‘El 155 no té cap cara amable. El PSC en forma part i n’és igual de responsable que el Partit Popular i Ciutadans. Us demanem que traslladeu que es defensi el nostre dret d’autodeterminació, no que es regali.’ Així acaba la carta que l’ANC de Tremp ha fet arribar a les seccions locals de Junts per Catalunya i d’ERC perquè les trametin a les direccions nacionals respectives. Han aprofitat la plantilla confeccionada per l’ANC a escala nacional perquè els militants expressin l’enuig pels pactes municipals i comarcals amb el PSC, també a la Diputació de Barcelona. I per palesar l’oposició a la possibilitat que s’investeixi Pedro Sánchez ‘sense que aquest respecti el dret d’autodeterminació ni s’aturi la repressió’.

Ha estat la darrera acció dels militants trempolins, però no pas l’única. Pocs dies abans, la pressió exercida sobre JxCat els va fer reconsiderar el pacte amb el PSC al consell comarcal del Pallars Jussà, fins al punt de tombar-lo i forçar una entesa amb ERC.

Més enllà de Tremp, la indignació amb la classe política ha començat a evidenciar-se entre les bases de les assemblees territorials de l’ANC. Fins al punt que alguns nuclis han decidit de traslladar a la direcció nacional la necessitat d’un canvi de dinàmica perquè la societat civil recuperi les regnes i es reactivi la mobilització al carrer. Però també es vol expressar el desacord amb el model de Diada que l’ANC ha previst per a l’Onze de Setembre i l’estratègia de lluita.

Queixa i proposta

De fet, les assemblees territorials d’algunes comarques demanaran a la direcció nacional de l’ANC que reconsideri el format de la Diada i que d’ara endavant s’adopti una estratègia més combativa i accions d’una altra mena. És el cas d’alguna de les de l’Alt i el Baix Empordà, les territorials de les quals es reuneixen avui i on el tema hauria d’estar damunt la taula, segons que explica la militant de l’ANC de Palamós Eulàlia Gili. ‘No estem disposats a fer més demostracions com les d’Onzes de Setembre anteriors, que són molt boniques, molt plàstiques, però que enguany no toquen.’

Des de Palamós proposaran que, si es vol mantenir el format actual, si més no el complementin amb una encerclada del parlament o d’edificis oficials de l’estat espanyol. ‘La força que ens pugui restar, volem catapultar-la cap a accions més contundents. Hem de dir que ja n’hi ha prou!’, s’exclama Lídia Maruny, membre de la junta local també a Palamós.

Unes altres assemblees que enviaran un escrit unitari per a demanar una Diada diferent són les del Garraf. I a Solsona, la junta directiva de l’ANC sospesa de plegar i no participar-hi, segons que avisa Pilar Ciuró, un dels membres. ‘S’han de fer unes altres coses que no siguin manifestacions amb el lliri a la mà i pancartes.’ La decisió d’enviar una carta a Barcelona per a comunicar el malestar ja s’ha pres, però encara cal acordar-ne l’escrit.

Les territorials del Berguedà també preveuen d’enviar una carta unitària aquesta setmana, però no pas per a canviar la Diada sinó per a demanar de reactivar el carrer i tornar a marcar el camí als polítics. ‘L’Onze de Setembre, crec que l’hem de fer, l’hem de clavar, no podem fer figa. Però tot això ve darrere. I després vindrà la sentència’, recorda Lluís Escriche, coordinador de l’assemblea territorial de Berga. Admet que, després dels pactes amb el PSC, alguns militants estan resignats pel paper dels partits. Però volen deixar clar que sobretot hi ha ‘emprenyament’.

Un altre nucli on, malgrat l’enuig, es creu que l’Onze de Setembre ha de continuar essent una manifestació multitudinària és Vilafranca del Penedès. Per aquest motiu no s’ha previst de traslladar-hi ni cap carta ni cap queixa. ‘No podem renunciar a mantenir la Diada com l’expressió màxima de l’independentisme. És clar que l’Onze ha de ser el dia que l’ANC torni a fer sortir els colors als partits polítics’, diu convençuda Esther Güell, coordinadora de l’Assemblea a Vilafranca.

De la reacció antirepressiva a l’acció independentista

Ara, Güell coincideix amb més militants consultats que cal deixar enrere la dinàmica antirepressiva i augmentar el grau de confrontació amb l’estat espanyol. Prendre consciència que els presos polítics només seran lliures quan hi hagi independència. ‘Hem de tornar a portar la iniciativa. D’ençà que els presos van entrar a la presó sempre hem estat a la reactiva. Hem reaccionat a les accions de Madrid, en aquest sentit ens han portat l’agenda. Hem de recuperar aquest.’ ‘Amb les accions antirepressives ens tenen distrets’, afegeix Maria Mas, coordinadora de l’ANC a l’Alt Urgell –comarca on es consulta a les bases si cal enviar una carta a la direcció nacional.

Els partits, sense crèdit

Però si sobresurt cap sentiment en les converses amb membres de l’Assemblea, és el desengany, el desencís i el desànim arran de l’actuació dels partits independentistes. Alguns militants de base estan desorientats i tenen la sensació de no entendre res. Alguns altres tenen clar que els partits –no fan distinció de sigles– tornen a assegurar sous i cadires. ‘Això que ens han fet no té nom’, resumeixen.

Sobre el fet que s’apel·li al joc democràtic per justificar els pactes, Escriche respon: ‘Els diria si pensen en els qui són tancats o a l’exili. I en els qui els hi van enviar.’ D’aquí que es demani a la direcció de continuar assenyalant els partits, protestant a les seus i marcant-los de prop l’acció política.

‘El crèdit als partits s’ha acabat’, sentencia Àngels Folch, que va ser membre del secretariat nacional de l’ANC cinc anys. ‘L’Assemblea va néixer per fer una cosa que els partits no poden fer, perquè en són part. Que està molt bé, no s’havia d’anar contra els partits. És senzillament entendre que tenen una feina i nosaltres una altra. Que la independència és una cosa no de parts sinó del tot, i que l’ha de fer la base, el poble. Fins que no entenguem això no sortirem del pou. Amb el pacte a la Diputació de Barcelona s’ha tocat fons.’

Folch afegeix que aquests darrers dos anys s’ha deixat la gent de la base de l’ANC ‘de la mà de Déu’. Diu que els primers mesos ‘era normal que tots estiguéssim xocats, però a partir del tercer mes l’ANC hauria d’haver posat fil a l’agulla.’ Ara, també hi ha matisos a la crítica. Jordi Serra, coordinador de l’ANC a Sitges, admet que, si bé cada partit ‘va pel seu compte’, la culpa extrema la tenen les institucions de l’estat espanyol: ‘Sobta que a escala catalana no s’entengui que hem d’anar units.’

Hi ha coincidència a l’hora de fer autocrítica: s’ha confiat massa en els partits i ha estat un error haver-los cedit el lideratge. ‘Ens comencem a demanar si els nostres polítics volen la independència. Ens diuen que sortim al carrer i ens envien la Brimo‘, es queixa Ciuró. Creu que és un dels motius que explica que el jovent hagi desaparegut de les concentracions i que la mitjana d’edat volti els seixanta. I lamenta que els ‘fanàtics de partit’ justifiquin les decisions dels dirigents i adormin la crítica.

L’aposta de la direcció de l’ANC

‘Evidentment que continuarem pressionant els partits, no compleixen!’, respon Elisenda Romeu, del secretariat nacional de l’ANC, quan s’esmenta el malestar de les bases. Emfasitza que es forma la gent en dinàmiques d’accions no violentes, a banda organitzar concentracions i manifestacions. I, malgrat les crítiques recollides per la direcció, defensa el format actual de Diada perquè creu que l’Onze de Setembre ha de ser una demostració de força. Així i tot, deixa clar: ‘Només fent manifestacions no aconseguirem la independència, és evident’.

D’aquí que subratlli la importància de debilitar els pilars de poder de l’estat espanyol. Posa com a exemple la candidatura independentista a la Cambra de Comerç de Barcelona i el consum estratègic. ‘Agafar espais de poder, això sí que ens durà a algun lloc.’ Explica que a escala nacional es fan moltes coses de les quals potser no hi ha prou consciència, si bé admet que potser no s’han ‘explicat bé’. La Diada en serà una ocasió.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb