Avui els ciutadans de Bèlgica són cridats a les urnes, però no solament per votar a les eleccions europees com la majoria d’estats membres, sinó també a les federals i les territorials. És a dir, al parlament flamenc, el való, el de Brussel·les i el de la comunitat germanòfona.

Un total de vuit milions de belgues poden votar en uns comicis en què el resultat dels sobiranistes flamencs de la Nova Aliança Flamenca (N-VA) i dels ecologistes poden ser molt destacables. Els sobiranistes es van convertir en el partit més fort de l’executiu encapçalat pel liberal francòfon Charles Michel, però el van deixar caure al final del 2018 per l’oposició a la signatura del Pacte Mundial sobre Migració de les Nacions Unides.

Aquesta vegada voldran encapçalar l’executiu amb l’objectiu de començar una setena reforma de l’estat i convertir Bèlgica en un estat confederal, un pas intermedi cap a la independència.

Els ecologistes, per la seva part, reforçats per les protestes contra el canvi climàtic, poden ser primera força a la regió de Brussel·les. Volen ser clau en el nou govern, aprofitant la caiguda de liberals i democristians.

La qüestió és que sobiranistes i ecologistes són incompatibles en un govern i l’actual de centre-dreta ja no obtindria prou escons per a repetir-se. En aquestes eleccions també s’espera un augment important (de tres escons a tretze) del partit d’ultradreta flamenc Vlaams Belang (‘Interès Flamenc’).

Les negociacions per a formar govern poden ser complicades, perquè han de posar d’acord diferents partits de les diferents comunitats lingüístiques. Entre el 2010 i el 2011 es va prolongar 541 dies el temps sense executiu estatal.

Les nacions renoven el parlament

Les eleccions federals coincideixen amb les regionals. Actualment l’N-VA encapçala el govern flamenc en coalició amb el Partit Cristià Demòcrata i Flamenc (CD&V) i els liberals Open VLD, que reivindiquen més autonomia, molt allunyada de les reivindicacions dels sobiranistes. En aquestes eleccions pot augmentar molt, com en les federals, el Vlaams Belang, que ara només té sis escons de cent vint-i-quatre.

Per la seva part, a Valònia es va formar un govern de coalició entre socialistes (PS) i democristians (CDH). No obstant això, el 2017, després de diferents escàndols del PS, el govern es va trencar i en van conformar un de nou, amb el moderat Willy Borsus (MR) com a ministre-president i en coalició amb els democristians. És el primer canvi de la majoria governamental durant una legislatura.

També hi ha eleccions al parlament de Brussel·les, amb uns vots reservats als flamencs (disset escons) i uns als francòfons (setanta-dos escons). Actualment hi ha un govern molt ampli, sense els nacionalistes flamencs, i liderats pel socialista Rudi Vervoort, la primera força de la regió i que provarà de repetir. Finalment, el parlament de la comunitat germanòfona té actualment Oliver Paasch com a ministre-president d’un govern de coalició del ProDG, el partit democristià defensor de la comunitat germanòfona, el PFF, els liberals germanòfons, i el Partit Socialista, que exclou el Partit Social Cristià (CSP), la primera força ara fa cinc anys.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb