Benet Salellas, diputat de la CUP (fotografia d'Albert Salamé).

La decisió de suspendre la declaració d’independència dimarts al parlament ha obert un període d’incertesa i de dubtes –també d’interpretacions i relats contradictoris– que el sobiranisme espera encarrilar a principi de la setmana vinent. Una de les veus més crítiques amb la decisió del govern de deixar en suspens la declaració per facilitar el diàleg és la de la CUP. Benet Salellas és un dels diputats dels anticapitalistes que ha participat en les reunions decisives i els preparatius parlamentaris d’aquest moment fundacional. Parlem amb ell d’aquest moment tan delicat i amb equilibris que són més complicats que no semblen. Salellas demana que la suspensió desaparegui abans que l’estat espanyol no apliqui l’article 155 de la constitució. També valora les posicions de la comunitat internacional i les solucions per a encarar les setmanes que vénen.

—El temps va a favor dels independentistes o en contra?
—Jo crec que ens va en contra. Nosaltres érem partidaris de fer l’acte de proclamació i de ruptura l’endemà de la vaga general. Com que aquest procés, i especialment el moment actual, és un debat de poder, cal posar el poder de la gent mobilitzada davant el poder coercitiu de l’estat espanyol. Com més a prop siguem de la mobilització de la vaga general i, sobretot, de l’acte democràtic del referèndum, millor. Com més ho endarrerim, el poder establert tindrà més capacitat de desplegar els seus instruments per a consolidar l’estratègia de la por. Que és l’única carta que juguen.

 

—Més enllà de la mobilització, cal també demostrar un poder institucional per a ser un estat. Estem en condicions d’exercir aquest poder?
—El 3 d’octubre és la demostració que això és possible. Una altra cosa és que cal posar unes eines. Evidentment, la ciutadania mobilitzada és una força molt potent, però hi ha d’haver una canalització institucional. La pregunta que cal fer és què ha preparat el govern per fer efectiva la independència durant aquests mesos i anys que es parlava de les famoses estructures d’estat. I tenir clar que hi pot haver una lògica gradual que vagi consolidant l’efectivitat de la nova república.

—Cal posar una data d’aixecar la suspensió de la declaració d’independència, com un compte enrere que posi la pressió internacional al govern espanyol?
—Juncker ho va dir ahir: és una situació en què hi ha un interlocutor que vol parlar i un altre que ni tan sols vol seure a la taula. La resposta al gest de Puigdemont de dimarts a favor del diàleg va tenir resposta en menys de vint-i-quatre hores en forma d’activació del 155. I posant un termini al president perquè respongui. Què més hem d’esperar per constatar que l’estat espanyol no vol dialogar ni parlar de res que tingui a veure amb el dret d’autodeterminació?

—Aquesta situació no legitima la part catalana davant de la comunitat internacional?
—És cert que ara la comunitat internacional ha posat la mirada a Catalunya. Hem entrat en l’agenda internacional. I això, per a un poble com nosaltres, sense un estat darrere, és molt positiu i molt important. Ara, si no fem l’acte de ruptura i la proclamació republicana ràpidament, aquest taulell internacional es resoldrà a favor de l’statu quo. En definitiva, la comunitat internacional vol tenir com menys problemes possibles. Si nosaltres no apuntalem el conflicte, la comunitat internacional estarà encantada amb el manteniment indefinit de l’statu quo. En aquest sentit, el temps ens va una mica en contra. Quan hàgim proclamat la república catalana, aleshores entrarem en un altre escenari i els ritmes seran diferents.

—És important que la ruptura es faci abans del 155 o després?
—Jo penso que sí. La proclamació de la república ha d’anar acompanyada d’unes mesures que la facin efectiva. No es tracta tant de fer grans declaracions, sinó d’explicar quin és el calendari i quins paquets de mesures s’han d’implementar des del primer moment. És interessant que la república existeixi abans de l’aplicació del 155 perquè nosaltres puguem veure què passa a la república sense el 155 i què hi passa un cop aplicat.

—Podeu comprendre que el govern faci el gest que li demana la comunitat internacional, de la qual s’espera que acabi reconeixent la república?
—Sí, però hi ha una lògica de sobirania que no es pot oblidar. Vam fer un referèndum l’1 d’octubre i el vam guanyar. I això no pot quedar en suspens. El referèndum té una conseqüència immediata. L’ha de tenir. I és la proclamació de la república per a situar-nos com un estat més en la comunitat internacional. Aquestes mediacions que comencen posant condicions em semblen molt sospitoses. I si es tramiten en despatxos, no s’expliquen públicament, no tenen un termini, ni un programa transparent, hi ha el risc que el poble sigui traït. I això no estem disposats a permetre-ho.

—Parlant de despatxos, en quin moment vau saber que es faria això que es va fer dimarts?
—Ho vam saber en una reunió al parlament de quatre a cinc de la tarda.

—Just abans del ple? I s’havia acordat una altra cosa prèviament?
—Hem de tenir clar que malauradament des de fa mesos, des que vam aprovar el pressupost, la nostra capacitat d’incidència política al govern ha estat cada vegada més petita. Es va crear un equip de treball en què hi havia el govern, els partits del govern, alguns assessors col·locats per aquests partits i les entitats ANC i Òmnium. Però no hi havia la CUP.

—Per voluntat pròpia o d’ells?
—Per voluntat d’aquest espai del govern. I això va ser acceptat per tots els actors que en formaven part. Per tant, això demostra que hi ha hagut una voluntat deliberada de tenir la CUP al marge. Això és així a l’hora de definir l’estratègia. Com que som socis parlamentaris i formem part del moviment independentista, hi ha hagut algunes trobades per explicar-nos quina era la seva estratègia. No eren reunions per a consensuar cap estratègia, sinó per comunicar-nos-la i prou. En aquestes reunions, mai no hi va haver el plantejament que finalment es va fer dimarts al parlament. Sí que ens havien explicat que hi podia haver una declaració amb una proposta d’ajornament dels efectes. Sempre es parlava de dues o tres setmanes. Nosaltres ja vam dir que no compartíem aquesta idea. Dimarts, ens vam trobar que no solament hi havia l’ajornament, sinó que ni tan sols hi havia declaració. Tot això ha estat molt mal gestionat en relació amb nosaltres.

—Quines eines de pressió té la CUP ara? Sense la força de condicionar l’aprovació del pressupost, teniu alguna eina?
—Vull pensar que sí.

—Retirar els diputats del parlament?
—Sí. Hi ha una incidència que podem tenir en l’àmbit institucional parlamentari. L’avís que vam fer l’altre dia que no continuaríem fent activitat parlamentària ordinària és prou clar. El moment actual demana de resoldre la qüestió de proclamar la república i posar-la en marxa. Tota la resta ha de quedar al marge. Som un actor més, com tants altres, però tenim la nostra força mobilitzadora al carrer i amb una presència destacable als ajuntaments. Quatre-cents regidors al Principat no són pocs. No tenim hegemonia, però la nostra gent és molt activa a l’hora de mobilitzar i fer propostes. I tenim coses a dir sobre la resposta a l’aplicació del 155 i sobre com mantindrem la vigència de les nostres institucions. La CUP té molt a dir.

—Quin és el nivell de confiança de la CUP amb Puigdemont?
—Això va molt per cases. No puc respondre com si tingués una bola de vidre. I no la tinc. He de jutjar pels fets i per les decisions que s’han pres. I la decisió de dimarts fou una decisió unilateral del president. I nosaltres ni l’avalem, ni la coneixíem, ni ens sembla encertada. I cal atendre els condicionants que porten a aquesta decisió. Al cap i a la fi, Carles Puigdemont rep pressions de totes bandes. Em preocupa si aconseguim desactivar aquestes pressions amb els dos milions de vots que hem posat damunt la taula. Fins al dia 10, Puigdemont havia estat un exemple de fermesa i determinació política que no cedia al xantatge del poder econòmic i d’un determinat poder polític. Però dimarts va cedir a les pressions d’aquests interessos. La nostra confiança venia determinada molt per aquesta capacitat de mantenir-se ferm.

—Persones conegudes de la CUP s’han demanat des de dimarts a les xarxes on és ERC. Trobeu a faltar que els republicans defensin posicions com la vostra?
—El meu interlocutor polític és Junts pel Sí. És amb qui negociem. No existeix bilateralitat entre els partits de Junts pel Sí i nosaltres. Per tant, suposo que allò que fa ERC ho fa en el marc de Junts pel Sí. En qualsevol cas, el dia que hagi de passar comptes, ho haurà de fer atenent a aquest marc, que és pel qual ha treballat.

—Quina ha de ser la resposta al 155? Aquest article pot portar a dissoldre el parlament i convocar eleccions?
—Hi ha una solució que rau en la dignitat que de manera col·lectiva es va expressar l’1 d’octubre. Aquell dia i els dies anteriors al referèndum i els dies posteriors ens donen les claus de com s’ha de resoldre tot el que vingui. Nosaltres no acceptarem que el parlament espanyol dissolgui el Parlament de Catalunya i ens digui quan hem de fer les eleccions. Tampoc no acceptarem que ens digui com hem de fer unes eleccions.

—Ni quins partits s’hi podrien presentar…
—Exacte. Ni qui s’hi pot presentar ni quins programes són acceptables. Sabent com hem utilitzat el mandat democràtic del 27-S, no crec que l’estat espanyol estigués disposat a permetre qualsevol programa electoral en una hipotètica convocatòria electoral. Per tant, com a país i com a comunitat extremadament valenta i digna, orgullosa de les institucions i de les decisions col·lectives, cal sortir a defensar tot el que ens hem guanyat.

—Esteu satisfets de l’actuació dels Mossos d’Esquadra l’1 d’octubre?
—Depèn. Si ho comparem amb el que van fer la policia espanyola i la Guàrdia Civil, estem contents. Si pensem quin és el paper que està cridada a tenir la nostra policia, penso que va faltar encara molt. Van tancar col·legis. Malauradament és així. Encara hi ha una mentalitat autonòmica instal·lada en determinats comandaments que deien que calia fer cas de les instruccions del TSJC. I això no pot continuar així. I em consta que dins dels Mossos hi ha un debat obert. Quan hi ha unes agressions contra ciutadans davant d’agents dels Mossos d’Esquadra, aquests agents no han d’actuar per protegir aquests ciutadans? Ningú no s’imaginava que passaria tot allò que va passar el dia 1 d’octubre. Però cal demanar als Mossos que no tornin a permetre una situació com aquella en un futur. No poden tornar a permetre les agressions de l’1 d’octubre.

—Com valoreu la posició o posicions preses pels comuns aquests últims dies? Hi haurà una part que acompanyarà la nova etapa?
—Sí. Tinc molt clar que hi ha gent d’aquest àmbit que està absolutament compromesa amb la república catalana, a constituir-la i defensar-la. Perquè ho he vist en els actes de campanya que hem fet i perquè n’hem parlat. Però no són necessàriament els sectors amb més poder dins d’aquest món. Jo parlo del sector de Podem i dels Anticapitalistes. Estem molt decebuts del paper que ha fet Ada Colau. Ha fet un paper absolutament reaccionari, aquests últims dies. En un moment en què emergeix un país de manera massiva per a canviar les coses. El paper aquest de mediació buida que proposa Ada Colau em sembla una lògica absolutament partidista i d’apuntalament de l’statu quo. I em preocupa que aquest sector jugui a apuntalar el règim.

—A què ho atribuïu?
—A lectures completament partidistes, electorals i a una lògica molt poc popular i poc política. Que en un moment així, la teva única proposta sigui que no es faci res i s’aturi tot, no encaixa amb les lluites que hem compartit amb molta d’aquesta gent.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]