Boye, en terreny hostil per a defensar la immunitat de Puigdemont

En el primer assalt sobre la immunitat, el Parlament Europeu i l'advocacia espanyola miren de llevar importància a la decisió que va prendre Sassoli el 2019, tot dient que no tenia conseqüències jurídiques

VilaWeb
Oriol Bäbler
24.11.2022 - 18:23
Actualització: 24.11.2022 - 20:57

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El primer assalt perquè el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) reconegui la immunitat plena de Carles Puigdemont i Toni Comín s’ha saldat amb un enfrontament directe entre la defensa de Gonzalo Boye i els representants del Parlament Europeu i l’advocacia de l’estat espanyol. “Podem insistir-hi tant com calgui, però no ens posarem d’acord. I encara queda demà”, ha dit el lletrat, després de més tres hores de vista, en la qual s’han encavalcat continguts amb la de demà sobre les irregularitats del suplicatori.

L’objecte de conflicte és la petició d’empara del 10 d’octubre de 2019 que van formular trenta-vuit eurodiputats, encapçalats per Diana Riba, perquè l’eurocambra protegís la immunitat de Puigdemont i Comín arran de l’amenaça de noves euroordres després de la sentència del Suprem contra el procés (14 octubre 2019). Dos mesos després, abans de la sentència del TJUE sobre Junqueras, l’ex-president del Parlament Europeu David Sassoli va decidir de no tramitar-la.

“D’aquesta decisió equivocada del president, de la seva inacció, se’n van derivar moltes conseqüències”, ha argumentat Boye, que ha culpat la cambra d’haver deixat indefensos Puigdemont i Comín davant les euroordres de Pablo Llarena, tot i la seva condició d’eurodiputats. En aquest sentit, el lletrat ha defensat que d’acord amb la sentència Marra del TJUE —una interpretació que li ha comportat una llarga conversa amb la presidenta i ponent, Anna Marcoulli—, Sassoli estava obligat a tramitar la petició i protegir-los.

“El fet de començar el procediment ja té efectes jurídics. No tramitar la petició no és una decisió informativa, sinó que és una decisió final de desemparament”, ha continuat Boye, que ha lamentat que el Parlament Europeu hagi volgut rebaixar la causa a un afer purament tècnic, és a dir, que la petició no es va tramitar perquè no complia els requisits formals. “Són arguments frívols”, ha dit el lletrat.

D’altra banda, Boye ha retret als representants de l’estat espanyol, que són part adherida a la causa, que vulguin distorsionar l’abast real de la immunitat per tal de justificar les euroordres de Llarena. En aquest sentit, ha assenyalat que la sentència del TC 70/2021 sobre Junqueras i Romeva estipula que no cal demanar una suspensió d’immunitat –un suplicatori– quan la causa ja és en fase de judici oral, cosa que no passa en el cas de Puigdemont i Comín al Suprem.

El Parlament Europeu s’aferra als tecnicismes

El representant de l’eurocambra, Niklas Görlitz, ha defensat l’actuació de David Sassoli i ha afirmat que no podia fer res més que refusar la sol·licitud d’empara perquè li mancaven els requisits formals mínims. En aquest sentit, ha argumentat que la petició l’havien d’haver presentat els mateixos afectats o un altre eurodiputat en representació seva, cosa que, segons ell, no va passar.

“El president, d’acord amb el principi d’administració, va informar que no es complien els requisits de l’article 9.2 del reglament intern. A més, va donar les instruccions pertinents perquè s’esmenés, però els demandants van decidir de portar el cas directament al TGUE”, ha dit Görlitz, que ha afirmat que les empares no tenien efectes jurídics vinculants i no podien forçar la paràlisi de causes judicials.

D’altra banda, el representant de l’eurocambra ha posat en qüestió l’estratègia de la defensa. “Realment volen que el TGUE dicti sentència?”, ha demanat, i ha recordat que Sassoli va respondre personalment a Riba, però també va emetre una resposta gairebé idèntica per a la resta d’eurodiputats. “Només han impugnat la primera, de la segona no han dit res, de manera que si s’anul·la la primera, la segona continuarà essent ferma”, ha afegit.

Malgrat els intents de reduir l’afer als tecnicismes, Görlitz ha estat interrogat pels jutges sobretot pel mecanisme d’empara i els seus efectes. En aquest sentit, a preguntes del jutge Frimodt Nielsen, ha assegurat que si el TGUE donava la raó a Puigdemont i Comín, la nova presidenta de la cambra, Roberta Metsola, hauria d’avaluar novament la petició d’acord amb la situació actual i després enviar-la a la comissió d’Afers Jurídics, que s’hi hauria de pronunciar.

“Ni en el seu moment, ni ara, això no significa un canvi en la situació judicial dels demandants perquè no té efectes jurídics”, ha conclòs.

Espanya diu que la causa no té interès

La representant de l’estat espanyol, Andrea Gavela Llopis, ha reconegut que la causa sobre la petició d’empara ha perdut interès perquè Puigdemont i Comín van ser reconeguts com a eurodiputats de ple dret arran de la sentència del TJUE sobre Junqueras. Un argument que també ha defensat el lletrat del Parlament Europeu.

“Aquesta immunitat va decaure en els procediments del suplicatori de març del 2021 […] Parlar ara de la petició d’empara és hipotètic i irrellevant”, ha continuat Gavela, sense esmentar la sentència del TJUE que els ha retornat la immunitat de manera cautelar.

D’altra banda, l’advocada espanyola ha dit que la petició d’empara no tenia efectes jurídics vinculants, de manera que no podia significar la paràlisi de les actuacions de Llarena contra Puigdemont i Comín. “A Espanya hi ha separació de poders i els òrgans legislatius no s’immisceixen en els judicials”, ha afegit.

Cinc minuts de rialles i conversa afable

Poc abans de les sis de la tarda, la presidenta Marcoulli ha decretat el final de la sessió. La sala blava, on es feia la vista, s’ha buidat de manera progressiva, però els representants del Parlament Europeu, Niklas Görlitz i Jean-Cristophe Puffer, i de l’advocacia de l’estat espanyol, Andrea Gavela Llopis i María José Ruiz Sánchez, s’han quedat tranquil·lament a la primera fila, durant uns deu minuts, parlant de manera animada i entre rialles.

El mal precedent de Junqueras

Els precedents no són especialment bons per als interessos de Puigdemont i Comín. A final del 2021, el TGUE ja es va pronunciar en contra de Junqueras en una demanda similar contra Sassoli. El tribunal va tombar-ne el recurs argumentant que el refús d’una petició d’empara no era un acte impugnable. La defensa ha portat el cas al TJUE, però l’advocat general, Maciej Szpunar, ha emès un informe desfavorable.

Cal tenir en compte que molt poques vegades el tribunal desautoritza el lletrat general. En la seva argumentació, Szpunar considera que Sassoli va actuar correctament perquè no tenia l’obligació d’acceptar la petició d’empara. A més, afirma que, si ho hagués fet, la seva decisió no hauria tingut efectes jurídics vinculants a l’estat espanyol.

Sigui com sigui, és previsible que la causa d’avui es fusioni amb la del suplicatori, de manera que el TGUE acabi publicant una sola sentència entre final de gener i principi de març. Cal recordar que el TGUE és la primera instància de les corts europees i les parts poden presentar un recurs de cassació al TJUE, que dictarà sentència ferma –l’estat espanyol, com a part adherida, no té dret a aquest recurs.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes