Bea Talegón actualment és directora d’opinió de Diario 16. Però aquesta advocada va militar al PSOE del 2004 al 2015 i arribà a ser secretària general de la Unió Internacional de les Joventuts Socialistes i assessora al parlament europeu. Per tant, es coneix bé el partit que ha començat a governar. Això sí, en va saltar de les files després de crítiques contundents a l’aparell socialista i ara és un vers lliure. VilaWeb hi ha contactat telefònicament perquè ens parlés del nou govern Sánchez, ella que coneix personalment el president espanyol.

Quina és la vostra primera valoració del govern Sánchez?
—Pedro Sánchez ha fet els nomenaments tot sol, cosa que pot fer llei en mà. Indiscutible. Ara bé, crec que es comporta com si hagués guanyat les eleccions. I no és així. En aquest punt sóc critica: crec que s’hauria d’haver assegut amb totes les forces que el van votar a la moció de censura. I ser conscient que és president per una qüestió circumstancial. Em sembla una mica trampa, això que ha fet. Hauria d’haver valorat de fer una taula de consens. Incloure’ls tots. Si, com diu Sánchez, s’hi han de fer partícips els independentistes, doncs potser era el moment.

Anem a pams. Comencem per Grande-Marlaska.
—Entenc que l’estratègia de Sánchez és del llop, fer-ne pastor. Potser hauria anat millor haver-hi posat gent que, amb la seva praxi, hagués demostrat que és possible una altra manera de fer. No ho sé. Si hem de pensar en jutges, doncs Elpidio Silva, per exemple. Algú que es pogués enfrontar al sistema, i no perpetuar-lo. De les nou sentències del TEDH que critiquen l’actuació de la justícia espanyola, en sis el jutge instructor és Grande-Marlaska. Em grinyola una mica.

Josep Borrell.
—Borrell era dels millors que jo veia al PSOE quan hi era dins. I vaig donar-li suport públicament. Aquests dies m’ho recorden. La relació es refreda molt quan ell va participar en la manifestació amb Societat Civil Catalana i jo vaig escriure un article criticant que referents del partit, referents de l’esquerra, s’haguessin posicionat de certa manera. Ell em va demanar que no li enviés més els escrits. Es diu que Borrell és molt respectable i respectat a l’estranger. Passa que, per a mi, de l’octubre o el novembre ençà, ha canviat. El veig tan radical! El seu nomenament té doble cara. Com la lluna. És veritat que té molt prestigi fora de Catalunya, però hi ha la part de tot allò de ‘desinfectar’. Crec que la jugada li pot sortir malament. Ell mateix es dinamitarà el seu prestigi per haver-se exposat tant. Hi ha hagut dos nomenaments enverinats: Marlaska per al País Basc i Borrell per a Catalunya.

I nomenaments que hàgiu vist bé?
—Magdalena Valerio. La conec. És la qui portarà Treball. És d’aquí, de Guadalajara. L’aplaudeixo. Noia brillant, brillant. La conec de quan era consellera de Castella la Manxa. De les poques que dins el PSOE m’han semblat brillants. Ho és.

Qui més?
—El secretari d’estat de comunicació. Oliver. Un molt bon punt. Substitueix la senyora mig boja, la qui va dir ‘que es fotinals pensionistes. Oliver és tot un altre món. Jo hi he treballat, a Cuatro, i és un autèntic professional. I guaita: el 14 de juny tancarà Mañanas Cuatro precisament arran d’una trucada de la ‘que es fotin’. Censura. I ell fins ara que hi treballava i sap com ha anat. Em sembla molt important que algú que en ve, que ho coneix i que ho ha patit, en sigui ara el responsable. Algú que pugui desfer tots els embolics de l’àmbit de la comunicació. Tots ara esperen que Oliver pugui frenar el tancament. Hi insisteixo, aquest és un gran nomenament i ell, un gran professional.

Del punt de vista de les famílies del PSOE i dels corrents, com hem de llegir el govern?
—Sánchez ha triat la gent per lleialtat. Els qui han estat al seu costat durant totes les batalles internes passades. Gent com Valerio, Borrell, Calvo, Ávalos, Plana. Tots aquests li han donat suport en les guerres internes dels darrers temps. I ara són al govern.

Passem a parlar del president Pedro Sánchez. Un home que constantment fa girs de 180 graus.
—Mira, un exemple. Ell va entrar de diputat al congrés perquè Cristina Narbona se’n va anar al Consejo Nacional d’Energia Nuclear. Ell era un dels ‘Pepe Blanco boys. Entra i tusta a la porta de Carme Chacón. Doncs l’endemà mateix dispara contra ella. La deixa com un drap brut. 180 graus.

El coneixeu personalment?
—El vaig conèixer a les primàries, com Tapias i Eduardo Madina. Vaig tenir l’oportunitat de treballar amb l’equip. I em va semblar un bon home. Passa que ell estava molt mal envoltat. Molt. César Luena, Antonio Hernando, Maria González de la Cruz. Tot el grup que més tard el va apunyalar per l’esquena. Jo ja l’havia avisat. Ell, l’equip, se’l troba fet, i són els qui li donen el cop. Però ressorgeix. Amb Ramón Cotarelo vam ajudar-lo tant com vam poder perquè guanyés les primàries a Susanna. Tots dos insistíem molt que fos l’home del diàleg amb Catalunya. I hi estava disposat. De fet, a l’estiu se’n va anar a veure Puigdemont. I li va dir que durant aquella legislatura ell no hi podria fer res perquè tenia les mans lligades per tots els merders dins el partit. Doncs així i tot ho va intentar. Va presentar una revocació a Soraya després de l’1-O.

Ho recordo. 
—Passa que la va retirar al cap de poc. I allà va canviar tot. Algú va pressionar a Pedro. I ell es va posar al costat del 155. En aquell moment vam perdre el contacte. Li vaig enviar un missatge. Vaig ser dura, però crec allò que li vaig dir: donar suport al 155 era imperdonable. Ho és. I Cotarelo també hi va tallar. Es va acabar.

Qui el va pressionar?
—Ni idea. Felipe? Rubalcaba? Ni idea.

Quina és la seva relació amb els històrics del PSOE?
—És tan volàtil! Amb l’entrevista amb Évole sembla una cosa, però va posar-se al costat del 155 i apareixen unes ombres molt clares de la vella guàrdia. I la gent també oblida l’enorme deute econòmic del PSOE. Uns 70 milions d’euros a la banca. Això té a qualsevol secretari general ben collat. Quan jo era coordinadora de campanya, ho deia als caps: ‘José Antonio [Pérez Tapias], que si guanyem tindrem un problema’. I ell, ‘tranquil·la, que no guanyarem pas’. Entres al despatx, i 70 milions d’euros. I no oblidem una cosa: quan Pedro era diputat, estava a la comissió d’investigació de Bankia i en formava part del consell d’administració. Aquí no es tracta de ser bo i anar fent. No. Aquí es tracta de callar per aquí i de fer-me una feineta per allà. O si hi votes a favor o en contra, en tal comissió. Això també va bé.

Serà un govern que marcarà una nova era o un govern molt semblant al del PP?
—Objectivament parlant, marca una nova època. No té res a veure amb el que teníem fins ara. S’ha acabat la màfia del PP, com a mínim aquesta. Ara, que el nou govern arribi a poder engegar tot allò que té previst, i allò que els agradaria? No ho crec. No els donaran cap minut de pau.

No creieu que arribin als dos anys, doncs?
—Si hi arriben o no, no dependrà tant d’ells, sinó del temps que necessitin els qui es van rearmant. Que hi són. Darrere de tot això, crec que hi ha una estratègia. I ara és posar tot l’enemic davant i en bloc: Pedro Sánchez i els independentistes. I dic ‘Pedro Sánchez’, i no ‘el PSOE’.

Què voleu dir?
—El PSOE, compte. Alfonso Guerra fent campanya per Rivera, González que vol eleccions… Començaran a atacar Pedro i el desmuntaran. I mentrestant hauran guanyat tot aquest temps per rearmar-se, reagrupar-se i finançar-se. I m’imagino que de passada mataran Pedro Sánchez i ens hi posaran Eduardo Madina. Ho veig. M’ho ensumo. A l’Edu, el van saber retirar a temps i ara comencen a treure’l a la palestra. Ja el tenim en tertúlies de la SER. Entrevista per aquí. Entrevista per allà. Despenyaran el Pedro per les escales definitivament, se’l trauran del mig i hi posaran l’altre, que el tenien ben desat. I ens ho plantejaran com un gran servei a Espanya.

I ell podria contraatacar per l’esquerra? Encara es farà republicà…
—És la clau de salvació que tindrà Pedro. Ara, que, per la república, també hi optarà la dreta. La república no solament és de l’esquerra. Tal com tinc entès, d’aquí al 2020 s’intentarà establir la república. Tot l’entorn de Falange, la Fundació Francisco Franco i Societat Civil la volen. L’extrema dreta que ara es reactiva és republicana. I els neoliberals com Inda i Florentino Pérez, que hi és al darrere, també. I faran servir-la una mica per a enredar i mirar d’abaixar els fums a Catalunya. Perquè saben que molta gent ‘està’ indepe, però que no ‘és’ indepe. Si els plantegen una Espanya República federal, baixarà molt el voltatge.

Me n’oblidava! Màxim Huerta. Ministre de cultura. L’home que s’ha fet famós pels piulets.
—Mira, s’han passat tantíssim amb el Torra, han estat tan injustos intentant ensorrar la trajectòria d’una persona que, a mi, em sembla brillant, que ara què? Hi continuem jugant tots, en aquesta bogeria? Gratem piulets sense context de fa anys? Espero que el xou dels piulets, que jo mateixa he compartit, ens serveixi a tots. Que si ens emboliquem amb les coses que hem publicat a les xarxes… doncs visca la llibertat d’expressió. I deixem de perseguir la gent per un de fa quatre anys. Perquè mira, sense estar-ne d’acord amb molts, bravo per la frescor. T’ho dic. No el conec i no te’l puc valorar. Però potser precisament un xaval pencaire que ha demostrat de ser lliure a l’hora d’expressar-se i que no ve viciat de cap partit acaba essent un gran professional. Ho veurem.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]