Barrientos, la humiliació inesperada del virrei de Marchena

Aquell dia no es podia imaginar que acabaria essent apartat pel seu tribunal del judici contra el president a qui en aquell moment desdenyava

Josep Casulleras Nualart
02.07.2022 - 21:40
Actualització: 05.07.2022 - 16:41
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La cara que feia Maria Eugènia Gay era un poema, i s’anava desencaixant a mesura que parlava Roger Torrent. Era l’acte més solemne de l’any al Col·legi d’Advocats de Barcelona, el 23 de febrer de 2018, en la festivitat de Sant Ramon de Penyafort, patró dels juristes. El president del parlament, dempeus i amb un llaç groc visible, feia un discurs molt dur contra la repressió que patien els presos polítics i els exiliats: “Cal denunciar l’existència de presos polítics, acusats de rebel·lió i sedició per delictes inexistents.” Jesús María Barrientos, president del TSJC i una de les autoritats presents a la sala, és el primer que s’alça i deixa plantat el president del Parlament de Catalunya. El segueixen el fiscal general de Catalunya, Francisco Bañeres; la fiscal de Barcelona, Concha Talón, i l’ex-degà i ex-magistrat del TC, Eugeni Gay, entre més gent. Quan la degana veu que Barrientos s’alça, es tomba de seguida cap a Torrent, li posa la mà a braç i li deixa anar: “Si us plau, president, no era la idea, no era la idea. L’ha feta bona. Moltes gràcies. No ho podies fer, això.”

Barrientos potser es podia imaginar, aquell dia de febrer del 2018, que un dia o altre li tocaria de jutjar Torrent, que era una qüestió de temps, perquè aquella era la seva missió: fer de flagell judicial a Catalunya contra els alts càrrecs de l’independentisme de la presidència del TSJC estant. En aquell moment ja duia penjada la medalla d’haver condemnat per desobediència el president Artur Mas, la vice-presidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau pel 9-N, just un any abans d’aquell acte al Col·legi d’Advocats. Però potser no es podia imaginar que acabaria essent apartat pel seu tribunal del judici contra el president a qui en aquell moment desdenyava. Això va passar divendres: el TSJC va acceptar la recusació presentada per l’ex-vice-president Josep Costa contra Barrientos per manca d’imparcialitat en el judici que havia de començar el 12 de juliol contra ell, contra el president Torrent i els ex-membres de la mesa Adriana Delgado i Eusebi Campdepadrós i que s’ha acabat suspenent.

Una peça clau de la gran operació del 2015

Jesús María Barrientos (Lleó, 1958) és una de les personificacions de la gran operació contra el procés independentista que es va ordir en moltes instàncies de l’estat espanyol a partir del 2015, després de la humiliació del 9-N i de l’embranzida del 27-S. Es va llicenciar en dret per la Universitat Autònoma de Madrid l’any 1981. Però ha passat molts anys a Catalunya, on primer va ser jutge de primera instància a Barcelona i el 1988 fou ascendit a magistrat i destinat a l’Audiència. Durant força anys va fer classes a la Universitat Pompeu Fabra i a la UB, i va ser professor al Centre d’Estudis i Formació Especialitzada de la Generalitat de Catalunya. Tot i els anys que fa que viu i treballa a Catalunya fa servir poc el català. En una compareixença de fa poc al parlament, els diputats li retreien el puc ús del català a la justícia, i ell els va respondre que sí, que era cert que es feia servir poc, però que tampoc no hi havia tantes queixes. I els ho va dir en castellà, perquè deia que així s’explicava millor.

A començament del 2016, doncs, en un context en què el PP va aprofitar la seva majoria absoluta per endurir el codi penal, per dotar de noves atribucions punitives al Tribunal Constitucional espanyol i quan, en la foscor de la claveguera, es desencadenava l’Operació Catalunya, el Consell General del Poder Judicial espanyol també va preparar el terreny per una repressió molt planificada, en què el TSJC i Jesús María Barrientos també havien de jugar un paper important.

Per això, arribat el moment, poc després de la victòria independentista del 27-S i amb un causa general d’investigació prospectiva contra l’independentisme en marxa, ordenada pel fiscal de l’Audiència espanyola d’aleshores Javier Zaragoza, Miguel Ángel Gimeno va ser apartat del càrrec de president del TSJC i l’òrgan de govern dels jutges, presidit per Carlos Lesmes, hi va posar Barrientos. Va assumir la presidència el 2016, just dues setmanes després de la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. En aquell moment ja tenia a l’horitzó un primer gran objectiu: el judici del 9-N.

Era un dels seus, amb un perfil que prometia fer de fre a les pretensions de la majoria política al parlament. Hi havia tanta satisfacció a Madrid amb aquest nomenament que el ministre d’Interior espanyol d’aleshores, Jorge Fernández Díaz, el va voler condecorar amb una medalla al mèrit policíac, però Barrientos la va rebutjar perquè mancaven pocs mesos per al judici contra el 9-N que ell havia de presidir i hauria estat massa escandalós.

I sempre, tant amb aquell judici, com amb els que van venir un temps després, com ara el del president Quim Torra i el dels membres independentistes de la mesa del parlament que presidia Carme Forcadell, amb el designi d’acabar fent prou mèrits per a poder esdevenir algun dia magistrat de la totpoderosa sala segona del Tribunal Suprem espanyol, presidida per Manuel Marchena. S’hi va posar de valent, en sintonia plena amb la línia hostil i bel·ligerant contra l’independentisme de Lesmes.

Sota la seva presidència, i en connivència amb un CGPJ absolutament controlat per Lesmes, es van anar succeint unes maniobres silencioses i il·legals per mirar de tenir encara més controlats de Madrid estant els magistrats a Catalunya just quan venia la culminació del procés d’independència amb el referèndum del Primer d’Octubre. El CGPJ va acabar eliminant de facto l’anomenat segon magistrat autonòmic, aquell que corresponia de designar al parlament per matisar la presència de jutges de carrera al TSJC, designats directament a Madrid.

Tot plegat passava simultàniament amb el judici del 9-N, i després amb el de la mesa del parlament i el del president Torra. En aquest darrer cas, els advocats de Torra també van provar de recusar Barrientos, perquè era evident la seva animadversió envers l’independentisme. Si Barrientos es va alçar i se’n va anar de la sala quan va escoltar que parlaven de presos polítics, un temps després Barrientos va presidir el tribunal que va jutjar Torra per haver mantingut una pancarta de denúncia per la situació dels presos polítics.

La defensa de Torra no va aconseguir aleshores que Barrientos fos apartat del judici, i el president fou condemnat per desobediència. Tant en el judici (en què no li va dispensar mai el tracte de president) com en la publicació mateixa de la condemna, Barrientos va fer gala de manera desvergonyida d’una visió de la justícia entesa com a arma política. Perquè va decidir que la sentència contra el president de la Generalitat la faria pública el 19 de desembre de 2019, just el mateix dia que es publicava l’escandalosa sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea declarant que Oriol Junqueras tenia immunitat quan fou condemnat pel Suprem espanyol. La va publicar poca estona després, mirant d’eclipsar la sentència europea.

Barrientos feia de virrei de Marchena a Catalunya, amb la calculada sentència contra el president Torra i també amb la condemna per desobediència als membres independentistes de la mesa del parlament de Carme Forcadell. Ell va fer la seva part; Marchena va aconseguir el botí gros i va jutjar i sentenciar la presidenta del parlament i ex-presidenta de l’ANC, pel valor simbòlic d’escarment contra l’independentisme que tenia, i per més que això violés de manera flagrant el dret del jutge predeterminat per la llei. A final d’aquell 2017, hi va haver veus que van vincular Barrientos amb el fiscal José Manuel Maza a l’hora de decidir que la causa contra els dirigents principals del procés s’havia de traslladar a Madrid, i que per això calia acusar-los de rebel·lió. Ell sempre ho ha negat en les respostes a les recusacions que li han formulat.

Fins que aquesta vegada, per aquell gest irrespectuós amb el president Roger Torrent, ha estat apartat del judici. És un cas força insòlit, que el president del tribunal i del TSJC sigui apartat per aquest mateix tribunal per una recusació. Ell no se n’ha apartat; l’han apartat. Una decisió humiliant que pot tenir raons de fons encara desconegudes. Per què ara sí? El judici contra Torrent, Costa, Delgado i Campdepadrós s’ha ajornat. I ara el president Quim Torra tindrà més munició contra Barrientos en el recurs que els seus advocats ja enllesteixen per presentar al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Potser és aquí on hi ha la resposta: després de cinc anys de repressió desbocada (que continua a molts nivells, sobretot contra activistes), entrem en una fase de decisió i resolució en l’àmbit europeu. I ara, a corre-cuita, hi ha jutges que pensen que cal començar a tenir cura de les formes.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes