L’excavació a l’interior de la basílica de Castelló d’Empúries descobreix un amagatall de la Guerra Gran

  • A la intervenció arqueològica també s'hi localitzen restes de les esglésies romànica i pre-romànica i d'unes tombes

VilaWeb
ACN
20.04.2021 - 17:41
Actualització: 21.04.2021 - 12:15

Les excavacions a l’interior de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries (Alt Empordà) han descobert un antic amagatall de la Guerra Gran (1793-1795), amb unes cinc-centes bales de plom. El conflicte, també anomenat Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o Guerra de la Convenció, va enfrontar la corona espanyola i la república francesa. La troballa, gairebé casual, s’ha localitzat enmig de runa a la zona del cor de l’església. També s’hi han localitzat restes –algunes, molt maleses– dels temples anteriors, en concret de l’església romànica i la pre-romànica, i unes tombes. A més, s’han trobat els fonaments que es van fer per aixecar la basílica gòtica, els pilars i, fins i tot, forats de bastida.

A començament d’abril, l’equip d’arqueòlegs dirigit per Anna Maria Puig va començar les excavacions de la quarta campanya del projecte de recerca impulsat per l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE) i finançat per la Generalitat, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, l’Institut Ramon Llull i el Museu d’Història de Catalunya. Era la campanya més esperada, en què, per primera vegada, es podia inspeccionar el subsòl de l’interior de la basílica de Santa Maria, un temple gòtic. L’objectiu era estudiar l’evolució de la basílica en el curs de la història. En concret, explica Puig, es pretenia localitzar les restes que l’estudi amb georadar fet l’any 2007 detectava al subsòl. “Tot dibuixava una possible església romànica, de l’any 1064, i una església pre-romànica, també coneguda almenys des de mitjan segle X.” També es preveia de localitzar-hi restes anteriors perquè les excavacions fetes en un solar exterior feien pensar en una ocupació entre final dels segles VII i principi del VIII.

Murs, tombes i un amagatall de la Guerra Gran

La intervenció arqueològica ha posat en relleu, per una banda, que l’obra per a aixecar la basílica va ser molt imponent i va obligar a desmuntar les estructures anteriors. Malgrat això, hi han localitzat restes de murs, que s’han d’acabar de datar, però que poden correspondre a l’església romànica, i també d’uns murs encara més antics, a banda de restes d’unes tombes que segurament corresponen a l’edifici pre-romànic.

A més, l’excavació ha posat al descobert els fonaments que es van fer per aixecar l’església gòtica, els pilars de la nau i, fins i tot, forats de la bastida. Però no sols això. Durant els treballs, han recuperat el cor de l’església gòtica –una estructura que se situava al centre de la nau– i les restes d’un amagatall de munició de la Guerra Gran.

“El cor era una estructura que sabíem que existia, que tenia una part d’obra i una part de fusta on s’asseien els preveres. Sabem que amb la Guerra Civil es va desmuntar totalment”, explica Puig. Però enmig de la runa han localitzat les restes d’una caixa de fusta amb unes cinc-centes bales de plom. “Suposem que es devia amagar perquè era sota d’un dels bancs del cor.”

L’arqueòloga està satisfeta amb els resultats i diu que la campanya ha permès de confirmar l’evolució cronològica de les successives fases de culte amb una troballa “excepcional. La campanya es tancarà aviat i es tornarà a tapar tot l’espai per deixar-lo tal com estava. Durant les setmanes que ha durant la intervenció, al temple no s’hi ha deixat de fer missa. El rector, Pere d’Arquer, defensa la importància de la intervenció i diu que després de les actuacions que es van fer a l’exterior de la basílica només faltava actuar dins per localitzar la base romànica de la basílica. Puig ja ha avançat que preveuen presentar un nou projecte arqueològic quadriennal.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any