Joan Subirats i Carlos Zanón al port de Barcelona

Una cinquantena de persones omplen un autobús per desplaçar-se amb màxim secretisme a la terminal E del Port de Barcelona. Molts reconeixen que no hi han estat mai, tot i ser de la ciutat o treballar-hi. Se suposa que és un autobús que ha de desplaçar els periodistes perquè cobreixin la conferència de premsa d’enguany de BCNegra, però a bord hi ha un munt de gent que no és periodista. Els veterans es demanen qui són i què són. Corre el rumor que l’autobús s’ha optimitzat amb gestors de xarxes socials municipals, blocaires afeccionats a la novel·la negra i caps de premsa d’editorials, però vés a saber. Potser forma part de l’ambient d’una novel·la negra o potser, simplement, és que a l’Icub hi ha una gentada vetllant perquè el festival, que fa catorze anys, rutlli del tot bé. Sigui com sigui, en el breu trajecte d’autobús (la sortida era a la Virreina) no esbrinem res.

Arribada al port, mar espurnejant, sol de calmes de gener i ni rastre del fred siberià anunciat. Pugem al lloc previst i, si bé es volia donar la sensació de moviment, de contenidors amb mercaderies de tot el món i d’estar dins la sèrie The Wire (diuen els entesos que és la millor de totes les dedicades al gènere negre i no costaria gaire d’estar-hi d’acord), al final es veuen unes quantes grues i contenidors, sí, però això sembla més Vacances a alta mar. La broma, que consti, la fa el mateix comissari de BCNegra, Carlos Zanón. Per molt que totes dues comencin amb B, Barcelona no és Baltimore. Prova n’és que enguany fins i tot hi haurà excursions en golondrina amb alguns dels autors convidats, que, bé, no és que sigui gaire negre ni perillós si no es menja Paellador a les Rambles acompanyat de pseudosangria.

Enguany el festival arrenca el dia 24 de gener i omplirà Barcelona de negror literària fins el dia 3 de febrer. El pressupost és de 170.000 euros i presenta una novetat important: els actes que es feien a l’auditori del conservatori entre setmana passaran a la biblioteca Jaume Fuster, amb menys aforament, amb la qual cosa les corredisses del públic són assegurades, per a afegir un poc d’emoció a la cosa, mentre que divendres primer i dissabte 2 es torna al cinema Aribau, on no hi haurà problemes d’espai. L’any passat unes 8600 persones varen passar pel festival i enguany el comissari Carlos Zanón espera repetir una xifra semblant ‘perquè n’hem fet un per a tothom’.

L’any passat va presentar una innovació que aquesta vegada es manté: recuperar un personatge, un llibre i un autor fonamentals del gènere. Aquesta vegada el personatge és Lisbeth Salander, la jove sorgida de la imaginació d’Stieg Larson i que certament ha marcat un abans i un després en el gènere. El llibre que Zanón pretén que tothom llegeixi és Keops total, de Jean Claude Izzo (en català traduït excel·lentment per Lluís Maria Todó), el primer sobre la trilogia de Marsella del malaguanyat escriptor; mentre que l’autor a recuperar és Chester Himes, l’únic de l’època clàssica de la novel·la negra enterrat als Països Catalans, concretament a Benissa.

Izzo i Chester Himes
Jean Caude Izzo (1945-2000) es va fer conèixer amb aquesta primera novel·la negra el 1995, cinc anys abans de la seva malaurada mort. I com explica a la contraportada del llibre, ‘Marsella no és una ciutat per a turistes. No hi ha res per visitar. La seva bellesa no és per fotografiar. És per compartir. Aquí has de prendre partir. T’has d’apassionar. Estar a favor o estar en contra. Estar-ho violentament. Només aleshores, el que s’ha de veure es deixa veure. I ja està, massa tard, és el drama. Un drama antic que té com a protagonista la mort. A Marsella, fins i tot per perdre, s’ha de saber lluitar. Aquesta és la Marsella que ens fa descobrir Fabio Montale, un policia solitari, però molt amic dels amics, amant de la poesia, bon gastrònom i enamorat de la seva ciutat. Es troba destinat als barris perifèrics, on resulta més útil mantenir la pau que fer regnar la llei. En Montale ha d’investigar l’assassinat dels seus dos millors amics, en Manu i l’Ugo, en un moment de transformació de la ciutat i de canvi d’aliances entre l’extrema dreta, la policia y l’hampa. Ho fa més per raons sentimentals que professionals; ho fa per fidelitat als companys d’infància i per la dignitat dels eternes perdedors’.

És cert que la lectura de Jean Claude Izzo és una d’aquestes que impacten i que ha marcat la nova novel·la del desencant a la riba nord de la Mediterrània. Naturalment, Izzo era un admirador de Montalbán i el seu Carvalho i per això comparteixen algunes característiques essencials. Si Zanón aconsegueix que una bona part dels més de 8.000 seguidors del festival s’enganxin a Montale haurà aconseguit un ou de dos vermells, els haurà descobert un dels autors de més qualitat del gènere negre a Europa.

Quant a Chester Himes (1909-1984), ens trobem al davant d’un escriptor de la segona fornada de clàssics nord-americans. Autor afroamericà, es va passar més de deu anys a la presó per atracaments a mà armada. El 1934 va començar a publicar relats breus a les revistes pulp i el 1935 va ser alliberat. El 1956 es va instal·lar a París i va ser quan va començar a escriure la seva sèrie negra dedicada als personatges de Täut Ed Johnson i Enterramorts Jones, deu títols d’una gran violència protagonitzats per dos policies de Nova York que patrullen a Harlem i que possiblement avui no s’haurien publicat mai per la seva irreverència, brutalitat i sexualitat explícita. Alguns dels títols es van publicar a La Cua de Palla o les Seleccions de la Cua de Palla. Els va escriure entre el 1957 i el 1969 per un encàrrec de Marcel Duhamel, mític director de la col·lecció Série Noire de Gallimard. L’any 1969, Himes es va traslladar a viure a Moraira, platja del municipi de Teulada, a la Marina Alta, on es va morir l’any 1984. Està soterrat en el cementeri municipal de Benissa.

‘Els he escollit perquè Himes m’agrada molt i Izzo perquè és un referent de primer ordre si hem de parlar d’un tema com és el del Port’, diu Zanon. Sobre Lisbeth Salander no oculta que és molt més coneguda i convencional, però és clar, BCNegra ha de ser per a tots els públics i per això la programació també inclou alguns escriptors que no fan estrictament novel·la negra però els temes dels quals se n’han impregnat.

En aquest sentit, cal destacar que el festival gaudirà de 41 activitats, 28 moderadors i 86 autors i autores de casa nostra i del Regne Unit, França, Itàlia, el Senegal, l’Argentina, el Marroc, Hongria, els Estats Units, Irlanda i Algèria. Cal destacar que dijous dia 31 de gener l’escriptora argentina Claudia Piñero rebrà el premi Pepe Carvalho i que algunes altres figures que passaran pel festival són John Banville, David Peace, Bernard Minier i Yasmina Khadra. BCNegra homenatjarà Paco Camarasa i farà activitats complementàries que inclouran la música, el cinema o el còmic.

Sobre el cartell, cal destacar que l’ha fet la Sonia Pulido, que recentment ja havia fet de la Mercè.

I si la majoria d’activitats s’han estimat més de barrejar autors de casa amb els de fora, sobresurt el fet que Zanón ha decidit de fer una taula rodona específica amb autors valencians. Fa molt temps que els especialistes asseguren que la renovació dels escriptors valencians en el gènere, tant en català com en castellà, és una de les més destacades i per això divendres primer de febrer hi haurà una taula rodona en la qual participaran Ferran Torrent, Núria Cadenes i Jordi Juan, moderats per Ada Castells, que posarà damunt la taula aquesta especificitat.

‘Jo també estic molt d’acord amb el paper que tenen els valencians en aquesta renovació i em feia molta il·lusió que Ferran Torrent fos aquí i va ser dels primers a confirmar i després que hi hagi Núria Cadenes, que és una escriptora fonamental avui dia’, va assegurar Zanón.

Al final, retorn cap a la civilització. El bus que para a la vora de les Drassanes i la majoria de periodistes que enfila al cap metro, menys lluminós que el Port, però a l’hora de la veritat molt més negre i més prosaic.

La nostra selecció
Ens atrevim a fer una proposta seleccionada de totes les activitats, allò que creiem que no us heu de perdre del festival d’enguany.

  • 24 de gener. 19.00. Biblioteca Jaume Fuster. ‘Novel·la negra i Bolsilibros. Un llarg llegat’, amb Rafael Barberán, Àngels Gimeno, Lem Ryan i Alberto Valle. Moderats per Jordi Canal i Joaquim Noguero.
  • 29 de gener. 17.15. Biblioteca Jaume Fuster. ‘Country Noir’, amb Francisco Bescós, Eugenio Fuentes i Enrique Llamas. Moderats per David Morán.
  • 30 de gener. 17.15 hores. Biblioteca Jaume Fuster. ‘Port Marsella’, amb Alfons Cervera, Joan de Sagarra i François Thomazeau. Modera Antoni Iturbe.
  • Primer de febrer. 17.15. Aribau Multicinemes. ‘Port Valencia’, amb Núria Cadenes, Jordi Juan, Ferran Torrent. Moderats per Ada Castells.
  • 2 de febrer. 11.15. Aribau Multicinemes. ‘Chester Himes’, amb Cristina Fallarás, Antonio Padilla, Dani Nel·lo. Moderats per David Castillo.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb