Els estats independents del món poden tenir un nou membre ben aviat amb la incorporació de la Regió Autònoma de Bougainville, que avui comença un referèndum d’autodeterminació acordat amb Papua Nova Guinea que durarà dues setmanes. És previst que l’opció de la independència guanyi per un marge ampli.

Habitada per 230.000 persones, la regió autònoma és formada per l’illa de Bougainville, la de Buka i les Carteret. Tot i que depèn de Port Moresby, és a 760km de l’illa de Nova Guinea, amb la qual té diferències culturals evidents. En canvi, només és a set quilòmetres de les Illes Salomó.

Situació geogràfica de la Regió Autònoma de Bougainville.

En la votació, que es farà des d’avui fins al 7 de desembre, hi podran votar unes 206.000 persones. Hi haurà meses a tot l’estat, i també en països on hi ha una presència significativa d’habitants de Bougainville. Els resultats es faran saber, com a molt tard, el 20 de desembre.

La raó per la qual el referèndum durarà dues setmanes és que hi ha regions remotes, sense telèfon, de manera que fer-hi arribar les urnes és una operació complexa. Ara, els col·legis electorals no obriran pas tots catorze dies, sinó que alguns obriran uns quants dies i alguns altres una setmana, en funció del nombre de votants inscrites a la zona.

Un conflicte marcat pel coure

La història recent de Bougainville és marcada per un mineral: el coure. El 1969 s’hi va descobrir una de les reserves més grans del món, la mina de Panguna, que representava el 40% del PIB de Papua Nova Guinea i el 45% dels ingressos per exportacions. En canvi, i malgrat les nefastes conseqüències per al territori, la regió només rebia entre el 0,5% i l’1,25% del benefici total.

La població local va ser desposseïda de la terra per culpa d’aquesta mina, controlada per una companyia australiana i el govern papú, cosa que va comportar greuges econòmics i socials. Per exemple, es va crear un sistema d’exclusió de la població, amb unes instal·lacions per a treballadors blancs i unes altres per als habitants locals. Per al medi ambient també va ser devastador, perquè es van contaminar els rius i algunes espècies es van extingir.

La mina de Panguna.

Quan es va descobrir el jaciment, Bougainville era administrada per Austràlia, però el 1975 se’n va independitzar. Va proclamar la independència amb el nom de República de les Salomó del Nord, però finalment va arribar a un acord de reintegració a Papua Nova Guinea, que també s’havia declarat independent. Tanmateix, el conflicte va esclatar arran d’una campanya de sabotatge per l’arribada de treballadors australians i papús, la violència va créixer per les condicions en què vivia la població local i, finalment, el conflicte es va vincular a la identitat indígena.

El 1988, la lluita ja era obertament per la independència. L’Exèrcit Revolucionari de Bougainville, format per indígenes desposseïts de les seves terres, s’enfrontava a l’exèrcit, que defensava la font d’ingressos principal de l’estat, i a milícies unionistes finançades pel govern. Fins i tot, va arribar a contractar forces de mercenaris de Sandline International que havien participat en la guerra civil de Sierra Leone.

Els acords de pau a Bougainville

El conflicte va degenerar en una guerra civil, amb vint mil morts (un 10% de la població) i el desplaçament de quinze mil persones a camps de refugiats i a les Illes Salomó. Es va acabar el 1997, gairebé deu anys més tard, i el 2001 es van signar uns acords de pau que incloïen una gran autonomia i un referèndum d’autodeterminació entre el 2015 i el 2020.

Les primeres eleccions autonòmiques van ser l’any 2005 i hi va ser elegit un dirigent independentista. El 2016, els governs de Bougainville i Papua Nova Guinea van arribar a un acord per a fer un referèndum. El 12 d’octubre de 2018 se’n va pactar la pregunta: ‘Esteu d’acord que Bougainville tingui: (1) Més Autonomia (2) Independència?’ El govern papú n’ha finançat els preparatius i Bertie Ahern, primer ministre de la República d’Irlanda entre 1997 i 2008, és el cap de la Comissió del Referèndum de Bougainville.

El vot favorable a la independència té molta força, però encara no és segur que això el converteixi en un estat independent. Segons els acords de pau, el parlament de Papua Nova Guinea ha de ratificar el resultat del referèndum, de manera que hi ha la possibilitat que l’acabi blocant o que allargui al màxim les negociacions posteriors. Una situació que podria fer retornar la violència a la zona.

Una altra qüestió clau és que la viabilitat econòmica d’un Bougainville independent no és pas clara. El president actual considera fonamental reobrir la mina de Panguna, que roman tancada d’ençà de la fi del conflicte armat tot i que enclou cinquanta mil milions de dòlars en coure i malgrat que cada intent de reobrir-la ha acabat sempre en avalots.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb