ACN Barcelona.-L’editorial Comanegra es llança a la publicació de narrativa catalana d’autors contemporanis i ho fa aquest any amb un original projecte que s’anomena ‘Matar el monstre’. Una col·lecció que inclou set novel·les de set autors diferents i que tenen en comú la ciutat de Barcelona, els 200 de la publicació de ‘Frankenstein’, de Mary Shelley, i un mateix personatge misteriós que apareix a totes les obres i va evolucionant. Ada Castells, Susanna Rafart, Julià de Jòdar, Jordi Coca, Núria Cadenes, Marc Bosch i Miquel de Palol en són els seus autors. La primera novel·la de la col·lecció ‘La primavera pendent’ d’Ada Castells s’ha publicat aquest mateix dimecres. Cada novel·la se situa en un any diferent a Barcelona des de 1818 fins 2018.

Comanegra s’estrena amb ‘Matar el monstre’ en la narrativa catalana d’autors contemporanis. L’editorial ha considerat que l’edició de literatura catalana necessita “un cert revulsiu i una reivindicació fonamentada”. El director de Comanegra, Joan Sala, ha explicat que l’editorial es presenta amb aquest nou projecte en públic com editora de narrativa i ha destacat que no faran més de set o vuit títols l’any i seran en detriment de títols que ara feien de no ficció. “L’editorial seguirà publicant una seixantena de títols, no engreixarem la xifra de publicacions”, ha afegit.’Matar al monstre’ són set novel·les autònomes i que, alhora, confirmen el que esdevé una gran novel·la de Barcelona “amb una rica diversitat d’estils i de plantejaments estètics a l’hora de tractar la història en majúscules”. Així mateix, la col·lecció vol retre homenatge al bicentenari del ‘Frankenstein’ de Mary Shelley. Comanegra ha recalcat que aquest és un model de projecte i de creació inèdit en l’actual panorama europeu. L’editor de Comanegra, Jordi Puig, ha manifestat que les novel·les són autònomes i les dues excuses d’aquestes són: Barcelona i Frankenstein. Ha apuntat que quan van decidir que volien fer una col·lecció tancada, van decidir formar “una història transversal i demanar als escriptors incloure a les seves novel·les un personatge que vagi apareixent”. Aquest és Francesc Castany, que en algunes obres apareix en aquest nom i en altres s’ha d’emmascarar. “És un personatge que viu 200 anys i sorgeix el 1818″, ha explicat Sala, qui ha afegit que aquest personatge va canviant de nom i activitat, però és pot reconèixer”. PublicacionsEl calendari de publicacions són ‘La primavera pendent’ d’Ada Castells, que s’ha publicat aquest dimecres; ‘La fugida d’Urània’ de Susanna Rafart, que es publicarà el 7 de març, el mateix dia que ‘Els vulnerables’, de Julià de Jòdar; ‘Els ulls dels homes mentiders’ de Jordi Coca, que es publicarà el 17 de maig; ‘Secundaris’ de Núria Cadenes i ‘Vindràs amb mi després del diluvi’ de Mar Bosch a La Setmana del Llibre en Català, i ‘Angèlica i Rafel’ de Miquel de Palol, al Nadal d’aquest 2018. ‘La primavera pendent’ d’Ada Castells se situa a l’any 1818, una novel·la on la Carme s’ha de casar amb Francesc Castany, un jove misteriós que ha d’esdevenir el nou patró de la fàbrica d’indianes de la família. Però el seu futur marit té altres projectes i aviat fuig a Londres. Castells ha explicat que la proposta li ha arribat en un moment molt oportú perquè volia fer ciència ficció: “Mai havia viscut la sensació d’un encàrrec perquè et posa davant d’uns imperatius inapel·lables, però a la vegada l’equilibri està molt bé perquè ets molt lliure”, ha dit l’escriptora. La següent obra que es publicarà és ‘La fugida d’Urània’ i se situa 1888 amb una Barcelona ciutat de mags i poetes amb el misteriós Francis Stain que preparar una conferència que reivindica l’obra ‘El nou Prometeu’. ‘Els vulnerables’, de Julià de Jòdar se situa a la Barcelona del 1929, on hi apareix un personatge tètric que es diu Frank Goldstein que experimenta amb els treballadors més pobres per assolir el que anomena Superhome metal·lúrgic. “És un home lliure sota un idea totalitària i va travessant èpoques”, ha declarat Julià de Jòdar.La quarta obra, ‘Els ulls dels homes mentiders’ de Jordi Coca, té com a context la Barcelona del 1968 i té com a protagonista l’Ernest, barceloní exiliat als carrers de París on hi té lloc el Maig del 68. Núria Cadenes signa ‘Secundaris’ situada a la Barcelona del 92, que dona una visió diferent de la ciutat dels Jocs Olímpics des del Turó de la Peira. ‘Vindràs amb mi després del diluvi’ de Mar Bosch arriba a la Barcelona del 2004 i té com a protagonista la Sigrid que va néixer com a Coloma en una casa de Sant Guim de Freixenet i acaba d’arribar a Barcelona. ‘Angèlica i Rafel’ de Miquel de PalolLa darrera de la col·lecció, ‘Angèlica i Rafel’, se situa al Nadal del 2018 amb l’agent secret Angèlica que treballa posant a prova d’altres agents candidats a assumir càrrecs de gran delicadesa i el Rafael, l’última de les seves “víctimes”. Miquel de Palol ha indicat que la seva és “una història d’espionatge centrada en l’actualitat amb un transfons com és el conflicte entre Catalunya i Espanya”.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb