Barcelona Sensory Experience

L’estiu és per a gaudir de la ciutat a mans plenes, per a desconnectar de tot, per a fer el que no fas la resta de l’any, improvisar, deixar-te portar, esprémer el temps en bona companyia, viure cada dia com si fos l’últim i celebrar-lo com si fos el primer, deixar enrere el mal humor i la queixa i saludar amb entusiasme el costat lluminós de la vida.

Cada petit moment compta i és important per a sentir-se únic, complet i irrepetible com a ésser humà. L’existència per si sola ja és una delícia, i a l’estiu el gaudi es multiplica exponencialment. Tot es torna més lleuger, més senzill, més natural, com si ens descivilitzéssim una mica, una mica molt mica, la mica justa per a desencarcarar-nos, desentumir-nos i viure la vida assalvatjadament, que és la manera més honesta i sincera de viure-la.

Per sort, aquesta ciutat nostra, Barcelona, ciutat de tots els catalans i catalanes, receptacle natural i genuí de la nostra essència més pura, ens té garantit un temps estival a l’altura de les nostres expectatives més ambicioses.

Seria un error gravíssim que la resta del país que no té la sort de viure a la ciutat comtal no aprofités la cada cop més potent xarxa pública de transports per a venir a la capital del país a viure una experiència inoblidable. Hi ha oportunitats que no s’han de desaprofitar, hi ha trens que no hem de deixar passar. El bitllet per al viatge més apassionant d’aquest estiu és gratuït i il·limitat: qui s’ho perdi se’n penedirà.

Hi ha cap altra manera de sentir-se més arrelat a la terra que trepitjant carrers xops de cervesa i orina, les soles del calçat enganxant-se a l’asfalt, aquella llamborda que balla i que quan la trepitges t’esquitxa els turmells amb un líquid entre gris i negre que si el duguessis a analitzar a un laboratori donaries feina a mig centenar d’estudiants en pràctiques? És evident que no, que la nostra íntima relació amb la ciutat arrenca pels peus i li hem de donar la benvinguda desproveïts de lligams i cotilles, per això des d’aquí recomanem sempre i amb una fe que, de tan cega, ens podria fer ensopegar i cauríem de gust, que transiteu per aquest nostre paradís a la Terra sempre que pugueu amb unes xancletes de sola prima i tova, per no perdre-us-en ni un detall, d’aquest bateig urbà invertit.

Necessitarem seure en algun moment, les emocions fortes demanen petites pauses per a recuperar l’alè, asserenar-se i mirar d’endreçar-se l’ànima. No patiu, els bancs no us els acabareu. La nostra recomanació és que en trieu un d’individual, d’una plaça, per a no veure-us contaminats per l’aura de cap altre ciutadà. I, si pot ser, al sol millor que a l’ombra. Hi ha dues maneres de seure en un banc barceloní: la prudent i la valenta.

Si trieu la primera opció i teniu problemes de visió, us animem a posar-vos les ulleres de prop abans de començar l’operació. Passeu-hi la camussa amb gràcia i meticulositat, abans. I llavors observeu bé la zona del banc on dipositareu el darrere, per saber què acabarà estampat als vostres pantalons, si sou dels que necessiteu tenir tota la informació abans d’entrar al cinema o al teatre. Després seureu amb tot allò que necessitàveu saber sobre el banc ben col·locat en aquella part del cervell on atresoreu totes les vostres manies i el sol ja desfarà el petit rastre de precaució que us hagi pogut quedar entre cella i cella.

No cal dir que us encoratgem a triar l’opció valenta, la que ens empeny a seure sense mirar i que pren dimensions de misteri còsmic si, a més, som curts de vista. Escolliu el vostre banc des d’una distància prudencial i llavors dirigiu-vos-hi amb decisió, que ningú us aturi. Si convé, podeu repartir uns quants renecs per apartar qui us entorpeixi el pas. I aquí deixeu-nos dir que fareu bé de fer una repassadeta a les llengües estrangeres que tingueu la fortuna de saber parlar, perquè és altament probable que qui us barri el pas sigui d’algun país remot que ha vingut cap aquí assedegat de felicitat autèntica. Sigueu pietosos, ells també cerquen la seva experiència barcelonina, no els negueu la cirereta del pastís, aquelles paraules que us sortiran del racó més fosc i brut del magí, sigueu generosos, us recordaran per sempre i pot ser que fins i tot protagonitzeu alguna de les anècdotes en sopars d’antics companys d’escola de països de nord enllà.

Tant si sou prudents com coratjosos, posem que ja esteu asseguts al banc, al vostre banc, torradets pel sol. Potser us passa per la memòria gustativa, ara mateix, el regust del paracetamol que preneu quan el termòmetre s’enlaira sense vergonya: anireu pel bon camí. Barcelona és una experiència corporal, tingueu-ho clar, de manera que lliureu-vos-hi amb tota la confiança que sabem que us inspira.

Nosaltres avui ho aturem aquí perquè els peus se’ns escapen de sota la taula del despatx i busquen a cegues les xancletes que fan de porta d’entrada d’aquest espectacle sensorial que és la capital catalana de tots els catalans i catalanes que es fan i desfan quan arriba el regal de l’estiu amb tota la intensitat tòrrida.

De res, eh?