Barcelona provoca moviment de cadires al Palau de la Generalitat

TEMA DEL DIA
Avorriment. La batllia de Barcelona sempre ha estat un objectiu gairebé inabastable per al món convergent. Des del 1979, només han governat la ciutat quatre anys, entre el 2011 i el 2015, quan Xavier Trias va arribar-hi perquè la gent s’havia avorrit dels socialistes. Abans ho havien provat pesos pesants com Ramon Trias Fargas, Josep Maria Cullell i Miquel Roca. Tots van fracassar. Les males llengües deien que quan Jordi Pujol volia eliminar un rival intern del partit, l’enviava de candidat a la batllia de Barcelona.

La defunció de CDC i el naixement del PDECat no han pas canviat aquesta tendència històrica i, segons les enquestes, les possibilitats que un candidat o candidata d’aquest partit guanyi les eleccions són remotes. D’entrada, la candidata oficial és l’ex-consellera Neus Munté, que va guanyar unes primàries internes. Malgrat les escasses expectatives, aquestes darreres setmanes li han sortit dos competidors dins l’espai de Junts per Catalunya. Per una banda, Ferran Mascarell, i per una altra l’actual consellera de Presidència, Elsa Artadi, que sospesa si fa el salt a l’ajuntament en tàndem amb Joaquim Forn –actualment empresonat als Lledoners– de cap de llista.

La setmana passada hi va haver una reunió als Lledoners a què van assistir la consellera Artadi, el director general de Comunicació del govern, Jaume Clotet, el cap de gabinet del president, Josep Rius, i Mercè Homs, dona forta del PDECat a Barcelona. Es van reunir amb Forn i amb Jordi Sánchez, futur president de la Crida. L’objectiu era acordar una candidatura amb possibilitats de victòria. Els presents van pactar el tàndem Forn-Artadi com a millor capçalera electoral per Barcelona, però la decisió no la van poder cloure, perquè encara l’han d’acordar amb el president Puigdemont i amb la direcció del PDECat. Segons fonts del govern, ara la prioritat de l’independentisme és aconseguir la batllia de Barcelona i cal posar tot els actius al servei d’aquest objectiu, amb una candidatura ‘guanyadora’. Admeten que si no queden primers, l’objectiu seria pactar amb ERC per tenir la majoria absoluta de regidors del consistori.

En el cas que prosperi, el pas d’Artadi a la candidatura municipal causarà un terrabastall al govern, perquè, a més de portaveu, és la dona forta de l’executiu, juntament amb el vice-president Pere Aragonès, i interlocutora amb el govern espanyol, amb la vice-presidenta Carmen Calvo. Sembla que la pot substituir la consellera de Cultura, Laura Borràs, que aquests darrers mesos ha reforçat el seu pes polític i mediàtic i és una de les persones del nucli de màxima confiança de Quim Torra i Carles Puigdemont. A més, es mantindria la paritat al govern. Una altra possibilitat seria Damià Calvet, actual conseller de Territori i Sostenibilitat, un departament que passaria a les mans de Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat. D’aquesta manera també es mantindria la paritat però Puigdemont perdria pes al govern, perquè tant Calvet com Subirà són afins a Josep Rull, actualment també empresonat.

Malgrat que el calendari avança, la decisió encara trigarà setmanes a prendre’s, perquè cal veure com encaixen la resta de peces. L’executiva del PDECat té previst d’anar a Waterloo dilluns que ve per parlar amb el president Puigdemont d’aquesta qüestió i més. Neus Munté sempre ha dit que comptava amb Quim Forn a la llista, en la posició que Forn decidís, però no comptava amb la irrupció d’Artadi. I després, encara hi ha la candidatura de Ferran Mascarell, que ara com ara no està disposat a renunciar. La llista de Mascarell té el suport d’alguns diputats de Junts per Catalunya i si hi hagués conflicte amb la candidatura de Forn i Artadi, això podria afectar el congrés constituent de la Crida, que es farà el 26 de gener.

MÉS QÜESTIONS
Puig descarta de pactar amb Ciutadans si tanquen acords amb Vox a Andalusia. Les eleccions andaluses sacsegen la política valenciana, abans de les eleccions del mes de maig. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha tancat la porta a pactar amb Ciutadans si acaba arribant a acords amb Vox a Andalusia. Amb vista a futurs pactes postelectorals, ha manifestat que té la prioritat de repetir el pacte del Botànic, si bé ‘els ciutadans tenen l’última paraula’, ha indicat, que vol dir sempre que el resultat ho faci possible. També ha dit que li agradava ‘el perfil més liberal de Cs’, però que si pacta amb l’extrema dreta serà molt difícil d’entendre-s’hi. El PSPV ja va explorar l’opció d’un acord amb Ciutadans després de les últimes autonòmiques, quan les negociacions amb Compromís i Podem s’havien blocat, però finalment va acabant signant l’acord del Botànic. Durant la reunió del grup parlamentari socialista, ha volgut marcar distàncies entre la situació del País Valencià i la d’Andalusia, on els socialistes van perdre el govern. ‘Aquí no hi ha pulsió de canvi’, ha dit en una conferència de premsa. Després de reivindicar que el govern actual havia significat un canvi al País Valencià, ha remarcat: ‘L’alternativa a aquest govern no és una governança vinculada a l’extrema dreta.’

Casado confirmarà dissabte la candidatura de Bonig a la presidència de la Generalitat. El president del Partit Popular, Pablo Casado, tancarà aquesta setmana la ronda per tot l’estat espanyol per a presentar candidats del seu partit a les eleccions del 26 de maig. La irrupció de Vox amb dotze diputats al parlament andalús ha incorporat un nou factor que la direcció estatal del PP vol tenir en compte, sobretot en llocs com Madrid i el País Valencià, on el partit de Santiago Abascal pot llevar-los vots. Aquest dissabte, 12 de gener, Casado anirà al País Valencià per a fer costat a Isabel Bonig com a cap de cartell a les eleccions autonòmiques del maig. No obstant això, no és clar qui encapçalarà la candidatura a l’Ajuntament de València. L’eurodiputat i ex-conseller valencià Esteban González Pons ha aparegut en algunes travesses, però ell ha deixat clar que s’estima més de no moure’s de l’eurocambra. Un altre nom que sona és el de l’ex-consellera d’Educació María José Català, actual portaveu adjunta del PP a les Corts. Després dels casos de corrupció que han castigat aquesta formació, el PP valencià aspira a recuperar el poder tant en el govern autonòmic com a l’Ajuntament de València.

Piqué vol implicar Messi en el projecte del FC Andorra. El nou FC Andorra podria tenir entre els accionistes el futbolista del Barça Leo Messi. Segons que ha avançat el Diari d’Andorra, Gerard Piqué, propietari del club des de fa dues setmanes, vol implicar el seu company en el projecte, que té com a soci financer el gegant del comerç electrònic Rakuten. L’entrada de Piqué al club andorrà es va concretar el 29 de desembre, quan el 99% dels socis va votar a favor de la venda del FC Andorra a l’entitat del grup Kosmos, que no podrà portar el club a fora ni canviar el nom. El club andorrà es va convertir en societat anònima gràcies a la nova llei de l’esport i això permet l’entrada de capital estranger. Les primeres mesures de la nova etapa de Piqué van ser la substitució de l’entrenador Richard Imbernón per Gabri Garcia i Albert Jorquera i l’arribada de nous jugadors, entre els quals Adrià Vilanova, fill de Tito Vilanova, l’ex-entrenador del FC Barcelona que es va morir el 2014 .

UN ADEU INESPERAT
Jaume March s’ha mort aquest matí a l’hospital de So n’Espases de Palma. March va tenir un accident de trànsit el mes passat a Menorca, en què va perdre la vida la seva muller, Conxa Morlà, ex-gerent de la coneguda Llibreria des Call i del Grand Hotel. March era una persona molt coneguda en la comunitat educativa, actualment com a cap de departament de Planificació de la Conselleria d’Educació i Universitat del govern de Francina Armengol. Però sobretot per la seva posició de director de l’Institut de Marratxí durant el govern de José Ramón Bauzá, combatent el polèmic TIL i defensant la llengua catalana a l’escola. Per aquest motiu va ser víctima de represàlies: fou expedientat i suspès del càrrec.

LA XIFRA
708.000 són les visites que ha tingut el president Carles Puigdemont a la Viquipèdia en català. És l’article amb més lectures de l’any 2018.

TAL DIA COM AVUI
El 7 de gener de 2015 dos gihadistes van entrar armats a la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdo a París i van matar dotze persones.