Moment del tancament del bar de l'edifici Octubre
Un treballador de la cafeteria de l'edifici Octubre recull les taules l'últim dia d'activitat. Fotografies: Prats i Camps

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Avui entren en vigor al País Valencià les noves mesures més restrictives per a combatre la covid. Les més cridaneres són la de la clausura de tota la restauració i l’avançament de l’hora de tancament del comerç. No ha reeixit, però, la petició del Consell al govern espanyol d’avançar el confinament nocturn a les vuit del vespre i es mantindrà, de moment, a les deu com fins ara.

L’últim matí d’obertura és gris, i fins i tot cau alguna gota. És un dia complicat. De ressaca. Els propietaris dels restaurants encara paeixen la nova situació. Quan tanquen la porta, a les cinc de la vesprada, no la podran tornar a obrir fins d’ací a quinze dies pel cap baix.

A l’hora d’esmorzar, VilaWeb ha visitat alguns locals emblemàtics de la ciutat de València. És una tria curta, és clar, entre tots els que hi ha. A la ciutat i fora. Tothom té el seu. Tothom coneix el millor bar per a esmorzar; o el restaurant on cuinen aquell menú tan casolà; o aquell lloc que coneix poca gent, però que fan aquells caragols que… Fins i tot hi ha aquella barra amb la cervesa de barril millor que a cap altra banda. Avui, tots aquests locals i els seus treballadors entren dins un parèntesi, i aquesta sensació és la que compartien.

Persianes abaixades i negocis en suspens per a mirar de reduir els contagis que s’han desbocat i amb una incidència acumulada de 1075 casos per 100.000 habitants. Prop de 10.000 nous contagis notificats ahir i 96 persones mortes més en una llista que ja n’acumula prop de 4.000.

El millor esmorzar

Àngel Fernández no deixa de preparar tallats, amb escuma i sense, amb la llet calenta o tèbia, mentre explica que no tanquen del tot i que els clients podran anar a recollir els entrepans i els cafès per a menjar-se’ls a casa o a l’oficina. El Trocito del Medio va obrir fa deu anys ben davant del Mercat Central de València. Amb la reducció de capacitat té onze taules, la major part a la terrassa. Hi ha gent que espera. El producte estrella és l’entrepà de llomello al forn amb creïlles i allioli, amb cacauets del collaret, olives, beguda i cremadet. Amb aquest àpat, l’any 2016 va obtenir el premi al millor lloc per a esmorzar del País Valencià. Un guardó atorgat per un col·lectiu de crítics gastronòmics que reivindiquen aquest costum.

Àngel Fernández

Fernández explica que ells fan la mateixa marxa de sempre. No ens sap dir quants entrepans de la casa o de la resta d’especialitats despatxa cada dia. Han reduït taules i també tenen personal de vacances. Encara no ha tingut temps de pensar si farà un ERTO per a tots. Al març sí que ho va fer, però els va poder recuperar tots. Els clients del local és gent que treballen per la zona del mercat. Ara no hi ha turistes. Sobre l’oportunitat de les mesures, es refereix als polítics. “Ells que facen la seua feina, que facen el que han de fer, i que em deixen treballar, jo no sóc metge ni entenc en medicina. Jo vull que em deixen treballar.”

En una de les taules de la terrassa hi ha quatre homes, clients habituals que treballen en oficines i despatxos pròxims i s’ajunten per esmorzar.  “Ens hem de sacrificar en un moment determinat, si la cosa està tan malament i així contribuïm i ajudem, però també pensem en la gent a qui tanquen el negoci, és una situació molt dolenta per a tots.”  Ara que El Trocito estarà tancat, diu que vindrà a buscar l’entrepà per a endur-se’l.

A la taula del costat hi ha quatre joves. Un d’ells viu a Tenerife. No són clients habituals, però els agrada molt anar als bars. Un dels seus companys treballa en un restaurant, però té un ERTO d’ençà que les anteriors mesures van obligar a tancar l’hoteleria a les cinc de la vesprada.  És perjudicial per a moltes famílies, diu. I ho raona parlant de la gran quantitat de llocs de feina que depenen dels bars o restaurants. “L’hoteleria ha estat un dels llocs on millor s’han complit les mesures de distància, de màscara, de desinfecció, s’hi han aplicat mesures que falten en altres sectors”, diu.

Trenta anys darrere el taulell

A pocs metres d’aquest local hi ha el bar Boatella. Truites variades, calamars a la romana, peix, verdures, ensalada russa, braves… Juan Martínez va obrir el bar l’any 1990, el 14 de març. Ara el regenta al costat del seu fill David. Recorda que abans hi havia una botiga de pantalons texans. La terrassa és ben plena. L’ampliació de la zona de vianants davant el mercat els ha afavorit. Martínez hi esmorza amb un amic. L’últim esmorzar, diu. “Tancar a les cinc de la vesprada ja ha estat una punxada. Esperem que hi haja sort i que baixe la incidència del virus perquè puguem tornar a obrir el 4 de febrer.” 

Juan Martínez

Té vint treballadors en dos torns. Diu que té sort i que fins ara ha pogut pagar tots els sous, però ara haurà de fer un ERTO per a tots. Li sap greu pels locals que no tenen tanta feina com el seu. “Hi ha gent que viu molt al dia i alguns cauran, jo sóc una persona positiva i si els que manen creuen que s’ha de fer així, no ho puc criticar.”

Han decidit que no farien servei per a emportar-se ni repartirien a domicili perquè considera que el producte amb què treballen perdria qualitat.

Ana i Imma no són clientes habituals. Tenien pendent un esmorzar i han aprofitat que era el darrer dia. Consideren que les mesures que s’han pres són totalment necessàries, però que repercuteix massa en l’economia. S’hauria pogut matisar, diu Ana, que pensa que es podia permetre que les terrasses treballassen.

Al seu costat hi ha un grup de quatre persones que esperen taula. “Pensàvem fer una mica de rutes de tapes perquè avui és l’últim dia. Com que érem a la plaça de l’Ajuntament, hem vingut cap ací”, diu una, que no entén com és que estrangulen els negocis petits i permeten que els centres comercials o les grans superfícies continuen oberts.

Ningú a la plaça del Doctor Collado

En aquesta ruta matinal, la plaça del Doctor Collado és un sembrat de taules i cadires de plàstic. Pràcticament, totes desocupades. És un eix turístic de la ciutat. La gentrificació l’ha buidada de veïns i la covid, de turistes.

Darrere el taulell del bar El Kiosko hi ha Pilar Andrés. Son pare el va fundar l’any 1969. Ens ensenya la fotografia en blanc i negre del quiosc que dóna nom a l’establiment. Només hi ha tres persones repartides en dues taules. Quan parlem amb Pilar, n’entra una altra. Un parell d’entrepans i una cervesa. Les truites romanen quasi senceres a la vitrina. 

Pilar Andrés

Té vuit treballadors, alguns encara en ERTO per les restriccions passades i ara hi hauran d’anar tots. Pilar Andrés considera que les mesures que s’apliquen són injustes perquè l’hoteleria treballa bé. Els locals es desinfecten i es mira molt prim. Diu que sí, que a vegades ha de cridar l’atenció a algun client que prova d’entrar-hi sense màscara o que no respecta la distància de seguretat. Té clients que l’han vista nàixer i que ara no baixen al bar perquè tenen por de la covid, diuen. Tampoc no hi van els treballadors de les oficines de la zona, que potser teletreballen.

Una taverna de 186 anys al Cabanyal

És la una i mitja del migdia. A la taverna Casa Montaña només hi ha una parella que ha decidit d’anar-hi perquè és l’últim dia. Ens conten que l’home té un ERTO perquè fa venda ambulant i treballa en pobles que fins avui tenien tancament perimetral. Ella treballa a prop. Són clients esporàdics i han volgut fer l’últim àpat, de moment, a Casa Montaña.

Alejandro García, el fill d’Emiliano García que va agafar el negoci l’any 1994, ens diu que amb l’obertura tan limitada que tenien ara perdien molts diners.  “M’estalviaré cinc mil o sis mil euros el mes amb el tancament, perquè només podíem fer el servei de migdia i ja era una mena de tancament encobert”, diu.

La plantilla de l’establiment és de vint-i-cinc persones. Ara n’hi treballen dinou, però no a temps complet. Tots aniran a l’ERTO.

Alejandro García

García explica que amb els comptes que fan cada mes, els hauria convingut més tancar, però que no ho han fet per no desaparèixer del mapa. Raona també que els mesos de gener i febrer són fluixos per a establiments com el seu que no tenen terrassa i que és un bon moment per a fer aquest tancament i mirar d’abaixar la incidència de la covid. “Del punt de vista sanitari, entenc les mesures. Per molt de compte que tingues, en un bar, relaxat i potser amb un parell de copes, és normal que la gent, per molt responsable que siga, rebaixe aquest nivell d’alerta i de responsabilitat”, diu. I afegeix que entén que hi ha un grau de risc.

A partir d’avui, quan ja no podran obrir les portes, la taverna tampoc no farà menjar per a endur-se, però sí que activarà el mecanisme per a vendre en línia algunes de les seues referències.

Quines són les noves restriccions contra la covid-19 al País Valencià?

Les xifres

Abans de la covid, al País Valencià hi havia 32.000 bars i restaurants. D’ençà que va començar la pandèmia n’han tancat un 30%. La patronal calcula que a partir d’avui en tancaran més i potser s’arribarà a un 50% de locals que no tornaran a obrir.

Segons la mateixa font, abans de la covid, el sector de la restauració donava feina a 160.000 persones. El mes passat, ja s’havien perdut 20.000 llocs de feina i a 22.000 persones se’ls aplicava un ERTO.

Segons dades de la Conselleria d’Economia, la restauració aporta un 6,8% al PIB valencià.

Per a encarar les pèrdues econòmiques i mantenir vives les empreses viables, però afectades per aquestes mesures, el cap del Consell, Ximo Puig, ha presentat aquesta setmana un pla de suport, batejat amb el nom de Resisteix. És una combinació de préstecs, deduccions i més incentius per a mantenir les empreses i l’ocupació fins que no puguen tornar a l’activitat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.