30.07.2026 - 21:40
The Washington Post · Lyric Li
En la majoria de casaments en què treballa actualment la maquilladora Chen Xue, els convidats ja no brinden pels nuvis amb alcohol. “És perfectament normal”, diu Chen, de vint-i-set anys. “Qui vol xampany quan pots prendre bubble tea?”
L’alcohol ha estat un element bàsic de la vida professional i social a la Xina durant dècades. Però ara, segons executius i analistes del sector, els joves rebutgen la pressió de beure en excés, o de beure en absolut –com a part d’una tendència mundial que ha impulsat una millora en els resultats en matèria de salut, però que posa en dificultats un negoci multimilionari.
Als Estats Units, el moviment de la sobrietat ha impulsat la demanda de begudes i bars sense alcohol. Alemanya, bressol de l’Oktoberfest, encapçala ara a escala mundial el consum de cerveses sense alcohol. A Corea del Sud, les raves matinals —festes de ball amb cafè en lloc de còctels— s’han tornat habituals.
A la Xina, l’alcohol ha tingut tradicionalment un paper clau en la construcció de relacions, i sovint s’espera un brindis en sopars de negocis, celebracions familiars i més trobades. Per a molts, la pressió de beure, o si més no de mostrar la seva participació sostenint un got a la mà, ha estat difícil de resistir.
Com a gestor de comptes d’un parc industrial de Xi’an, Xu Changpeng, de trenta-dos anys, va passar un any viatjant per tot el país per captar negocis d’autoritats locals. L’alcohol, va dir, era essencial per a trencar el gel. Les reunions inicials sovint consistien únicament a brindar, sense que es permetés de parlar a fons de negocis.
“A partir de l’ambient que es generava bevent, podíem saber aproximadament si aconseguiríem un acord”, explica Xu. “Alguns obligaven la gent a beure per comprovar fins a quin punt estàvem disposats a cooperar.” Però un nombre creixent de joves xinesos ha començat a reduir el consum d’alcohol per motius de salut, forma física i financers.
La producció de baijiu, el potent licor nacional, ha disminuït durant nou anys consecutius fins a una quarta part del màxim assolit el 2016, segons l’Oficina Nacional d’Estatística, cosa que representa una crisi per a una indústria valorada en 170.000 milions de dòlars. Solament una cinquena part dels enquestats entre 25 anys i 35 van assenyalar el baijiu, un licor transparent elaborat habitualment mitjançant la destil·lació de sorgo, com la seva beguda alcohòlica preferida, segons una enquesta encarregada l’any passat per la destil·leria Wuliangye.
Beure menys “redueix el risc de tenir malalties cròniques relacionades amb l’alcohol i és, sens dubte, una bona notícia per a la salut pública”, diu Pan Xiongfei, epidemiòleg de la Universitat de Sichuan.
Uns investigadors que van fer un seguiment de més de 500.000 adults xinesos van informar el 2023 que el consum d’alcohol s’associava amb un augment del risc de patir més de seixanta malalties.
“A mesura que s’acumulen les proves, és inevitable que més persones reconeguin els perills del consum excessiu d’alcohol”, explica Pan. Les directrius més recents del govern xinès recomanen que els adults limitin el consum d’alcohol a no més de quinze grams, una quantitat aproximadament equivalent a un gotet de baijiu o una copa de vi.
Pan diu que el consum de la població xinesa hauria de ser inferior al de les poblacions occidentals perquè un percentatge relativament elevat de persones de l’Àsia oriental són portadores d’una variant genètica associada amb la reacció d’enrogiment causada per l’alcohol, també coneguda com a “resplendor asiàtica” o “enrogiment asiàtic”, que perjudica la capacitat del cos per a metabolitzar l’alcohol.
La disminució del consum reflecteix un canvi cultural important. “En els banquets tradicionals xinesos, el baijiu és molt més que una beguda alcohòlica: és un catalitzador de noves connexions i una mesura de la lleialtat”, reflexiona l’analista del sector Cai Xuefei. “El sabor intens i l’elevat contingut d’alcohol han contribuït a convertir-ne el consum col·lectiu en un ritual, mitjançant el qual les persones estableixen confiances i alliberen emocions.”
Però els joves no s’ho empassen. Una campanya anticorrupció impulsada pel president xinès Xi Jinping el 2012 va imposar límits estrictes als fastuosos banquets oficials, a l’entreteniment finançat pel govern i a l’ús d’alcohol car per part dels funcionaris. A final de la dècada del 2010, les morts, àmpliament difoses, d’unes quantes persones després de reunions laborals marcades pel consum d’alcohol van generar un debat sobre les pràctiques coercitives de consum d’alcohol.
El 2020, un nou treballador del Xiamen International Bank va escriure a les xarxes socials que un supervisor li havia donat una bufetada per haver-se negat a fer un brindis.
La publicació va originar un ampli debat a internet. A la plataforma de microblocs Weibo, l’etiqueta relacionada #NewHireSlappedForRefusingToast (“un altre treballador bufetejat per haver-se negat a brindar”) va rebre més de 870 milions de visualitzacions. Amplificat pels mitjans estatals i pels comentaristes públics, el cas va renovar l’escrutini sobre el consum d’alcohol en entorns professionals.
Xu, el gestor de comptes del parc industrial, descriu com va arribar a un sopar a Shandong i li van servir tant vi com baijiu. L’amfitrió, un funcionari del comtat responsable d’atraure inversions, es va beure de cop tres copes de baijiu i va instar els convidats a fer igual. Xu, que es considerava un gran bevedor, va beure unes quantes vegades i va vomitar. Va haver de tornar a la taula i acabar-se les begudes. Va continuar fins que es va desmaiar.
“Et crema la gola i fa pudor. I el regust llarg és aclaparador, pitjor que una barreja de formatge pudent i suc fermentat”, diu. D’ençà d’aleshores, ha deixat tant la feina com la beguda i ha muntat la seva pròpia empresa informàtica.
La disminució del consum ha estat un cop dur per als fabricants i destil·ladors. “El nostre mercat es redueix”, diu Chai Jia, propietària d’una petita destil·leria de baijiu a Harbin. “Els joves no compren baijiu, i tots els fabricants de la ciutat en van reduint la producció.” Chai va proposar d’elaborar begudes més lleugeres per als joves, però el seu pare, mestre destil·lador, va vetar la idea.
Les destil·leries més grans s’esforcen per recuperar els clients joves. Algunes han ofert productes amb menys graduació alcohòlica i ampolles més petites. Algunes s’han associat amb bars per experimentar amb còctels a base de baijiu.
El 2022 i el 2023, Moutai va anunciar col·laboracions que incloïen cafès amb llet, gelats i xocolata aromatitzats amb baijiu, però les va retirar de seguida. Segons que va dir el mes passat la directora general en funcions, Wang Li, aquests productes van acostar la companyia als consumidors joves, però no van aportar cap valor a la seva imatge de luxe.
Per als bevedors joves, el problema del baijiu no és solament el seu gust, sinó també la seva associació amb una generació més gran i amb les tradicions, va dir Xiao Ling, crític gastronòmic i de begudes de Guangzhou. “Els joves no rebutgen l’alcohol: rebutgen la manera de beure de la generació anterior”, va dir. “Beuen quan els ve de gust, no perquè hi estiguin obligats.”
Chen, la maquilladora, va tornar al febrer a casa seva, en una zona rural de Henan, per celebrar l’Any Nou Lunar amb la família. Quan la seva mare i la seva àvia van començar el brindis, ella va aixecar una tassa de te. “L’alcohol és reemplaçable”, va dir Chen. “I allò que beguis no té gaire importància.”
