La bicicleta elèctrica, un mitjà de transport en creixement

  • Fem un repàs de la normativa, la tecnologia i els models més atractius

VilaWeb
Marc Belzunces
10.08.2019 - 21:50

Tot i que al nostre país no acaba d’enlairar-se, l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà és important a moltes ciutats europees. Especialment als Països Baixos i Dinamarca, que en són capdavanters mundials i amb dècades d’experiència en l’ús. Tanmateix, aquests últims anys el sector de la bicicleta ha canviat de manera significativa. L’electrificació de la mobilitat personal no solament ha fet esclatar l’ús dels patinets; també ha afectat el capdavanter, fins ara, del transport urbà alternatiu i no contaminant. Les elèctriques són el segment que més creix dins la indústria de la bicicleta, mentre que les vendes de les tradicionals s’han estancat. Als avantatges generals d’anar amb bici –com ara per a la salut, el gaudiment del trajecte o el fet de preveure’n la durada– amb les elèctriques s’afegeix la comoditat de no haver de fer un gran esforç alhora que permet de fer exercici en unes societats cada vegada més sedentàries. A continuació fem una repassada dels models més interessants. Si el trajecte cap a la feina fa pujada, ara ja no hi ha excusa per a no anar-hi amb bicicleta.

Normativa i tecnologia

A l’hora de comprar una bicicleta elèctrica hem d’informar-nos bé de les característiques tècniques, car la normativa europea que les regula hi assigna diverses categories i ens podrien acabar multant. S’entenen com a bicicleta elèctrica els models de pedalada assistida, que corresponen a la categoria d’EPAC, per les sigles en anglès (Electronically Power Assisted Cycles). Han d’anar equipades amb un motor elèctric d’una potència que no ha de superar els 250 W i que s’ha de desconnectar una vegada assolits els 25 km/h. Per superar aquesta velocitat haurem de pedalar sense cap ajuda. En tot cas, anem a la velocitat a què anem, el motor no pot funcionar si no pedalem. La funció del motor és assistir la pedalada, no pas substituir-la. Si compleixen aquestes característiques, no cal que siguin homologades ni matricular-les per circular-hi. Tampoc cal una assegurança ni dur casc, tot i que és molt recomanable. Legalment té les mateixes obligacions que una bicicleta tradicional.

Per contra, si comprem un model que té forma de bicicleta però que disposa d’un motor que funciona sense pedalar o supera els 250 W de potència o els 25 km/h en mode elèctric, entra dins la categoria europea L1e, la dels ciclomotors. En aquest cas, els models han d’estar homologats i matriculats. A més, haurem de disposar d’un permís de circulació de ciclomotor o superior i d’una assegurança obligatòria. L’ús del casc també és obligat en aquesta categoria, com també passar la ITV. Cal parar atenció, perquè només cal que superi una d’aquestes característiques perquè sigui considerat un ciclomotor. Així doncs, podríem adquirir un model amb un motor que no funcionés sense pedalar ni per damunt els 25 km/h, però si supera la potència de 250W, entraria dins la categoria L1e. A causa de l’electrificació del transport, visualment cada vegada és més difús el límit entre què és una bicicleta i què és una moto, amb molts models híbrids. Però d’un punt de vista de característiques tècniques, la normativa és clara.

Quant a la tecnologia, hi ha dos tipus de motors per a bicicletes elèctriques. El primer que va aparèixer són els que van a l’eix de la roda. Tenen l’avantatge que no cal fer cap modificació especial a la bicicleta –si més no pel motor—i són més barats. Utilitzat per multitud de marques de tot el món, el més famós ha estat la Copenhagen Wheel. Dissenyada pel MIT nord-americà el 2009, finalment va ser posada a la venda durant el 2017. Permet de transformar en elèctrica qualsevol bicicleta. Només cal canviar la roda del darrere i substituir-la per la Copenhagen Wheel, que incorpora un motor, la bateria i diversos sensors. Amb el mateix principi –transformar una bicicleta estàndard– podem trobar més equips de conversió. Però cal tenir present que augmentem considerablement el pes de la bicicleta i que el comportament pot variar. Especialment cal parar atenció als frens, que han de ser prou potents.

Tanmateix, la indústria de la bicicleta elèctrica adopta cada vegada més els motors que van a l’eix dels pedals. Són més cars, però l’avantatge és que actuen directament sobre la peça en què fem força, és més eficient i té una capacitat de regulació superior. A més, baixa el centre de gravetat i millora el comportament dinàmic, que empitjora quan el motor és a la roda. L’inconvenient és que cal dissenyar-ne el quadre específicament, car el motor hi va incorporat. Els fabricants principals d’aquests motors són les japoneses Shimano i Yamaha, a més de l’alemanya Bosch. Típicament, a més del motor, incorporen les bateries, el comptaquilòmetres, aplicacions per a mòbil i gestors electrònics normalment amb tres nivells de prestacions (modes eco, normal i per a grans pendents). Al voltant d’aquests motors i les seves plataformes, les marques de bicicletes principals construeixen els seus models elèctrics, que, atès l’augment de pes per la propulsió elèctrica, tenen quadres més robusts, rodes més amples i millors frens.

Bicicletes plegables

Les bicicletes plegables urbanes tenen un gran èxit al nostre país, a diferència dels altres indrets d’Europa. El motiu principal n’és la seguretat, però també la comoditat de combinar-la amb el transport públic. L’estrella en aquest segment ha estat la Xiaomi Qicycle. La marca xinesa no ha fet únicament el patinet elèctric de referència, sinó que ha aconseguit això mateix en el sector de la bicicleta. Amb un preu d’uns 1.000 €, la part que en ressalta més és que porta la bateria incorporada al quadre i que la relació qualitat-preu és excel·lent. Pesa només 14,5 kg i té un motor de 250 W amb una autonomia de 45 quilòmetres. L’inconvenient principal és que incorpora el motor a la roda del davant i que la qualitat dels components no és de les millors del mercat.

El model Monza, de la catalana Legend.

Si tractem bicicletes plegables urbanes, cal parlar de l’anglesa Brompton. Tot i que és una marca superior, els models tradicionals són capdavanters en ciutats com ara Barcelona. El plegament característic impossibilita, ara per ara, que incorpori un motor a l’eix del pedal, per la qual cosa han hagut de situar-lo, també, a la roda del davant –desenvolupat pels enginyers de l’equip de Fórmula 1 Williams. Això, el preu elevat (a partir de 2.995 €) i el fet que la bateria se situï en una bossa llevadissa que impedeix l’ús de les tradicionals n’han estat les crítiques principals. Més enllà d’això, és una bicicleta de gran qualitat específicament dissenyada per a l’entorn urbà. El quadre és d’acer, en compte del típic d’alumini del sector, perquè argumenten que en bicicletes plegables l’alumini és poc rígid i pot trencar-se. Pesa uns 17 kg i té una autonomia que pot arribar a 70 quilòmetres. A més, té el millor plegament del mercat i complements específics que faciliten molt l’ús combinat amb el transport públic.

La californiana Dahon és una de les altres marques de referència en el sector de les bicicletes plegables. No disposa d’un plegament tan bo com les Brompton, però en canvi té un preu més assequible i una bona qualitat. Com no podia ser de cap altra manera, disposen d’un model elèctric, l’Ikon. Adopta un disseny tradicional, amb la bateria al portaobjectes del darrere i el motor a la roda del davant. Amb un preu d’uns 1.700 €, és pesada (21 kg). El motor és de 250 W i té una autonomia d’uns 60 km. Finalment, en el segment baix de preus, una de les altres marques d’èxit al nostre país és Decathlon. Disposa d’un model elèctric per un preu molt econòmic, 700 €. Tot i que l’autonomia és molt limitada (35 km en el mode eco), la bateria és integrada dins el quadre. Solen ser bicicletes pràctiques i barates, però d’una qualitat molt justa. Generalment els models de la marca francesa serveixen per a entrar en la mobilitat urbana amb bicicleta i, una volta comprovada la utilitat, els usuaris tendeixen a adquirir models de qualitat superior.

Al mercat trobarem molts més models. Per exemple, la taiwanesa Tern disposa de models (a partir d’uns 3.000 €) amb el motor a l’eix del pedal, excepcional en el segment plegable per la manca d’espai. O la catalana Legend, que amb el seu model Monza (a partir de 1.300 €) combina un plegament simple amb una bateria integrada al quadre i frens de disc. A l’hora de comprar una bicicleta plegable elèctrica, en general cal considerar si són prou pràctics el plegament, el pes, la qualitat dels components i especialment el quadre, car la rigidesa és important en aquestes bicicletes. També la marca del motor i la possibilitat d’adquirir una nova bateria en el futur per canviar-la un cop s’exhaureixi (típicament duren entre 300 cicles de càrrega-descàrrega i 500).

Bicicletes estàndards i de transport

En els models tradicionals, amb rodes de mida estàndard i no plegables, hi ha una gran varietat de marques. A diferència de les plegables, no hi ha tantes limitacions d’espai i pes, i els quadres poden oferir més rigidesa. En general, és en aquest segment on s’opta en massa pels motors incorporats a l’eix dels pedals. Una de les marques que més èxits tenen últimament al nostre país és la basca Orbea. Amb el seu model més assequible, l’Optima Asphalt (a partir de 1.800 €) som davant un model que, a primer cop d’ull, passaria per no elèctric. En les versions més econòmiques opten per un motor a l’eix de la roda del darrere, però en la resta els bascs han incorporat motors de la marca Bosch a l’eix del pedal.

El model Optima Asphalt, de la basca Orbea.

Més enllà d’Europa, les marques nord-americanes Trek i Specialized són conegudes per la qualitat i perquè disposen de models amb geometries específiques per a dones. La primera té una gran varietat de models, amb dissenys tradicionals, a partir de 2.000 €. Opta per motors Bosch i bateries en diverses configuracions: integrades o adossades al quadre o bé adossades al portacàrregues del darrere. Specialized, al seu torn, és coneguda pels models Turbo, de grans prestacions però de geometries poc urbanes. Amb preus a partir de 2.400 €, tenen integrat tot el sistema elèctric (motor i bateries) dins el quadre, una opció de disseny perseguida per totes les marques amb l’objectiu de minimitzar les diferències visuals amb els models tradicionals sense motor. A diferència de les altres, Specialized desenvolupa els seus motors. Amb preus més assequibles, hem de tornar a la catalana Legend i el seu model Milano. A partir de 1.600 €, porta un motor a la roda del darrere i la bateria integrada, amb una geometria clàssica urbana. En el segment baix, a partir de 1.200 €, trobem la francesa Neomouv i la catalana Moma. De fabricació europea i de qualitat més alta, trobem els alemanys de Kalkhoff i Winora i els francesos de Lapierre.

Bakfiets, la referència holandesa en les bicicletes de càrrega.

Per últim, si hi ha cap segment on tingui més sentit l’electrificació, és el de les bicicletes de càrrega. Sigui les que fan servir les famílies amb fills o els negocis de repartiment. Dels Països Baixos, el país europeu amb més tradició de la bicicleta urbana juntament amb Dinamarca, ens arriben les Bakfiets, possiblement la marca més coneguda d’aquest sots-segment tan especialitzat. Amb preus a partir dels 3.000 €, són unes bicicletes de gran polivalència (amb dues rodes o tres), sigui per a dur els fills petits a escola, transportar la compra setmanal o fer el repartiment del nostre negoci. Sense abandonar el país de les tulipes, trobem les Urban Arrow, amb una qualitat una mica superior (i preu, a partir de 4.400 €) i geometries semblants. Els alemanys Riese&Müller també són una de les marques superiors de referència, com també les Tern.

El paper de les botigues

Les bicicletes elèctriques són un sector que a Europa creix a un ritme de dos i tres dígits cada any. A banda les marques tradicionals, existeixen multituds de models de qualitat i procedència diversa. Atès que parlem d’uns preus considerables, a l’hora de comprar-ne una cal informar-se bé. Per això, a banda cercar informació per internet, la millor opció és visitar les botigues que tinguem més a prop, especialment les especialitzades en els models elèctrics. Allà ens poden orientar cap al més indicat en funció de les nostres necessitats i trajecte diaris. Generalment, a més, tindrem la possibilitat de provar-les abans d’adquirir-les. Tampoc no n’hem d’oblidar el manteniment. A banda la revisió tradicional anual de qualsevol bicicleta (estat general, especialment el de la cadena i el canvi de fundes i cables de frens), cal el manteniment específic del motor i la revisió de l’estat de la bateria. El sector es va reciclant de pressa arran del canvi de paradigma de passar de components estrictament mecànics a electrònics.

Les ciutats cerquen models de mobilitat compatibles amb el medi ambient, la nostra salut i l’espai disponible. Les bicicletes elèctriques seran, sens dubte, un dels elements centrals en aquesta nova mobilitat.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any