11.07.2026 - 21:40
|
Actualització: 12.07.2026 - 07:40
Taoufik Cheddadi el Harrak. Aquest és el nom que aquests dies ha tornat a circular arran de la crítica de Sílvia Orriols al Parlament de Catalunya, dient que la Generalitat ha organitzat un curs en castellà dedicat als mestres catalans titulat “L’islam i el món àrab”. Un curs que ha de servir perquè els mestres aprenguin què és l’islam. Aquest curs l’imparteix un ex-imam de Badalona, ara sociòleg i divulgador de l’islam: Taoufik Cheddadi el Harrak. Salvador Illa en va defensar la contractació (minut 2).
Orriols, i els de la seva corda, el pinten com un fanàtic islamista detingut dues vegades en operacions antiterroristes. Però la veritat és que en totes dues ocasions va ser deixat en llibertat, i no seré jo qui posi la mà al foc per les operacions policíaques. Més d’un innocent hem vist entre barrots. L’home ha participat en xerrades al CCCB i, escoltant-lo, t’adones que és capaç de fer autocrítica i que condemna “els lamentables atacs terroristes d’Atocha” (minut 13:50). Això és així. I presentar-lo vinculat al terrorisme és la típica trampa de basar-se en mitges veritats per a explicar mentides.
Dit això, quan l’escoltes, veus que té una idea de l’islam que, tot i les dosis d’autocrítica, és tan idealitzada, tan romàntica, que sembla que no pugui ser. Si deixem que el debat sigui entre Orriols i Cheddadi el Harrak, els ateus, laics i partidaris de societats lliures ens quedarem sense veu. Preferiria mil vegades –i aquest és un crit d’ajuda– que el debat amb Cheddadi, i sobre les classes als instituts, no el fes Orriols, sinó que el fessin catalans amb origen als països musulmans i amb una visió sobre l’islam molt més crítica que no pas la que té ella. I amb molt més coneixement de causa que la resta de nosaltres. Necessitem, en resum, posar a la palestra moltes més Najat El Hachmi, que ha estat capaç de criticar, a la vegada, Aliança Catalana i un islam castrador que l’ha marginat com a dona. Les dues coses són possibles.
Per a conèixer millor aquest home, m’he mirat sencer un debat a YouTube entre Taoufik Cheddadi el Harrak i dos joves musulmans sobre si l’islam és feminista o no. Si parlem de feminisme i islam, m’hi ha faltat una dona. La mateixa Najat no hauria estat malament. Així i tot, el debat és interessant de veure perquè veus tres cares de l’islam. Veus que el jove 1 se’n va molt cap a la dreta (però molt), el jove 2 és molt autocrític (però molt), i les idees de Taoufik Cheddadi, l’home que respon, queden, crec, ben explicades. Per als qui vulgueu un article curt, acabeu-lo aquí. Per a la resta, us deixo un resum llarg d’aquest vídeo d’ací:
Jove 1. La pregunta és fàcil: l’islam és feminista?
Què és islam i què és feminista?
Jove 1. No hi ha cap dubte que, segons la tradició islàmica, l’home és el dirigent de la família i la dona és qui té cura de la llar, educa els fills i dóna suport al marit. Què hem de dir sobre això?
Depèn del que entenem per feminisme. Si per a aconseguir els seus drets, la dona ha d’estar contra l’home… En un vaixell, quants pilots hi ha d’haver? Això és contrari al feminisme? El concepte de feminisme sorgit del context occidental no el podem extrapolar a l’Amèrica Llatina, a l’Índia o al Marroc. Jo no sóc menor d’edat perquè Occident m’hagi de dictar com he de viure, com he de formar una família o quins valors he de tenir. Al contrari. Quan parlava amb els meus amics intel·lectuals i periodistes, em deien: “Vosaltres, els musulmans, si no feu les tres erres, no millorareu, no progressareu i no canviareu.” I quines són les tres erres? “Heu de fer el Renaixement, com el vam fer nosaltres, Occident. Heu de fer la revolució industrial. I heu de fer la reforma religiosa. Tres erres.” Senyors, això va funcionar en el vostre context. Nosaltres no hem tingut inconvenients amb la religió. Per què hem de crear un Martí Luter i fer una reforma?
Jove 2. Bé, per a concretar una mica, Taoufik, tu has dit que l’islam és feminista i has parlat d’igualtat.
He dit “feminista” per seguir-li el joc.
Jove 2. Aleshores, què diries a la gent que pregunta: “D’acord, si és tan feminista, per què hi ha masclisme?”
Hi ha tradicions i costums nefasts que els mateixos musulmans han mantingut. I em dol més quan han emigrat a Occident i han portat aquestes tradicions amb ells. Això ho hem de canviar entre tots. Lamentablement, avui cometem coses contra les quals l’islam ja va lluitar fa molts anys. Per exemple, abans de l’islam, la dona no tenia dret de l’herència. Ara, en alguns països i àrees rurals, els nois es queden amb la part que correspon a les noies, malgrat que tots són musulmans. Aleshores, què n’hem de culpar? L’islam, les tradicions o la manera d’interpretar-lo? Ho hem de canviar. No ho podem comparar. A més, les xifres de maltractament dels països amb presència o majoria musulmana no arriben a les que tenim aquí a Occident. És una xacra internacional contra la qual hem de lluitar entre tots. No hem de posar-hi etiquetes islàmiques o no islàmiques.
Jove 2. No es tracta tant de com ens veu la gent de fora, sinó de com nosaltres mateixos veiem la nostra comunitat. És cert que moltes germanes es queixen que, de vegades, amb pretexts islàmics, no se’ls ofereixen espais dignes a les mesquites. Com podem treballar aquesta mena de qüestions?
Hi ha països que han desenvolupat una interpretació molt més rígida de l’islam, però això no té res a veure amb l’islam mateix. Una vegada vaig anar a una mesquita aquí a l’estat espanyol i vaig preguntar: “Germans, també hi ha dones?” I em va respondre: “Si no hi cabem ni els homes, com vols que hi vinguin les dones?” Això ho deia el responsable d’una mesquita. Són coses que sofrim i que fan mal. Hem de canviar aquestes mentalitats. L’islam no té res a veure amb això. Una altra vegada em van convidar a fer una xerrada en una altra mesquita. Em van dir: “Taoufik, vine a fer una xerrada per a dones.” Vaig arribar a la mesquita, em vaig asseure a la taula i després van posar una cortina davant meu. Em vaig quedar parat: “Has de fer la xerrada.” “Darrere de la cortina? Per què?” Ells pensaven que això era islàmic. Entenc que aquesta gent actuava de bona fe, però ho hem de canviar (…) Jo sempre dic: “Què és l’islam? Tot allò que és científic, tot allò que és racional, tot allò que és real i tot allò que constitueix una maslaha, és a dir, que és beneficiós.”
Jove 1. Si algú pensa que l’islam és feminista en el sentit occidental del terme, quedarà francament decebut. Si per masclisme entens arrogància de gènere, l’islam no és masclista. Si per masclisme entens que l’home és el dirigent, aleshores sí, l’islam és masclista. I tant ens fa aquestes etiquetes de “feminista” o “masclista”. Com has dit tu, l’islam és l’islam. Si t’agrada, benvingut. I, si no t’agrada: “Vosaltres teniu la vostra religió i jo tinc la meva.”
Jove 2. També voldria afegir que això no elimina la necessitat de fer una autocrítica interna dins la comunitat. També és important que lluitem per l’espai de les nostres germanes, de la mateixa manera que lluitem pel nostre propi espai. Això em recorda una conversa que vaig tenir amb el meu pare. Parlàvem de les dones de França que anaven a la universitat i que, amb la nova llei, van ser obligades a treure’s el hijab. Hi havia gent que deia: “Doncs que no vagin a estudiar.” Però jo deia: “A veure, què causarà un mal més gran a la nostra comunitat: que les nostres dones no estudiïn o que es treguin el hijab dins la universitat?” Ens estem fent mal a nosaltres mateixos i ens estem tirant pedres contra la nostra pròpia teulada.
[…] Les dones d’Occident han sofert coses que potser les dones del món musulmà no han sofert. En uns altres casos, potser n’han sofert de pitjors. Occident va tenir una mala experiència amb l’Església? Sí. Nosaltres, no. Al contrari. Nosaltres vam progressar gràcies a la religió. La religió mai no va ser un inconvenient al món àrab. Abans de l’islam, quin paper tenien els àrabs al món? Pràcticament no existien. Amb l’islam vam arribar fins on vam arribar […]
Jove 1. Jo crec que la solució és, evidentment, un déu que no mor. Ells ja van matar un déu, un déu que mor. Nosaltres tenim un Déu que no mor. I crec que aquest Déu ja no pot ser el del cristianisme perquè, després de la Il·lustració, Occident va rebre un cop molt fort quan va descobrir tot allò que se li havia ocultat, les mentides de l’Església, les contradiccions que trobem a la Bíblia, la teologia cristiana, el problema lògic de la Trinitat i més qüestions. Crec que tot això va donar un cop definitiu al cristianisme, del qual no veig que se’n pugui recuperar mai. No vull allargar-me més. Dono la paraula al meu germà.
Jove 2. Que ens busquem enemics?
Jove 1. No vull buscar-me enemics. Tot això ho diem des d’un punt de vista acadèmic. El càmera que hi ha darrere és cristià. Tot el meu respecte als nostres germans cristians. Són simplement idees.
Musulmans parlant entre ells. Molt més enriquidor que una baralla entre ells i Sílvia Orriols. I molt més il·luminador, la veritat. Se’ls coneix pel que diuen directament, no pel que diuen que diuen. Escoltem-los, com a mínim. Tant el que ens agrada com el que no, dit per un home que reivindica un estat espanyol musulmà, i un islamisme feminista no occidental. El debat hi és, no el reduïm a terrorisme, si us plau. I posem Najat a debatre, si us plau, us ho demano.
Qué viva España… pic.twitter.com/8zyGdDvD0X
— Taoufik Cheddadi (@TCheddadi) June 21, 2026