Les eleccions a les Corts Valencianes són d’una importància excepcional. Els governs del PP havien deixat el país eixut i trinxat, per la mala gestió, pel balafiament però sobretot per la corrupció i l’antivalencianisme, que paradoxalment emergia de les institucions representatives dels valencians.

En aquest context, la victòria del Pacte del Botànic fa quatre anys va ser un alleujament però també un reinici que havia esdevingut imprescindible. El PSOE, Compromís i Podem foren capaços d’articular un pacte, el pacte del Botànic, i un govern que ha endreçat els calaixos de la Generalitat, que ha mirat de revertir els pitjors mals, socials i polítics, originats les dècades passades i que, com acostuma a dir el president Puig, no fa passar vergonya als ciutadans.

La decisió de Ximo Puig de fer servir per primera vegada la capacitat de convocar eleccions a les Corts per fer-les coincidir amb les espanyoles va desfermar una gran polèmica. La reivindicació històrica del valencianisme perquè fos el president valencià qui les convocàs i no mecànicament l’estat pretenia precisament el resultat contrari. Però Puig va interpretar que per al seu partit –no per al govern– era més interessant d’unir-les a les espanyoles que no a les locals, en què Compromís és molt fort. I posà en risc el seu govern.

Aquest risc hi és, encara que totes les enquestes apunten a una victòria, fins i tot còmoda, d’una coalició de govern que podria ser de tres –fins ara Podem només donava suport parlamentari al bipartit. Però ningú no hauria de conformar-s’hi, amb això. L’explosió de la dreta en tres partits dibuixa una situació inèdita d’un abast difícil de calcular. Quant de vot ocult pot haver-hi per a formacions desacreditades com el PP o lletges com Vox és una incògnita que, per desgràcia, no hi ha manera de resoldre abans del recompte final. I llavors ja podria ser massa tard –com va passar a Andalusia.

Els ciutadans valencians tenim davant, doncs, un envit clarament identificable: impedir d’ací a dos diumenges el retorn de la dreta a les institucions i consolidar la recuperació aconseguida aquesta legislatura. Però, dit això, cal dir també que aquells valencians que no ens identifiquem nacionalment com a espanyols hem de començar a pensar que com a poble cal anar més enllà del Pacte del Botànic i encarar un projecte de regeneració valent que després de quatre anys d’un govern d’emergència pot començar a prendre forma a les institucions i al carrer.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb