaçament simbolitza el final catastròfic del règim nazi, i per això s’hauria de crear precisament aquí, en aquest indret tan assenyalat, un centre d’informació i de documentació sobre la caiguda del règim nazi i els darrers dies de la guerra a Berlín”.

Arnold explica que la seva organització va convocar “una reunió exploratòria” amb els promotors de l’obra al juny, però que d’aleshores ençà no hi ha hagut més novetats.

Les divergències sobre el futur del complex formen part d’un debat més ampli, que fa dècades que s’arrossega, sobre la manera com s’ha d’abordar la complexa història del règim nazi, de l’ascens polític de Hitler a l’Holocaust. Si bé hi ha qui argumenta que conservar vestigis d’aquella època els podria convertir en llocs de pelegrinatge de neonazis, el país també s’enorgulleix de la seva memòria històrica, sobretot quan es tracta de treure a la llum veritats incòmodes.

En el cas del búnquer on es va morir Hitler, la ciutat no va voler revelar-ne l’emplaçament exacte per por de convertir-lo en un lloc de reunió de simpatitzants nazis; la placa informativa no s’hi va col·locar fins el 2006. Uns altres indrets destacats relacionats amb Hitler i els alts càrrecs del règim nazi han estat destruïts.

Nikolaus Bernau, historiador de l’art i arquitecte, explica que s’oposa a la destrucció del búnquer de la cancelleria i a la construcció d’habitatges a l’indret. Diu que “no hi ha dubte que és inapropiat construir” precisament sobre l’indret on els nazis van planificar innombrables atrocitats, i afegeix que el terreny hauria de servir com un espai perquè la gent “aprengui sobre la història del feixisme”.

“No ens queden sinó un grapat de peces originals [del búnquer i la cancelleria de Hitler]”, diu Bernau: “Si fossin peces d’un castell medieval que encara es manté dret, a ningú no li passaria pel cap la possibilitat de destruir-lo.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb