Svetlana Tikhanovskaia

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

‘L’Estaca’ de Lluís Llach ha sonat una vegada i una altra durant la recent campanya electoral a Bielorússia, convertida en himne d’una oposició que per primera vegada veu possible la victòria electoral. El país més tancat i autoritari d’Europa sembla que podria fer el tomb aquest diumenge, perquè després de vint-i-sis anys al capdavant del país, Aleksandr Lukaixenko, de seixanta-cinc anys, té per primera vegada una contrincant formidable al seu davant: Svetlana Tikhanovskaia.

Tikhanovskaia és l’esposa d’un dels líders de l’oposició que Lukaixenko ha empresonat. Traductora d’anglès, de trenta-set anys, aquesta dona desconeguda pel gran públic fa tres mesos ha aconseguit d’unir la fragmentada oposició al voltant d’una candidatura que ha galvanitzat el país. I la prova més gran de la por que el president té de la seva campanya són els incidents d’aquestes darreres hores. Dimecres, el líder de campanya de Tikhanovskaia va ser arrestat per la policia i es va cancel·lar una reunió de suport a la candidatura, al·legant manca d’espais disponibles. La realitat és que el govern veu amb por les grans mobilitzacions que han tingut lloc i que han arribat a reunir fins a seixanta mil persones a un acte, una xifra mai vista a Bielorússia.

Lukaixenko va començar la campanya burlant-se ‘d’aquestes noietes’ en to despectiu, i l’ha acabada transformant-ne el discurs tradicional per intentar reaccionar a un fenomen que l’ha agafat per sorpresa. Ell, gran aliat de Rússia, ha començat de sobte a atacar els russos i a defensar la sobirania de Bielorússia. Té poca credibilitat al respecte, perquè ha estat sumís al Kremlin mentre ha retingut el poder i ha afavorit el rus sobre el bielorús, la llengua pròpia del país. De fet, l’oposició durant anys l’ha acusat d’intentar russificar el país per unir-lo a Rússia.

De sobte, però, tot ha canviat. Aquest divendres durant la inauguració a Ostrovets de la primera central nuclear bielorussa, Lukaixenko va fer mans i mànigues per amagar la dependència russa en la construcció i va dir, en canvi, que aquell era una pas endavant per a guanyar llibertat de moviments. En un país que va ser, amb Ucraïna, el més afectat per l’accident de Txornòbil, els analistes no es posen d’acord en si l’acte era una bona idea o no com a tancament de campanya.

Això, en realitat, importa poc. Tothom està convençut que hi haurà frau electoral, però la pregunta ara ja és de quin nivell haurà de ser i com d’escandalós. Perquè ningú no havia previst l’emergència de Tikhanovskaia. Emergència que, en bona part, és un error del règim. Després d’haver denegat dues candidatures de líders de l’oposició coneguts, es va autoritzar la seva, segurament perquè es pensava que això donaria una aparença democràtica a les eleccions, però sense amenaçar el poder del president. La sorpresa, però, ha estat majúscula. Tikhanovskaia feia anys havia abandonat la seva carrera i vivia completament dedicada al seu fill gran, nascut sord, però va acceptar de presentar-se a les eleccions pel seu marit Serguei, un destacat bloquista empresonat el mes de maig precisament per voler presentar-se a les eleccions.

Poc experta en política, el seu programa electoral és deliberadament curt. Només promet l’alliberament dels presos polítics, un referèndum constitucional i la celebració de noves eleccions lliures després, eleccions a les quals diu que no es vol presentar.

Si avui guanya a Lukaixenko, però, i encara més si guanya d’una manera tal que ni el frau més gran pugui tapar la victòria, no li serà senzill de complir la promesa. Perquè haurà aconseguit no tan sols de derrotar un dels líders més autoritaris d’Europa, el qui alguns anomenen ‘el darrer dels dictadors’, sinó també de retornar l’entusiasme i les ganes de viure al país. Una cosa que ja s’ha vist en la campanya i que molta gent, molts bielorussos, havien pensat que no passaria mai.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.