“Els espanyols, sobretot els castellans, fan una impressió de solidesa política i de fermesa”, escriu Bladé i Desumvila des de l’exili l’any 1944. I tot seguit, deixa anar una afirmació d’una terrible clarividència: “Gent temible, sense ironia. Creuen i esperen amb bona o mala fe però creuen i esperen. Aquesta gent a les males ens guanyarà sempre”.

Artur Bladé i Desumvila

La publicació de les Memòries de l’exili mexicà (1942-1956), d’Artur Bladé i Desumvila, coincideix amb un  altre càstig de la vella i tràgica Espanya, una nova ració de presó i desterrament, de manera que el lector no s’enfronta només a un exercici d’arqueologia sentimental i pot rememorar els versos de Pere Quart: “…no em moriré d’enyorança/ ans d’enyorança viuré”. I l’enyorança és el gran tema del llibre, com ho és, de fet, del gruix de la literatura del gran escriptor ebrenc, que amb aquest nou llibre arriba al volum tretzè de la seva obra completa, publicada a Cossetània.

Podeu llegir l’article sencer aquest article de Xavier Vega a Núvol, el digital de cultura. 

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.