“Els espanyols, sobretot els castellans, fan una impressió de solidesa política i de fermesa”, escriu Bladé i Desumvila des de l’exili l’any 1944. I tot seguit, deixa anar una afirmació d’una terrible clarividència: “Gent temible, sense ironia. Creuen i esperen amb bona o mala fe però creuen i esperen. Aquesta gent a les males ens guanyarà sempre”.

Artur Bladé i Desumvila

La publicació de les Memòries de l’exili mexicà (1942-1956), d’Artur Bladé i Desumvila, coincideix amb un  altre càstig de la vella i tràgica Espanya, una nova ració de presó i desterrament, de manera que el lector no s’enfronta només a un exercici d’arqueologia sentimental i pot rememorar els versos de Pere Quart: “…no em moriré d’enyorança/ ans d’enyorança viuré”. I l’enyorança és el gran tema del llibre, com ho és, de fet, del gruix de la literatura del gran escriptor ebrenc, que amb aquest nou llibre arriba al volum tretzè de la seva obra completa, publicada a Cossetània.

Podeu llegir l’article sencer aquest article de Xavier Vega a Núvol, el digital de cultura. 

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb