De Pierre Lemaitre a Anna Moner, les novetats de Bromera

  • Anna Moner, premi Ciutat d’Alzira, Maiol de Gràcia, Rocío Bonilla, Pierre Lemaitre i Erri de Luca, entre les propostes destacades

VilaWeb
D'esquerra a dreta: els escriptors Anna Moner, Maiol de Gràcia, Rocío Bonilla i els editors Ricard Vela i Gonçal López-Pampló.
Montserrat Serra
19.02.2019 - 21:50
Actualització: 20.02.2019 - 07:42

Bromera, l’hauríem de començar a anomenar Grup Bromera. Les grans novetats editorials de Sant Jordi i a la Fira del Llibre de València –les grans cites literàries de la fi d’abril–, les han presentades en tres segells diferents: Bromera, Més Llibres i Ànima Llibres. I entre els autors destacats, presents a la conferència de premsa, la novel·lista Anna Moner, trentè premi Ciutat d’Alzira per la novel·la La mirada de vidre; Maiol de Gràcia Clotet, per la novel·la Projecte tothom; i Rocío Bonilla, que recupera la petita Minimoni, protagonista de De quin color és un petó?, amb més de 200.000 lectors a tot el món, traduït a disset llengües i present a vint països. Bonilla ha creat una nova història, titulada T’avorreixes, Minimoni?

Anna Moner i certes perversions refinades

La mirada de vidre, trentè premi Ciutat d’Alzira, és una de les propostes més destacades de Bromera. Moner explica que el protagonista de la novel·la és un fotògraf que, en el tombant de segle XX, per poder accedir a la morfina que necessita, accepta un repte estrany, el de fotografiar esperits. Alhora, no oblida uns fets passats en un centre de Sant Gervasi que tracta malalties mentals, ni tampoc les pràctiques del doctor Isaac que el regenta.

Diu Moner: ‘M’abellia explicar com s’ha construït la imatge de la dona que ens ha arribat avui. Ja ho deia Foucault, que cal anar a l’origen, i la imatge de la dona que encara tenim avui es construeix a mitjan segle XIX, quan els metges comencen a furgar en les interioritats orgàniques de les dones i, per una altra banda, es construeix la mirada de l’artista, que crea una visió idealitzada de la dona.’

I continua: ‘Jo crec que la literatura no ha de jutjar ni opinar, però sí que ha de mostrar, com fa un espill. És una novel·la incòmoda, que mostra certes perversions refinades que es practicaven. He volgut parlar de la depredació clínica, artística i sexual. La imatge de la dona és una creació del segle XIX, una creació masculina i jo entre en eixe joc per a incomodar.’ Aquesta és la tercera novel·la que publica Moner, totes tres dins el catàleg de Bromera.

Maiol de Gràcia Clotet i la mirada de l’altre

Durant la conferència de premsa també es va presentar la segona novel·la de Maiol de Gràcia Clotet, Projecte tothom, publicada per Més Llibres, un segell que s’aixopluga sota el paraigua de Bromera però que té seu a Barcelona i és conduït per l’editor Ricard Vela. Maiol de Gràcia feia sis anys que havia presentat la seva primera obra, La peixera. Aquesta nova novel·la té dos referents geogràfics: un petit poble dels Estats Units, on s’esdevé una matança, i la Barcelona dels anys vuitanta. És una obra coral, però s’hi destaquen dos personatges que són amics: un escriptor que reflexiona sobre la creació i un director teatral polèmic, acusat d’haver perpetrat la matança. També hi ha un tercer personatge curiós, un mort que parla.

Maiol de Gràcia explica: ‘Tenia la intenció de parlar de la visió que tenim dels altres i que sovint ens equivoquem en la percepció. Vivim en la crítica constant i sovint no és gens fàcil de conèixer l’altre.’

Els autors Anna Moner, Maiol de Gràcia Clotet i Rocío Bonilla a la presentació de les novetats de Bromera a la llibreria la Impossible.

Rocío Bonilla recupera la Minimoni

Rocío Bonilla també va presentar el seu nou àlbum il·lustrat, T’avorreixes, Minimoni?, on recupera la simpàtica i entranyable Minimoni, aquesta vegada no pas per explorar la creativitat a través dels colors sinó per explorar la imaginació a partir de l’actitud de molts infants d’avui i el seu tedi, quan no se’ls programa una activitat concreta. Però el conte ens mostra com es pot passar del tedi a viure una aventura extraordinària. ‘És un al·legat en favor de l’avorriment’, va explicar l’autora i dibuixant.

Traducció de Bromera i Més Llibres

L’editor Gonçal López-Pampló va presentar les traduccions de Bromera. La més destacada, la novel·la de caràcter històric de Pierre Lemaitre, Els colors de l’incendi: ‘Aquesta novel·la en l’obra de Lemaitre vol ser un salt endavant. Després de les novel·les de sèrie negra, ara torna a la novel·la històrica, continuant en la línia d’Ens veurem allà dalt, la novel·la anterior. Els colors de l’incendi no podem dir que sigui la segona part d’aquesta altra, sinó que l’hem de concebre com una part d’un tríptic sobre la història d’Europa. Aquesta nova obra se situa en la França d’entreguerres.’ Bromera, en la col·lecció L’eclèctica, també publicarà una traducció d’una novel·la d’Erri de Luca La natura exposada, i acaba de publicar una nova novel·la negra de Benjamin Black (John Banville), Els llops de Praga.

L’editor Ricard Vela, de Més Llibres, també va presentar dues traduccions: Amor armat, de Jennifer Clement, i Maternitat, de Sheila Heti, dues nord-americanes de naixement que no han fet la vida als Estats Units i que també tenen en comú que no s’havien traduït mai al català.

‘La protagonista de Maternitat, de Sheila Heti, es pregunta sobre si ha de ser mare o no, si vol ser-ho o no, si és pressionada perquè ho sigui o no… i va una mica més enllà del que és políticament correcte.  Reparteix bufetades a tothom, especialment a les mares. Però els anys passen i ha de prendre la decisió, que no us revelaré, és clar’, diu Vela.

L’editor també va parlar de la novel·la de Jennifer Clement, actual presidenta del Pen internacional, primera dona de la història de l’entitat que exerceix aquest càrrec. Tot i que va néixer als estats Units, tota la vida se l’ha passada a Mèxic i, a més, d’escriptora s’ha destacat com a activista social i cultural. Escriu les novel·les en anglès però també ha publicat poesia en espanyol. A Amor armat proposa una història molt crua sobre les armes als Estats Units, el tràfic d’armes amb Mèxic i com és créixer en el desarrelament, la pobresa i el context d’aquest ambient.’

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any