07.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 07.07.2026 - 21:41
The Washington Post · Mary Ilyushina
El president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, es troba obligat, com més va més, a fer malabarismes diplomàtics per no fer enfadar el seu aliat més directe, el president rus, Vladímir Putin, i no provocar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que ha amenaçat d’atacar instal·lacions militars i de seguretat russes a Bielorússia.
Lukaixenko, el dictador que ha governat amb mà de ferro la república postsoviètica de Bielorússia d’ençà del 1994, malda per evitar que el seu país sigui arrossegat a la guerra de Rússia a Ucraïna, tot i haver permès que Moscou emprés el seu el territori per envair Ucraïna l’any 2022. Darrerament, tanmateix, aquest exercici de funambulisme diplomàtic ha esdevingut ben difícil.
El mes passat, Lukaixenko rebé un ultimàtum de Zelenski perquè desactivés quatre repetidors situats a les regions bielorusses de Brest i Gomel, prop de la frontera amb Ucraïna, que fan d’amplificadors de senyal per als drons amb què Rússia ataca objectius a tot el país.
A final de juny, totes quatre estacions foren desconnectades, tal com denunciaren blocaires russos i confirmà posteriorment Zelenski, tot i el silenci de Minsk.
Pocs dies més tard, Lukaixenko volà a Rússia per a reunir-se a porta tancada amb Putin a Valdai, la residència on el president rus rarament acull convidats estrangers. La reunió fou inusualment hermètica: el govern rus no hi permeté l’entrada dels mitjans, i tampoc no emeté cap comunicat posterior, a tall de resum. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, es limità a dir que havia estat “una reunió informal”.
Bielorússia depèn en gran manera de l’ajuda econòmica i militar de Rússia, tot i que Lukaixenko ha fet intents esporàdics d’acostament a Occident.
Ucraïna i Bielorússia han mantingut relacions diplomàtiques d’ençà que va esclatar el conflicte, per molt que Rússia continuï emprant Bielorússia com a base d’operacions.
L’ultimàtum de Zelenski ha estat inusualment explícit. El president ucraïnès fixà un termini de set dies perquè el govern bielorús desactivés els repetidors i afirmà que, si Minsk ho continuava refusant, Kíiv s’encarregaria de destruir-los amb el vist-i-plau del seu veí o sense.
La setmana passada, Lukaixenko visità Pequín, on el president xinès, Xi Jinping, refermà l’aliança entre ambdós països i digué que la Xina donava suport a la sobirania nacional, la independència i la integritat territorial de Bielorússia.
Fa mesos que Kíiv adverteix que Moscou pretén que Minsk s’involucri més activament en la guerra d’Ucraïna, oimés en un moment en què les forces russes semblen tenir dificultats dures al camp de batalla.
Al maig, mentre Rússia i Bielorússia feien maniobres nuclears conjuntes i augmentava la tensió amb l’OTAN per les incursions dels drons russos en l’espai aeri europeu, Zelenski afirmà que Ucraïna estava disposada a prendre “mesures preventives” per a contenir possibles atacs al nord del país.
Els analistes descarten que l’exèrcit bielorús, feble i poc preparat, es pugui involucrar directament en el conflicte: l’augment de la pressió russa al govern Lukaixenko, expliquen, sembla més aviat un intent d’agreujar el conflicte i respondre a l’aïllament a què Ucraïna ha aconseguit de sotmetre la Crimea ocupada respecte de la resta de Rússia.
La península ucraïnesa, que Rússia envaí i annexionà il·legalment l’any 2014, ha esdevingut un centre clau per a l’exèrcit rus durant el transcurs del conflicte.
Però l’empitjorament de la situació de seguretat dins Rússia, incloent-hi la crisi de combustible desfermada pels atacs d’Ucraïna contra les refineries del país, ha suscitat especulacions i obre la possibilitat que el líder rus es decanti per alguna mena d’acció dràstica per a redreçar el rumb del conflicte.
“En una situació tan crítica com aquesta, jo no donaria prioritat a les ‘tres opcions nuclears’ –la mobilització total, l’ús d’armes nuclears, o la invasió dels estats bàltics–, sinó a opcions intermèdies, com ara atacs de precisió contra objectius vinculats a la indústria armamentística ucraïnesa arreu d’Europa”, diu Vladímir Pastúkhov, politòleg rus i investigador honorari del University College de Londres.
Un diplomàtic europeu, que accedeix a parlar anònimament amb The Washington Post, per a tractar amb franquesa d’informació delicada, assenyala que Bielorússia ofereix dos grans atractius a Rússia: exercir com a base d’operacions des d’on atacar rutes logístiques en territori ucraïnès i servir com a enllaç amb Suwałki, la ciutat del nord-est de Polònia que es troba entre l’enclavament rus de Kaliningrad i Bielorússia. El corredor de Suwałki és l’única via terrestre que connecta els tres estats bàltics –Estònia, Letònia i Lituània– amb la resta d’Europa.
“És força difícil de guanyar aquesta guerra sense interrompre les rutes logístiques que fan arribar els béns i recursos de la resta d’Occident a Ucraïna”, explica el diplomàtic. “Des de Bielorússia, [Rússia] podria atacar les rutes logístiques [d’Ucraïna] tal com ho ha fet al Donbàs: amb drons barats i produïts en massa, d’una banda, i amb artilleria, de l’altra.”
Ara per ara, Zelenski sembla haver guanyat el torcebraç: Lukaixenko ha desactivat els repetidors, i fins i tot s’ha disculpat –si bé amb poca convicció– per haver insultat el seu homòleg ucraïnès temps enrere. Alhora, ha dit que Zelenski hauria de ser més prudent i evitar de “provocar” Bielorússia. “Que no es preocupi per una possible acció militar bielorussa”, digué Lukaixenko, que qualificà Zelenski –que saltà a la fama com a còmic i actor– de “jove i inexpert” i insistí que no era un militar.
Dilluns, Lukaixenko remarcà que l’exèrcit bielorús no intervindria en territori ucraïnès, en unes declaracions que molts analistes interpretaren com un intent de calmar la por de Kíiv sobre una possible entrada de Minsk en el conflicte.
Adreçant-se a una audiència d’oficials i graduats militars, Lukaixenko afirmà: “Insisteixo una volta més, benvolguts camarades, que ningú no us enviarà a aquest bany de sang. No necessitem la guerra. És lamentable que hi hagi una guerra a Ucraïna. Som partidaris de resoldre els afers diplomàtics amb mitjans pacífics.”
La influència de la Xina ha estat clau. De portes enfora, Pequín sempre ha mantingut una posició de neutralitat estricta en el conflicte; de portes endins, tanmateix, ha estat tot un salvavides polític i financer tant per a Rússia com per a Bielorússia, cosa que li ha conferit una gran influència sobre ambdós països.
Pequín té un interès econòmic en l’estabilitat del règim bielorús. Tot i que la majoria d’exportacions xineses arriben a Europa per mar, entre un 3% i un 5% hi arriba travessant Bielorússia, cosa que la converteix en una porta d’entrada clau per al comerç internacional xinès.
“Més enllà de la lleialtat del règim [bielorús] a Pequín, la Xina té un interès especial a garantir la seguretat del corredor bielorús”, diu Artem Shraybman, expert en política bielorussa i membre del Carnegie Russia-Eurasia. “Però tampoc no exageraria la disposició de la Xina a defensar la sobirania de Bielorússia en cas de crisi”, afegeix Shraybman. “No veig que la Xina tingui cap interès especial a salvar Lukaixenko de Putin.”
L’acostament diplomàtic de Bielorússia a Washington és un altre factor que impedeix que el país sigui arrossegat a contracor a la guerra. Al març, Lukaixenko ordenà l’alliberament de 250 presos polítics en canvi que Washington aixequés les sancions imposades al Ministeri d’Hisenda, dos bancs estatals i un grup de grans productors de potassa. L’acord fou anunciat després d’unes quantes reunions amb John Cole, enviat especial dels Estats Units al país.
El govern Trump ha mantingut una relació molt més intensa amb Lukaixenko que no pas el govern Biden, cosa que ha ajudat a reduir l’aïllament internacional a què s’enfronta el país.
“Lukaixenko entén que l’entrada de Bielorússia en el conflicte complicaria enormement el diàleg amb Occident, i especialment amb els Estats Units, sobre qüestions com ara l’aixecament de les sancions”, diu Shraybman. “Aquest és un altre argument en contra d’entrar en el conflicte. Però no és el principal: en clau interna hi ha moltes consideracions en joc, incloent-hi la supervivència del règim i l’estabilitat de l’economia del país, afegida a la por de Lukaixenko de ser assassinat per Ucraïna.”
La Casa Blanca també considera Lukaixenko com un possible enllaç amb Putin en cas que es reprenguin les negociacions de pau entre Rússia i Ucraïna.
Catherine Belton i Natalia Abbakumova han contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
